El govern apuntala la legislatura encarrilant el pressupost al parlament

Un pas més cap a l’estabilitat del govern de la Generalitat en plenes turbulències polítiques per les sospites que han aixecat els presumptes casos de corrupció del PSOE i de la sacsada per la decisió dels docents de tombar el pre-acord dels sindicats majoritaris amb el departament d’Educació. El PSC, ERC i els Comuns han fet pinya perquè el pressupost es tramiti a la cambra. Han refusat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana en el primer debat a l’hemicicle, després d’una sessió llarga en la qual ha irromput la decisió dels docents de no acceptar l’entesa amb el govern. Els comptes es debatran a partir d’ara en comissió, igual que la llei d’acompanyament, a la qual donaran el vist-i-plau a la tarda. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha destacat que els comptes expressaven estabilitat institucional i que l’acord no era renúncia, sinó l’exercici del servei públic. Ho deia després de les dificultats de negociació amb ERC, que van forçar el govern a retirar els comptes que ja havia presentat al parlament. Les eleccions andaluses van obrir la porta al pacte que es preparava i avui, finalment, el ple ha donat pas a la tramitació que culminarà amb l’aprovació del pressupost el 2 de juliol, poques setmanes abans del final del període de sessions, el termini màxim que s’havien donat el PSC i ERC per a tirar-los endavant. Amb l’entesa, ERC i els Comuns s’han consolidat com els socis de legislatura del govern, després d’haver-lo apuntalat amb ampliacions de crèdit de les pròrrogues del pressupost de 2023, el darrer aprovat. Illa tindrà els primers i probablement els únics comptes de la legislatura: no és gaire, tenint en compte que arriben a l’equador i que la pràctica política tradicional mana que se n’aprovin cada any, però és molt més que no pas allò que aconseguirà Pedro Sánchez, amb la majoria de la investidura trencada i tot esperant el moment que li sigui més propici per a convocar les eleccions.

Romero ha esmentat les grans xifres dels comptes, amb una despesa de 49.162 milions d’euros i 893 milions d’euros que provenen dels acords amb ERC i els Comuns i que, en la proposta del febrer, no estaven assignats. La consellera s’ha referit a les majories possibles per a defensar l’acord, que ha assegurat que han portat a uns comptes millors que no pas els del febrer. Sobre els desafiaments de Catalunya i del món, el país no necessita blocatges sinó eines, segons Romero, que ha definit el pressupost com un full de ruta de la legislatura. Ha destacat, a més, que tres euros de cada quatre es destinen als serveis públics i que la despesa serà 9.000 milions d’euros més alta que no pas la prevista en els darrers comptes aprovats, i un 81% superior a fa deu anys, quan el volum total arribava a 27.193 milions d’euros.

L’oposició ha carregat en bloc contra el govern i els seus socis. Junts ha admès que el govern necessitava un pressupost, però ha dit que aquest no era bo. Ha criticat la inestabilitat d’allò que ja defineix com a tripartit i ha denunciat la incompetència general del govern i la falta de lideratge del president. “S’han convertit en una empresa de manteniment”, ha dit la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, convençuda que aquest és el govern de la mala gestió, de la supeditació al PSOE i de la resignació nacional. Sales ha acusat ERC d’haver-se convertit en còmplice de la incompetència del PSC i d’un procés de desnacionalització que avança a marxes forçades. Ha assegurat que no havia quedat res dels acords d’investidura i, sobretot, de la gestió i recaptació de l’IRPF, que ERC havia establert com a línia vermella per a negociar i que després va aparcar per a negociacions futures. “No rebaixen les expectatives, directament les han abandonades”, ha retret a Esquerra. Segons Junts, les comissions bilaterals també han estat un reflex dels incompliments per la falta de dates i recursos per a fer complir els anuncis. “ERC ha canviat les línies vermelles per les catifes vermelles al PSC”, ha reblat Sales, que també ha argumentat que els Comuns eren els guanyadors de la legislatura a l’hora de marcar la política del govern en qüestions clau com ara l’habitatge. “Sempre s’emporten el tall més gros del pastís”, ha dit, atribuint a la presidenta del grup, Jéssica Albiach, i al seu portaveu parlamentari, David Cid, més poder polític que no pas un conseller. Sales també s’ha referit als casos judicials que impliquen els socialistes: “Si el PSOE no està lliure de corrupció, el PSC tampoc.” En un torn de rèplica, Sales ha demanat si donarien validesa a la decisió dels mestres, que han demostrat que la mobilització no anava de sous, sinó de dignitat, i han presentat una altra esmena a la totalitat a uns comptes que no responen a les necessitats que reclamen.

Per al PP, el pressupost és “al servei de les misèries compartides d’ERC i el PSC”. El president dels populars, Alejandro Fernández, ha remarcat que els comptes augmentaven d’un 25% l’àrea de Presidència –”com mai a la vida”– i els diners per a actes institucionals passaven de 20.000 a 2,3 milions d’euros i, en canvi, es retallen els recursos a l’agricultura i augmenten per a l’acció exterior i la política lingüística. Fernández l’ha definit com un “pressupost bo per a la gran menjadora socialista” i definitori de la “decadència de Catalunya”.

“L’única cosa que veig al pressupost és un govern de braços caiguts”, ha dit la diputada de la CUP Laure Vega. La CUP sosté que els comptes no donen resposta a l’esforç que fan els catalans. “Això no és prosperitat compartida, és una estafa”, ha dit, tot advertint que la realitat no s’esperarà al 2030 per obtenir un sostre ni al 2035 per tenir un transport públic adequat. Segons Vega, els comptes neguen que hi hagi una vertadera distribució de la riquesa i el problema és que el govern vol acostumar el poble a no esperar res de millor. “De ressentiment, ja en tenim molt aquest parlament”, ha dit. I ha recordat que quan la CUP va avalar uns comptes, ho va fer en canvi de la convocatòria d’un referèndum d’independència.

ERC i els Comuns han reaccionat als resultats de la consulta als docents demanant a l’executiu que es mogui, perquè els comptes que es tramiten no responen a les reivindicacions dels mestres. “El govern ha de fer un nou esforç en la negociació per arribar a un acord amb tota la comunitat docent”, ha dit la portaveu d’Esquerra al parlament, Ester Capella, que també ha demanat que la cambra es conjurés per salvar l’educació. Pels Comuns, és important que s’interpreti bé el no dels mestres. Jéssica Albiach ha subratllat que no podia ser que l’escola s’acabi fent càrrec de tots els malestars que tenim com a país i ha demanat a la conselleria que convoqui els sindicats i els partits. Segons Albiach, s’ha demostrat que les reclamacions no eren només per les retribucions i l’escola inclusiva, sinó que esmenaven el conjunt del model.

Tots dos socis, malgrat això, han defensat els acords respectius amb l’executiu socialista. Capella s’ha preguntat què havia de fer ERC: “Continuar al marge mentre el país continua blocat?” Segons ERC, la seva feina no és administrar blocatges ni practicar la resignació, sinó construir eines nacionals i enfortir l’estat del benestar. Capella ha dit que els comptes donaven més sobirania, equilibri territorial i més garanties per al dret de l’habitatge i l’estat del benestar, a més de situar el català com a eina de cohesió social. Ha insistit, a més, que no renunciaven a la recaptació de l’IRPF.

Albiach, per la seva banda, ha admès a Junts que pretenien de marcar l’orientació del govern, com a mínim, en matèria d’habitatge, perquè l’alternativa era que ho fes la patronal i ha denunciat que la riquesa es concentra cada vegada més en menys mans. Pels Comuns, no és un pressupost suficient i cal que s’apliqui amb “mà de ferro” una vegada s’aprovi, sobretot en la política d’habitatge. Ha insistit, de fet, en la necessitat de prohibir per llei les compres especulatives. També ha avisat el govern que, si volia presentar uns nous comptes l’any vinent, hauria de complir els acords d’aquests i tornar a negociar.