Contra la llei d’amnistia del 1977

  • «Ara la moció de l'Ajuntament d'Arenys de Munt és un pas endavant molt important i seria bo que l'aprovassen també moltes més institucions. Perquè va a l'arrel del problema, però també perquè proposa que el nou marc legal català siga activament antifranquista»

Vicent Partal
29.12.2016 - 22:00
Actualització: 30.12.2016 - 01:35
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A començament d’aquest mes el New York Times publicava un article demolidor titulat ‘Els fantasmes que Espanya intenta ignorar’. L’article es basava en una obvietat que molta gent s’estima més no veure: ‘A Espanya no s’han passat comptes, no hi ha hagut cap equivalent de la desnazificació de les forces de la funció pública, del poder judicial ni de la seguretat. Per a consolidar l’esperit de l’amnèsia, de dalt a baix, hi va haver una llei d’amnistia el 1977, que impedeix qualsevol procediment legal sobre els crims comesos durant la guerra civil i la dictadura; Espanya no va fer res de semblant a una comissió “de la veritat i la justícia”’, deia l’article.

La setmana passada l’ajuntament d’Arenys de Munt va tornar a obrir camí en aquest sentit: aprovà la primera moció –si no m’equivoque– que demana la derogació de la llei d’amnistia del 1977 i la creació d’un tribunal per a perseguir els criminals franquistes. La moció va ser duta al ple per dos regidors, Josep Manel Ximenis i Esther Sànchez, que es van presentar a les eleccions per la CUP, i va ser votada per unanimitat dels 12 regidors presents: 5 d’ERC, 3 de CiU, 1 de la CUP, 1 del PSC i els dos regidors que presentaven la moció. L’únic regidor del PP que hi ha no va acudir al ple.

L’Ajuntament d’Arenys de Munt i més institucions ja havien aprovat mocions en favor de la memòria històrica i de la persecució dels crims franquistes. Però aquesta vegada crec que fan un pas endavant que ens hauria de fer reflexionar a tots.

La llei d’amnistia va ser celebrada perquè significava l’alliberament de la major part dels presos polítics que encara romanien en les presons el 1977 –tot i que és ben significatiu de recordar avui que quatre presos polítics independentistes catalans van restar explícitament fora d’aquella amnistia: Àlvar Valls, Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Josep Lluís Pérez.

Aquesta celebració va ofuscar el significat real i tenebrós de la llei, que no era sinó impossibilitar qualsevol judici contra el franquisme i contra els seus funcionaris o polítics. Cada dia és més evident, això. Les querelles contra el franquisme de la justícia argentina, per exemple, reboten una vegada i una altra en aquesta llei. I ningú no pot discutir que, trenta-nou anys després de ser promulgada, ni un sol funcionari ni polític franquista no ha estat dut davant la justícia amb èxit. Per si hi ha ningú que tinga cap dubte sobre la significació d’això, n’hi ha prou de recordar que l’ONU ha reclamat una volta i una altra a Espanya que derogue la llei d’amnistia del 1977, perquè la considera incompatible amb els drets humans, car impedeix la persecució judicial d’assassins i torturadors. Però no n’ha obtingut mai cap resposta –ni quan ha governat el PSOE ni quan governa el PP.

Canviar aquest estat de coses a Espanya sembla impossible. Ni el PP ni Ciutadans no en volen sentir parlar. I jo diria que el PSOE tampoc. Rodríguez Zapatero va fer un pas endavant quan promulgà la llei de memòria històrica, però se n’han obtingut resultats ben migrats: els morts continuen a les carreteres i ningú no ha estat perseguit per allò que va fer.

Als Països Catalans, en canvi, la sensibilitat envers aquest tema creix molt i cada dia sembla més concreta i directa. Les exhumacions dels cadàvers de la fossa de Porreres, a Mallorca, han estat una sotragada política. Al País Valencià la dignificació de la memòria ha pres volada amb el canvi recent de noms de carrers a Alacant. I al Principat el parlament ha reclamat la nul·litat dels judicis del franquisme.


Ara la moció de l’Ajuntament d’Arenys de Munt és un pas endavant molt important i seria molt bo que l’aprovassen també moltes més institucions. Perquè va a l’arrel del problema, però també perquè proposa que el nou marc legal català siga activament antifranquista. Perquè demana explícitament que la república catalana acomplesca aquella desfranquització que reclamava el New York Times. I perquè deixa clar que això potser a Espanya no es podrà fer mai, però ací sí que es podria fer ara. Precisament perquè som a punt de deixar enrere la constitució espanyola i l’herència política que l’acompanya.

PD: No cal dir si en seria, d’oportú, això, justament ara que un jutge que era policia franquista aplica el codi penal de la dictadura contra Joan Coma; o quan, com va denunciar ahir mateix Francesc Homs, l’estat fa passos cada vegada més clars cap a l’autoritarisme i la regressió de les llibertats democràtiques.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume
jaume
29.12.2016  ·  23:21

A voltes una falca petita, oportunament inserida en l’escletxa adequada pot ser definitiva.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.12.2016  ·  01:30

Aquestes ideologies que des de la defensa de la unitat d’Espanya (versió del seu “internacionalisme proletari”), prediquen la justícia social, la memòria histórica, com es posicionaran davant de l’ofensiva catalana d’anular la llei d’amnistia i de perseguir els crims franquistes? Perquè això va lligat a la independència, a tenir un estat propi, un nou marc legal antifranquista.

Aquestes forces polítiques cada cop tenen menys capacitat de maniobra en el foc creuat de les dues trinxeres. Això va de democràcia o de feixisme…No hem avançat gaire.

Enric Blanes
Enric Blanes
30.12.2016  ·  01:31

Es veu que, en el seu discurs de Nadal, els ventrílocs del cap de l’estat espanyol li van fer dir que “és l’hora d’aprofundir en l’Espanya de braços oberts i mans esteses, on ningú sacsegi velles rancúnies o obri ferides tancades”, o alguna cosa per l’estil, en tot cas oposada a la demanda de les Nacions Unides. Que vagin fent! Podem imaginar que la República Catalana demanarà l’extradició del seu pare per col·laboració activa amb criminals feixistes, tot recordant el precedent de Pinochet, arrestat a Londres el 1998, durant un any i mig, per crims contra la humanitat i tortures.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
30.12.2016  ·  01:31

En tenim moltes ganes d’enterrar definitivament el franquisme. Òbviament això no ho podrem fer mai a l’estat espanyol, hereu directe d’aquell règim. Però el despertar de les consciències, que s’observa al menys a Catalunya, permet ser optimista i pensar que amb la constitució de la República estarem en condicions de posar-li el punt i final. Sobretot perquè mentre a Espanya els partidaris del post-franquisme sumen una majoria, aquí són gairebé residuals.
Tot això segurament ens amoïnaria menys si l’estat monàrquic espanyol, gestionat per PP i PSOE i recolzat per una bona part de votants, no hagués accentuat el seu caràcter autoritari, repressiu, uniformitzador i centralizador. Però l’estat és com és i no sap, ni vol, ser de cap altra forma.
Nosaltres no som d’eixe món.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
30.12.2016  ·  01:32

Si la iniciativa d’Arenys de Munt s’estén, crec que hi haurà força inquietud a les files de certs partits unionistes: de sobte es trobarien en un país, la Catalunya independent, on ho tindrien peludíssim. Per sort per a la resta de la població.

Joan Benet
Joan Benet
30.12.2016  ·  01:33

Ni que només fos per veure, l’endemà de la independència, a tots els franquistes de Catalunya fotent les maletes, ja valdria la pena.

Ramon Perera
Ramon Perera
30.12.2016  ·  01:33

La significació, i eficàcia, real de la llei d’amnistia del 1977 es pot abastar millor llegint-ne, al menys, un fragment:
“Artículo segundo.

En todo caso están comprendidos en la amnistía:

f) Los delitos cometidos por los funcionarios y agentes del orden público contra el ejercicio de los derechos de las personas.”

http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1977-24937

Josep Usó
Josep Usó
30.12.2016  ·  01:34

Està molt clara la diferència entre Espanya i la resta de països occidentals (inclosa l’Amèrica Llatina) que han patit dictadures. A tota la resta s’han fet comissions de la veritat, o desnazificacions o algun procés per tal de tancar unes ferides terribles. A Espanya, no. es va fer la llei d’amnistia del 1977 i es va tancar tota la dictadura com si mai no hagués passat. De sobte, van aparèixer els “demòcratas de toda la vida”. I els assassins, els torturadors i els qui es van enriquir aprofitant-se del que es va robar als perdedors no van haver de donar compte a ningú de res. Ara, amb el pas dels anys, totes les misèries que s’hi van amagar, han tornat a eixir. I l’únic recurs que troba Espanya per tornar a la “normalitat” és tornar a un règim autoritari. Cada vegada se sent dir més allò de “això amb Franco no passava”. ara ja sembla irreversible (les convulsions judicials així ho semblen indicar) la independència del Principat. I per això és molt engrescador que s’inicie una nova campanya per abolir aquella llei catifa sota la qual resta amagat el fem d’una dictadura. Que inclou més de cent mil morts enterrats a les cunetes vuitanta anys després. I em resulta especialment interessant (i des de l’altra banda ha de resultar aterridor) que torne a començar en Arenys de Munt. Tal vegada, en el record dels castellans, Arenys esdevinga una Almansa valenciana. I ja se sap: quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança.

Joan
Joan
30.12.2016  ·  19:28

Amb aquest retrato, quasi no cal afaxiri, res mes. Com sempre un article molt entenedor. Cal tenir present, que quant es va redactar la seva ” constitución, “, malgrat els petits aveços, que hi volien reflactir, els representats de CATALUNYA, a l’habitaciò del costat, hi havia reunits, personal d’alta graduaciò de les seves forçes de repreressiò, G.G. C. C., M. M., P. P. N.N: ect. i personal funcionaris, dominants, d’aquells de tota la vida, que es anaven passat l’endoll de pares, fills, nets . . . per tal que que no hi constes res, que po passès per el seu ” Nil obstat “. Censura espanyola.

Antoni
Antoni
30.12.2016  ·  19:35

Jo diria que el govern central i el PP, en general, se senten encerclats, es molt groixùt lo del New York Times , però no baixaran del ruc…perquè no pòden tolerar perdre en la pau, la impunitat que van guanyar en la guerra. La llei d’amnistia els pot desbordar i descontrolar. Pìnten bastos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes