Consells per a escriure amb un estil planer i àgil

Fa temps vaig haver de corregir un text sobre un polític que havia plegat. I vaig ensopegar amb aquesta frase: “Es desconeix el motiu pel qual ha presentat la seva dimissió.” Estem tan habituats a escrits amb un estil contrafet, que no pensem com diríem les coses si parléssim planerament. Em sembla que així: “No se sap per què ha dimitit.” O potser “No se sap per què ha plegat”.

El llibre d’estil de VilaWeb posa molt d’èmfasi en la concisió. És un dels puntals del model lingüístic d’aquesta casa, al costat de l’ordre, la precisió i la genuïnitat. En parla, per exemple, quan insisteix a fer servir pronoms per a evitar la profusió de sinònims innecessaris. I posa aquest exemple (atenció als mots en cursiva):

A l’exposició de D., el comissari va dedicar al pintor grans elogis, com ara que l’artista ja s’havia guanyat la glòria i que ningú no es podia comparar amb el geni.

Els tres sintagmes en cursiva, com heu pogut comprovar, corresponen tots a D., que és de qui parlem. L’únic que és necessari és “el pintor”; els altres dos són sinònims que s’ha empescat el redactor per evitar repeticions. Però hauria estat més fàcil –i concís, i àgil– amb pronoms. Així:

A l’exposició del pintor D. el comissari va dedicar-li grans elogis, com ara que ja s’havia guanyat la glòria i que ningú no s’hi podia comparar.

Què hem fet? Ajuntar “el pintor” amb el nom que li correspon (“D.”) i, tot seguit, substituir-lo per un pronom de complement indirecte (li) i un de règim verbal (hi). I “l’artista”, que el redactor emprava com a subjecte de “ja s’havia guanyat la glòria”, simplement l’hem eliminat.

L’ús dels pronoms és una bona manera de fer més àgils i concises les frases:

1a. No sé si continuarà, no hem parlat d’això.
1b. No sé si continuarà, no n’hem parlat.

2a. París és una gran ciutat i jugar allà és tota una fita.
2b. París és una gran ciutat i jugar-hi és tota una fita.

3a. Explica els principis bàsics de la cuina catalana per encoratjar tothom a endinsar-se en aquest món.
3b. Explica els principis bàsics de la cuina catalana per encoratjar tothom a endinsar-s’hi.

Un altre element que sol carregar les frases és el relatiu “el qual”, sovint precedit d’una preposició:

4a. Us fem un bon grapat de propostes de les quals podreu gaudir en família.
4b. Us fem un bon grapat de propostes per a gaudir-ne en família.

I, posats a fer:

4c. Us fem un bon grapat de propostes per a tota la família.

Parlant de “qual”, s’abusa molt de la construcció “la qual cosa”, que té alternatives més simples:

5a. Les ratxes arriben a 100 km/h en alguns punts de la comarca, la qual cosa complica les condicions.
5b. Les ratxes arriben a 100 km/h en alguns punts de la comarca, i això complica les condicions.

6a. Els objectius europeus s’apliquen únicament en l’àmbit estatal, per la qual cosa el govern no té cap obligació de seguir-los.
6b. Els objectius europeus s’apliquen únicament en l’àmbit estatal. Per tant, el govern no té cap obligació de seguir-los.

7a. No estem precisament en un moment de gaire estabilitat en la situació, per la qual cosa el sentiment dels empresaris hauria d’aclarir una mica el panorama.
7b. No estem precisament en un moment de gaire estabilitat en la situació, de manera que el sentiment dels empresaris hauria d’aclarir una mica el panorama.

Observeu, a més, que la primera frase (“No estem precisament en un moment de gaire estabilitat en la situació”) es pot simplificar molt:

7c. La situació no és pas gaire estable, de manera que el sentiment dels empresaris hauria d’aclarir una mica el panorama.

Un altre “vici” que enfarfega i infla les frases és l’abús de verbs i construccions com ara dur a terme, celebrar o tenir lloc, en compte, simplement, de fer o haver-hi:

8a. Es duran a terme activitats pròpies de la cultura popular, com ara una trobada de gegants, que tindrà lloc diumenge al matí.
8b. Hi haurà activitats pròpies de la cultura popular, com ara una trobada de gegants, que es farà diumenge al matí.

I encara, per guanyar agilitat, ens podríem estalviar “que es farà”:

8c. Hi haurà activitats pròpies de la cultura popular, com ara una trobada de gegants, diumenge al matí.

9a. Enguany es tornarà a celebrar el Mercat de la Castanya de Vilanova de Prades, una festa que ha estat declarada d’interès comarcal. La fira, que tindrà lloc aquest cap de setmana, ofereix productes de proximitat…
9b. Enguany es tornarà a fer el Mercat de la Castanya de Vilanova de Prades, una festa que ha estat declarada d’interès comarcal. La fira, que es farà aquest cap de setmana, ofereix productes de proximitat…

Si ajuntem i endrecem les frases, encara podrem guanyar molta agilitat (i concisió, eliminant la repetició de “fer-se”):

9c. Aquest cap de setmana es farà el Mercat de la Castanya de Vilanova de Prades, festa declarada d’interès comarcal. S’hi oferiran productes de proximitat…

Dues construccions més que van contra la concisió són trobar-se a i tractar-se de:

10a. El local es troba al carrer de la Providència 59, i es tracta d’una fleca artesana de cent quinze anys d’història.
10b. El local és al carrer de la Providència 59 i és una fleca artesana de cent quinze anys d’història.

I encara, amb un parell de comes, podem evitar la repetició del verb:

10c. El local, al carrer de la Providència 59, és una fleca artesana amb cent quinze anys d’història.

A través de és una altra locució que infla les frases. A més, hom hi dóna significats que no té:

11a. Manrique serà el segon director elegit a través d’un concurs públic.
11b. Manrique serà el segon director elegit per concurs públic.

12a. N’ha informat Renfe a través de X.
12b. N’ha informat Renfe a X.

13a. Les lents són capaces de mesurar els nivells de glucosa a la sang a través del contacte amb l’ull.
13b. Les lents són capaces de mesurar els nivells de glucosa a la sang gràcies al contacte amb l’ull.

I si canviem “són capaces de”, encara millor:

13c. Les lents poden mesurar els nivells de glucosa a la sang gràcies al contacte amb l’ull.

Fer servir verbs en compte de noms també és un recurs molt útil per a guanyar naturalitat. Sovint, l’excés de noms va acompanyat de més elements feixucs, com ara verbs o nexes de plàstic (efectuar, produir, generar, en base a…).

14a. L’elecció per part del Patronat de la Fundació s’ha efectuat en base a la terna de candidatures presentada per la comissió.
14b. El patronat de la Fundació ha triat entre la terna de candidatures presentada per la comissió.

15a. Produïa una impressió falsa, la qual cosa ha generat irritació entre els companys.
15b. Feia una impressió falsa, cosa que ha irritat els companys.

I, finalment, la construcció el que seguida d’un verb –molt probablement, un calc del castellà– també empastifa i enfarfega molts texts:

16a. En definitiva, el que vol dir és que la solució és difícil.
16b. En definitiva, vol dir que la solució és difícil.

17a. El que passa és que la informació la reben directament dels militars.
17b. Passa que la informació la reben directament dels militars.

18a. El que he volgut fer és acostar-me a aquestes vides.
18b. He volgut acostar-me a aquestes vides.

En casos com aquest darrer, si volem emfasitzar el propòsit podem girar la frase:

18c. Acostar-me a aquestes vides, això he volgut.

Com més revisem els texts, més veurem les possibilitats d’esporgar-los. Si no, observem aquest darrer exemple:

19a. La Plaça del Llibre no se celebrarà a la plaça de l’Ajuntament i ho farà, en canvi, al Jardí Botànic després que l’organització hagi arribat a un acord amb la Universitat de València.
19b. La Plaça del Llibre no es farà a la plaça de l’Ajuntament, sinó al Jardí Botànic, gràcies a l’acord de l’organització amb la Universitat de València.