Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Si la nostra única font d’informació sobre la societat catalana fossin els polítics espanyols, podríem pensar que hi ha un grau molt alt d’antiespanyolitat a Catalunya. És una creença amb un suport sòlid i sembla que creix entre la gent: per exemple, les cerques a Google a Espanya del terme ‘hispanofòbia’ van créixer bruscament en l’època del referèndum d’independència del 2017, i d’aleshores ençà s’ha mantingut per sobre dels nivells previs al referèndum.

Es pot detectar una tendència semblant quan s’examina la freqüència del mot ‘hispanofòbia’ a Twitter: després del pic de cerques del terme l’octubre del 2017, la freqüència no ha tornat mai al punt de partida previ al referèndum.

El focus en la suposada antiespanyolitat dels catalans s’ha fet predominant a la política espanyola. En són els principals promotors l’extrema dreta espanyola, com ara Vox, que, en clara referència als partits independentistes catalans, ha arribat a demanar la il·legalització de les ‘organitzacions que promouen la hispanofòbia’.

Però no és únicament la dreta: polítics del PSOE també s’han enfilat al carro i sovint han abanderat l’oposició al ‘supremacisme’ i la ‘hispanofòbia’ dels catalans.

Així mateix, l’ascens de Ciutadans prové en gran part d’un discurs polític basat en la situació suposadament difícil dels castellanoparlants a Catalunya. Per exemple, Albert Rivera va fer dotzenes de piulets sobre això al començament de la seva carrera política.

 

Com els altres partits nacionalistes espanyols, el Partit Popular ha provat de vincular Catalunya amb l’antiespanyolitat. La setmana anterior al referèndum, per exemple, el perfil oficial de Twitter del PP va piular el mot ‘hispanofòbia’ nou vegades… en un sol dia.

Però és una impressió que es basa en la realitat? És a dir, els catalans són realment hispanòfobs? O bé les referències freqüents a l’antiespanyolitat catalana són producte d’una campanya política manufacturada i promoguda activament pels polítics?

Afortunadament, hi ha dades que aborden directament la qüestió. I són ben clares: no, la societat catalana no és antiespanyola. De fet, l’anàlisi de les dades revela la contrària: als catalans els agraden els espanyols més que no pas als espanyols els agraden els catalans.

Dit d’una altra manera, si els polítics espanyols es preocupessin de debò per les fòbies culturals al seu estat, s’haurien de preocupar menys per allò que pensen els catalans dels espanyols i més per allò que pensen els espanyols dels catalans.

Endinsem-nos en les dades.

La qüestió

Quin grau d’hispanofòbia hi ha a Catalunya i quin de catalanofòbia hi ha a Espanya?

Les dades

Aquesta anàlisi fa servir dades públiques d’enquestes a 3.600 residents de l’estat espanyol (800 de Catalunya, 2.800 de la resta de l’estat) a la fi del 2019. Al final de l’article hi ha disponibles més detalls sobre les dades.

Els resultats

Què en pensen els catalans, dels espanyols? I els espanyols dels catalans?

La taula de sota mostra la mitjana (en una escala de zero a deu, en què zero vol dir ‘no m’agraden gens’ i deu vol dir ‘m’agraden molt’) sobre el grau de simpatia que té la gent d’un lloc (eix x) respecte de la gent d’un altre lloc (eix y).

Si recuperem el fil de l’argument, podem desxifrar-ne dos punts.

  1. Una línia diagonal blava, que va de l’extrem inferior esquerre al superior dret, mostra la puntuació relativament alta que els habitants de cada lloc s’atribueixen a si mateixos.
  2. Una línia horitzontal vermella al mig de la taula mostra l’elevat grau d’antipatia envers els catalans dels residents de la resta de l’estat espanyol.

Quan es demana als catalans fins a quin punt els cauen bé els residents de la resta de l’estat espanyol (excloent-ne Catalunya; vegeu la nota tècnica), la puntuació mitjana és un 6,8. Quan es demana als residents de l’estat espanyol (excloent-ne Catalunya) fins a quin punt els cauen bé els catalans, la puntuació que donen (ponderada pel biaix del mostratge) és d’un 5,6.

Però potser centrar-se en les mitjanes és un error. Al capdavall, totes dues xifres superen el cinc, i això suggereix que catalans i espanyols es cauen més bé que no pas malament.

Per tant, en lloc de mitjanes, centrem-nos en proporcions: a quin percentatge de catalans els cauen malament els espanyols, i a quin percentatge d’espanyols els cauen malament els catalans (considerant que un quatre o inferior és ‘caure malament’ i eliminant del denominador els qui no donen cap resposta)?

Com en la taula anterior, es repeteix el mateix patró de la línia horitzontal. Això vol dir que, amb l’excepció del País Basc i de Catalunya, els catalans cauen malament a un elevat percentatge de residents de la resta de l’estat. A Castella (tant la Manxa com Lleó) i a Astúries, a més d’un terç de la població li cauen malament els catalans. Estenent-ho a tot l’estat, sense comptar-hi Catalunya, el nombre de gent que manifesta que li cauen malament els catalans és el 26,1%.

El percentatge de catalans a qui no cauen bé els espanyols és, en comparació, més baix: un 10,2%. Fins i tot, tot i que una xifra relativament elevada de catalans (un 19%) diu que no li cauen bé els madrilenys, és una xifra més baixa que la de madrilenys que expressen que els catalans no els cauen bé (un 28%).

Dit d’una altra manera, els catalans són la gent que cau pitjor de tot l’estat espanyol. Però l’antipatia que molts espanyols senten pels catalans no és bidireccional. De fet, si fragmentem les dades comunitat per comunitat, podem dir en tots els casos que als catalans els cau millor la gent de cadascun dels setze territoris que no pas a la inversa (excloent-ne Ceuta i Melilla per raons de mida de la mostra).

Novament, de vegades les mitjanes no són tan interessants com els extrems. I hom potser podria argüir que perquè algú et caigui malament (és a dir, puntuar-lo amb menys d’un cinc en una escala de zero a deu) no vol dir que li tinguis ‘fòbia’. Observem els extrems, doncs. Quin percentatge de gent de cada zona puntua amb un zero gent d’una altra zona?

Una altra vegada sorgeix el mateix patró: la línia horitzontal vermella. Un 9,6% dels habitants de la resta de l’estat espanyol diu que ‘no li cauen gens bé els catalans’ (un zero a l’escala de zero a deu), mentre que només un 1,3% diu això mateix sobre els espanyols, de mitjana.

Per què?

Per què una proporció tan elevada d’espanyols diu que els catalans no li cauen gens bé? I per què la proporció corresponent (el percentatge de catalans que diu que no li cauen gens bé els espanyols) és tan baixa?

Si la resposta fos política i prou, caldria esperar que als catalans els caiguessin malament els espanyols en un grau semblant. Però això no passa: als catalans els cauen bé els espanyols, molt més que no pas als espanyols els catalans. Què pot explicar-ho?

Jo no en tinc la resposta definitiva, però les dades donen unes quantes pistes. Un factor que podria explicar de manera plausible per què a tants espanyols els cauen malament els catalans és la ignorància.

No dic ‘ignorància’ com a insult, sinó com a mera paraula descriptiva per a descriure la manca de familiaritat. Tal com ens explicaria algú amb fills o amb un animal de companyia, com més coneixes algú més fàcil és que te l’estimis (i més difícil que el detestis). Els catalans, en gran mesura, ‘coneixen’ la cultura espanyola i els espanyols: en parlen la llengua, i a més de la gran quantitat de catalans que tenen ascendència espanyola per les onades migratòries del sud d’Espanya cap a Catalunya, la cultura popular espanyola té un paper predominant a Catalunya (films, televisió, etc.). No es pot dir això mateix de la familiaritat lingüística de la resta de l’estat, ni de l’ascendència catalana entre els espanyols, ni de la penetració de la cultura popular catalana a la resta de l’estat. Per exemple, quants lleonesos parlen català? El 77% d’andalusos tenen els quatre avis andalusos, mentre que només un 20% de catalans té els quatre avis catalans. Quants films de parla catalana es projecten als cinemes madrilenys? Molt pocs.

Posem a prova la teoria. Si la ignorància mena a l’odi, hauríem d’esperar que els qui menys coneixen Catalunya fossin els qui sentissin menys simpatia pels catalans, i els qui hi tenen més familiaritat, els qui en sentissin més.

La taula de sota mostra l’associació entre el nombre de vegades que els espanyols han viatjat a Catalunya i els seus sentiments respecte dels catalans.

Tal com esperàvem, els qui professen més antipatia cap als catalans són els qui no han estat mai a Catalunya. La causalitat direccional és una mica difícil d’establir, aquí (potser la raó per la qual no han anat mai a Catalunya és que els catalans no els cauen bé), però l’associació ho diu tot.

Examinem les mateixes dades, però centrant-nos en els qui odien: els qui donen una puntuació de zero als catalans (és a dir, ‘no em cauen gens bé’). La taula de sota mostra el percentatge d’aversió extrema (zero punts) en relació amb les visites que qui opina ha fet a Catalunya.

Entre els espanyols que han estat a Catalunya deu vegades o més, el percentatge que diu que no li cauen ‘gens bé’ els catalans és relativament baix: un 3,8%. D’una altra banda, el grup que professa més aversió respecte dels catalans és el dels qui no han estat mai a Catalunya (11,7%).

Els sentiments personals i les experiències tenen conseqüències polítiques. Per exemple, entre els espanyols, com més han viatjat a Catalunya, més favorables són que els catalans puguin fer un referèndum d’independència.

Viatjar va correlacionat amb agradar, i agradar va correlacionat amb cedir llibertat. Una gran majoria d’espanyols van en contra d’un referèndum d’independència català, però gran part d’aquesta oposició l’encapçala gent que diu que els catalans no li cauen bé. La taula de sota mostra l’associació entre el grau de simpatia respecte dels catalans (de zero a deu) a l’eix x i la seva posició respecte d’un referèndum d’independència català.

Entre els qui manifesten aversió pels catalans (que puntuen de zero a quatre), només una petita minoria és partidària de permetre un referèndum d’autodeterminació català. Entre els qui senten simpatia pels catalans (que puntuen més de sis), les xifres són molt més a prop d’una divisió 50-50.

Conclusió

Hi ha un grau elevat d’hispanofòbia a Catalunya? Les dades són clares: no.

El creixement de la preocupació sobre la hispanofòbia a Catalunya no es fonamenta en la realitat. De mitjana, la majoria de catalans senten simpatia pels espanyols, i la majoria d’espanyols, pels catalans. Les diferències que hi ha entre la simpatia entre catalans i espanyols són en el sentit de catalanofòbia, i no pas d’hispanofòbia. És a dir, un 26,1% dels espanyols senten aversió pels catalans (menys de cinc en una escala de zero a deu), mentre que només un 10,2% de catalans en senten pels espanyols. Amb la mateixa prova, a un 9,6% dels espanyols ‘no els cauen gens bé els catalans’ (zero a l’escala de zero a deu), però només un 1,3% de catalans professen tenir el mateix sentiment cap als habitants de la resta de l’estat espanyol.

Si el grau de catalanofòbia a Espanya és més alt que el grau d’hispanofòbia, per què la hispanofòbia rep molta més atenció dels grups polítics espanyols predominants? Hi ha dues explicacions possibles: (1) el mite de la hispanofòbia és un ‘pànic moral’, que ha emergit orgànicament de l’angoixa d’alguns espanyols sobre el seu futur polític; o (2) la hispanofòbia no és un fenomen social orgànic sinó un d’intencionadament artificial, enginyat per tot d’actors socials i polítics per justificar polítiques intervencionistes i centralistes. És a dir, decisions espanyoles qüestionables que pretenen ‘corregir’ les decisions polítiques dels catalans semblen menys qüestionables quan s’emmarquen en el context (fals però útil) d’una societat hispanofòbica que cal ‘corregir’.

Ens hauria de preocupar la hispanofòbia a Catalunya? És clar. Però la magnitud de la preocupació hauria de ser proporcional a la del problema. I el problema de la catalanofòbia a Espanya és demostrablement de molta més magnitud que no el de la hispanofòbia a Catalunya. Els polítics farien ben fet de tenir en compte les dades abans d’acusar-los d’odi o d’erigir-se en víctimes.

Nota tècnica

Les dades que s’han fet servir per a aquest article provenen de l’enquesta ‘Percepció sobre el debat territorial a Espanya’, del Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya. Les dades brutes a escala individual són disponibles públicament.

Es va demanar als participants de l’enquesta que responguessin fins a quin punt els queia bé la gent que vivia a la resta de comunitats autònomes, en una escala de zero a deu, on zero era ‘em cauen molt malament’ i deu era ‘em cauen molt bé’. Cal remarcar que en aquest article el terme ‘espanyols’ es fa servir per a designar habitants de les comunitats autònomes tret de Catalunya, i que les proporcions (per exemple, el percentatge de catalans a qui no cauen bé els espanyols) consisteixen en l’agregació de les puntuacions específiques d’aquestes comunitats autònomes.

El codi emprat per a aquesta anàlisi també és disponible públicament.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.