Els amics autoritaris de Pedro Sánchez i el tomb de la política exterior espanyola

La política exterior espanyola ha fet enguany un tomb irreversible amb la decisió del govern de Pedro Sánchez d’abandonar a la seva sort el Sàhara Occidental, tot acatant el suposat pla d’autonomia del Marroc. Un moviment, segons l’executiu, plenament calculat, que ha fet miques les relacions amb Algèria, el principal proveïdor de gas natural de l’estat espanyol. Les conseqüències d’aquesta nova traïció al poble saharià encara són incertes, però, en plena crisi energètica, poden ser demolidores, sobretot a l’hivern.

Ara, el flirteig amb el rei marroquí Mohammed VI no estat l’únic que aquests darrers mesos ha mantingut Pedro Sánchez amb dirigents autòcrates i autoritaris. En aquest sentit, l’agenda exterior del president espanyol conté noms com ara Muhammad bin Rashid Al Maktum, Mohammed bin Zayed Al Nahyan, Tamim bin Hamad Al Thani, Recep Tayyip Erdoğan i Aleksandar Vučić.

Visita a Dubai amb els ulls tapats

El 2 de febrer, Sánchez va viatjar a Dubai per presidir un fòrum empresarial i assistir a l’Expo 2022, tot i que la premsa espanyola va voler destacar que no es reuniria amb Juan Carlos I. “Desenvoluparem una associació estratègica amb els Emirats Àrabs Units per contribuir a l’estabilitat i la prosperitat regional i mundial”, va declarar abans de reunir-se amb l’emir de Dubai, Muhammad bin Rashid Al Maktum, i el príncep hereu d’Abu Dhabi, Mohammed bin Zayed Al Nahyan.

التقيت اليوم رئيس الوزراء الأسباني في إكسبو دبي ٢٠٢٠، شهدنا توقيع اتفاقيات تعليمية وتكنولوجية واستثمارية بين البلدين … نحن الدولة العربية الأكثر استثماراً في أسبانيا ..والشريك الاقتصادي الأهم لهم في المنطقة …واليوم نبدأ من إكسبو مرحلة جديدة ونشطة من العلاقات الاستراتيجية معهم pic.twitter.com/LQ1tFqUK5T

— HH Sheikh Mohammed (@HHShkMohd) February 2, 2022

En una declaració conjunta amb el príncep hereu d’Abu Dhabi, tots dos mandataris van assenyalar la importància de respectar els drets humans i de preservar els avanços en matèria d’igualtat, com ara l’accés de les dones al sistema educatiu. Malauradament, l’apunt no feia referència als abusos i a les restriccions dels Emirats Àrabs, sinó a l’Afganistan dels talibans. La declaració tampoc no feia cap menció al paper dels Emirats Àrabs Units en la guerra del Iemen i les matances que se’n deriven.

Arran de l’Expo de Dubai, l’ONG Human Rights Watch (HRW) va recordar als mandataris occidentals, entre els quals Sánchez, que els Emirats Àrabs Units són un estat autoritari amb una aparença moderna i oberta.

“Els EAU detenen arbitràriament i empresonen injustament les persones que critiquen les autoritats. Els activistes empresonats són mantinguts en confinaments llargs i solitaris i, en alguns casos, més enllà de les seves condemnes. Les famílies dels activistes pateixen tota mena d’assetjaments per part de l’aparell de seguretat de l’estat. Habitualment deneguen als presoners l’atenció mèdica crítica. D’una altra banda, tot i que han anunciat que retirarien la major part de les tropes de la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita al Iemen, les tropes iemenites amb suport dels EAU hi continuen cometent abusos. Així mateix, les lleis dels EAU són discriminatòries contra els immigrants, les dones i el col·lectiu LGBTI”, deia l’entitat.

L’idil·li amb Mohammed VI

A mitjan març, sense un anunci institucional, les autoritats marroquines van filtrar una carta de Pedro Sánchez a Mohammed VI en què rebutjava qualsevol aspiració d’autodeterminació del Sàhara Occidental i acceptava, com a única sortida viable per al conflicte, el suposat pla marroquí d’autonomia. El tripijoc del Marroc va agafar a contrapeu el govern espanyol, que no havia informat Algèria de les seves intencions.

Mesos enrere, el govern marroquí havia reclamat el cap de la ministra d’Afers Estrangers espanyola, Arancha González Laya, que en plena pandèmia va permetre que el dirigent del Front Polisario, Brahim Ghali, rebés atenció mèdica a Logronyo. Tot i que la Moncloa va argumentar que era una acció purament humanitària, les autoritats marroquines van tensar la corda al màxim –van arribar a comprar el cas de Ghali amb el procés català–, tot orquestrant un assalt multitudinari a Melilla.

Finalment, González Laya va ser substituïda per José Manuel Albares, un home molt més en sintonia amb Rabat, que ha acceptat de trair els saharians a canvi de la reobertura de les fronteres de Ceuta i Melilla i el compromís del govern marroquí de lluitar contra la immigració irregular. L’acord es va segellar el 7 d’abril amb una visita de Sánchez i Albares a Mohammed VI.

“Comencem una nova singladura entre Espanya i el Marroc que ens ha de permetre d’afrontar amb seguretat els reptes, però també les oportunitats de futur d’aquesta col·laboració estreta entre tots dos països. Una autèntica associació entre Espanya i el Marroc per al segle XXI”, va dir el president espanyol.

A principi d’estiu, aquesta associació es va exposar al món com una màquina sanguinària, quan la brutalitat de la policia marroquina –acompanyada de l’immobilisme de la policia espanyola i la Guàrdia Civil– van convertir un assalt a la tanca de Melilla en una matança, en què van morir més d’una trentena de persones.

La sang del Mundial a la Moncloa

A mitjan mes de maig, Sánchez va rebre a la Moncloa l’emir de Catar, Tamim bin Hamad Al Thani, que va fer una visita oficial de dos dies a l’estat espanyol. En un context d’emergència energètica –Catar és el segon productor mundial de gas natural–, el dirigent àrab va rebre tota mena d’atencions i reconeixements, com ara les medalles d’honor del congrés i el senat espanyols i el collar de l’Ordre d’Isabel la Catòlica. Aquesta darrera condecoració, que el govern no va comunicar fins que no es va haver publicat al BOE, reconeix els comportaments civils extraordinaris que beneficien Espanya o que contribueixen a afavorir les relacions d’amistat i cooperació de l’estat espanyol amb la comunitat internacional.

Gracias al Emir de Qatar, @TamimBinHamad, por su visita de Estado a España. Hoy impulsamos una nueva asociación estratégica con una Declaración Conjunta y diversos acuerdos. Un marco de diálogo estructurado sobre la agenda común de ambos países en asuntos regionales y globales. pic.twitter.com/eRGkA3Ml5V

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) May 18, 2022

Arran de la visita, Tamim bin Hamad Al Thani va anunciar que mobilitzaria gairebé cinc mil milions d’euros en inversions a l’estat espanyol. En aquest sentit, Sánchez li va donar les gràcies públicament i va destacar que la trobada havia servit per a crear una nova associació estratègica. “Catar s’obre al món i Espanya vol participar en aquesta obertura”, va continuar el president espanyol, que també va desitjar que el Mundial de futbol, que es farà aquest hivern, fos un èxit.

Així com en la visita als Emirats Àrabs, Sánchez i l’emir van signar una declaració conjunta carregada de bones paraules i amb unes quantes referències als conflictes d’Afganistan, Ucraïna, el Iemen, l’Iran, Israel i Palestina. Tanmateix, el document no menciona les vulneracions de drets a Catar, on les lleis discriminen les dones, el col·lectiu LGBTI i els immigrants, que n’han mort milers construint les infrastructures per a organitzar el Mundial.

“Un bon amic en temps difícils”

A final de juny, en plena cimera de l’OTAN a Madrid, Sánchez es va reunir bilateralment amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, a qui va definir com un soci clau en matèria de seguretat i en va destacar el rol en les negociacions entre Rússia i Ucraïna, però també en la lluita contra el terrorisme i la contenció del flux migratori.

Turquía es un socio clave en materia de seguridad y de mediación. Hoy he conversado con su presidente, @RTErdogan, a quien he agradecido sus esfuerzos diplomáticos para fomentar el diálogo y el fin de la agresión rusa a Ucrania y su apoyo al refuerzo del flanco sur. pic.twitter.com/CntMGrCrDL

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) June 30, 2022

El president espanyol no li va retreure pas la deriva autoritària del seu govern, que fa temps que restringeix drets i llibertats i persegueix qualsevol forma de dissidència, sigui política o mediàtica. Així mateix, tampoc no va denunciar les intervencions militars a l’Irac i a Síria, que sota la proclama de combatre el terrorisme, permeten a Turquia de reprimir els kurds i ocupar franges de territori que pertanyen a Rojava.

“És un bon amic en temps difícils”, va dir Erdogan de Sánchez, després de la reunió. Així mateix, el va qualificar d’home d’estat i li va agrair que no hagi retirat les bateries de míssils, com sí que han fet uns altres països de l’OTAN, desplegades al sud del país, concretament en una base militar a la ciutat d’Adana.

Abans de la trobada exprés de Madrid, Sánchez i Erdogan es van reunir a Ànkara el 17 de novembre de 2021, on van parlar llargament d’uns quants afers, com ara la compra d’un dels principals bancs turcs (Garanti) per part del BBVA i del portaavions per a l’armada turca que construeix Navantia. “Si Déu vol, quan s’acabi aquest projecte, tenim l’objectiu de fer-ne un de més gran. També hem parlat de poder tractar en el futur el projecte d’un submarí. I hem vist que podem treballar amb la qüestió dels nostres drons”, va declarar Erdogan.

De la mà d’un ex-ministre de Slobodan Milosevic

Abans de les vacances d’estiu, i per tancar la ronda de reunions amb dirigents autoritaris, Sánchez s’ha traslladat aquesta setmana als Balcans, on s’ha reunit amb el president de Sèrbia, Aleksandar Vučić, a qui ha reafirmat la posició espanyola de no reconèixer la independència de Kossove. “Espanya i Sèrbia són amics de fa molt de temps”, va dir després de la reunió.

La guerra ha abierto una reflexión sobre qué es Europa y quiénes somos los europeos. No podemos olvidar a los Balcanes Occidentales. Hoy he trasladado al presidente @avucic el apoyo de España para que Serbia se convierta en miembro de pleno derecho de la UE. El momento es ahora. pic.twitter.com/zkMzoVgJjX

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) July 29, 2022

“Ens uneix el convenciment de garantir el respecte al dret internacional i a la integritat sobirana i territorial dels estats. […] Espanya és i serà al costat de Sèrbia respecte de Kossove”, va afegir Sánchez, que va dir també que dóna suport total a la candidatura sèrbia per a accedir a la Unió Europea. Tan sols dos dies després de la visita a Belgrad, a la frontera entre tots dos països, es van registrar incidents amb barricades i trets.

Vučić, que fou ministre durant el govern de Slobodan Milosevic, té un llarg historial de declaracions incendiàries i ultranacionalistes. De fet, ha participat en unes quantes manifestacions de suport a criminals de guerra serbis, tot i que ara diu que ja no defensa la idea de la Gran Sèrbia. Així mateix, organitzacions internacionals han denunciat que el seu govern, quan fou primer ministre (2014-17), va ser marcat pels atacs contra la llibertat d’expressió i de premsa, i per la persecució de la dissidència política.

En la seva ronda pels Balcans, Sánchez també ha fet parada a Bòsnia, Montenegro, Macedònia del Nord i Albània, on novament ha insistit que l’estat espnayol no reconeixeria la independència de Kossove. “Una declaració unilateral d’independència, tal com es va fer, viola el dret internacional. […] Els bons amics, com són Espanya i Albània, poden tenir les seves diferències. I tenim una diferència respecte de Kossove”, va concloure.