Algèria acusa Espanya de cometre una segona traïció al poble saharià, segons fonts diplomàtiques

Algèria ha cridat a consultes el seu ambaixador a Madrid immediatament, després del canvi de la política exterior del govern espanyol sobre el Sàhara. El Ministeri d’Afers Estrangers algerià, en una nota de premsa, s’ha mostrat molt sorprès per la decisió de l’executiu de Pedro Sánchez de donar suport al pla d’autonomia per al Sàhara Occidental.

Aquest matí, fonts diplomàtiques algerianes han criticat la decisió del govern espanyol de donar suport al pla d’autonomia marroquí com a solució per al conflicte del Sàhara Occidental, un canvi de postura que consideren la “segona traïció històrica” de Madrid al poble saharià.

“És la segona traïció històrica al poble saharià per part de Madrid després de l’acord funest del 1975″, ha apuntat la font diplomàtica, citada pel portal de notícies algerià TSA. “Finalment, el Marroc ha obtingut allò que volia d’Espanya”, ha afegit.

Aquesta seria la segona traïció, atès que el govern franquista va signar el 14 de novembre de 1975 l’acord de cessió de la colònia del Sàhara al Marroc i Mauritània, sense tenir en compte la voluntat del poble saharià.

La traïció al Sàhara Occidental: un abandonament premeditat en canvi d’apuntalar Juan Carlos I

Aquest acord, que es va signar a Madrid, va ser denunciat pel Front Polisario, que va proclamar immediatament la independència de la República Àrab Sahariana Democràtica (RASD).

Les milícies del Front Polisario van derrotar les forces mauritanes i Nouakchott va renunciar a la seva part del Sàhara Occidental, però el Marroc, amb la Marxa Verda, va aconseguir d’imposar el seu control sobre la part costanera del territori.

El 1991, el Marroc i el Front Polisario van signar un alto-el-foc amb la idea de fer un referèndum d’autodeterminació, però les diferències sobre el cens i la inclusió o no dels colons marroquins han impedit fins ara que es faci. De totes maneres, la convocatòria té el suport de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO).

Relació entre l’estat espanyol i Algèria

En les relacions entre Madrid i Alger cal tenir en compte que Algèria és el principal subministrador de gas natural a l’estat espanyol. Un fet especialment significatiu en el context de crisi energètica internacional. Així mateix, és important de recordar que Alger va trencar relacions amb Rabat l’agost passat i ara fa quatre mesos va tancar el gasoducte Magreb-Europa (GME) que subministrava gas a la península Ibèrica pel Marroc.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va parlar el 6 de març amb el seu homòleg algerià, Abdelmayid Tebune, qui va reiterar no tan sols el compromís del seu país de garantir el subministrament de gas, sinó també la voluntat d’Algèria d’ajudar en allò que pogués a la resta d’Europa.

D’una altra banda, el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, no va voler aclarir ahir si s’havia informat Algèria sobre el canvi de postura al Sàhara Occidental. Va dir que la diplomàcia requeria discreció, però que el suport al pla marroquí no afectaria el subministrament de gas. “Algèria ha demostrat moltes vegades que és un soci fiable.”

No obstant això, aquest és el segon greuge del govern espanyol a Algèria en poc més d’un mes. A principi de febrer, la Moncloa va informar que havia arribat un acord amb el Marroc per ajudar-lo a garantir la seguretat energètica mitjançant la regasificació a l’estat de gas natural liquat comprat per Rabat, que posteriorment és enviat al Marroc pel gasoducte GME.

En aquell moment, Alger ja va advertir al govern espanyol que no podia fer arribar gas algerià al Marroc. Cal veure ara com reacciona el govern algerià a aquest tomb de la política exterior espanyola, que ha estat molt celebrat al Marroc, que dóna per superada la crisi diplomàtica d’ara fa un any, quan l’estat va acollir el dirigent del Front Polisario, Brahim Ghali, per motius humanitaris.