18.03.2022 - 20:40
|
Actualització: 18.03.2022 - 21:40
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat per carta la proposta d’establir un règim d’autonomia, sota jurisprudència marroquina, per al Sàhara Occidental, tal com va proposar el govern marroquí el 2007. N’ha informat la casa reial del Marroc i se n’ha fet ressò l’agència de notícies pública marroquina MAP. A la carta, Sánchez diu al rei del Marroc, Mohamed VI, que el pla d’autonomia és “la base més seriosa i realista” per a solucionar el conflicte, i reconeix “la importància de la qüestió del Sàhara per al Marroc”. A més, diu que el Marroc ha fet “esforços seriosos i creïbles” per a resoldre-ho.
També manifesta la voluntat de construir una nova relació entre els dos estats, “basada en la transparència i la comunicació permanent, el respecte mutu i els acords signats entre les dues parts i l’abstenció de qualsevol acció unilateral”. D’altra banda, la carta de Sánchez exposa la determinació per a “afrontar junts els desafiaments comuns, especialment la cooperació de la gestió dels fluxos migratoris al Mediterrani i l’Atlàntic, amb un esperit total de cooperació”.
Posteriorment, el govern espanyol ha fet públic en un comunicat el començament d’una nova etapa: “Avui iniciem una nova etapa de la relació amb el Marroc basada en el respecte mutu, el compliment dels acords, l’absència d’accions unilaterals i la transparència i la comunicació permanent.” Aquesta nova etapa, diuen, es desenvoluparà en el marc d’un “full de ruta clar i ambiciós” per a garantir “l’estabilitat, la sobirania, la integritat territorial i la prosperitat dels nostres dos països”.
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha dit en conferència de premsa que l’estabilitat i integritat d’Espanya i el Marroc anaven íntimament lligades. “Aquesta nova etapa es durà a terme, tal com indiquen els comunicats, en un full de ruta clar i ambiciós. Tot plegat, per a garantir l’estabilitat, la sobirania, la integritat territorial i la prosperitat dels nostres països”, ha dit. Albares viatjarà a Rabat abans del 2 d’abril, i poc després hi anirà Sánchez, sense que n’hagi concretat la data.
L’anunci unilateral del Marroc no ha estat ben rebut a la coalició del govern espanyol, i Podem ja ha criticat el canvi de postura d’Espanya. Ho ha fet l’eurodiputada Idoia Villanueva, que ha dit que l’única solució exigeix implementar el dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides, que demanen un referèndum i respectar la lliure determinació del poble sahrauí,
El Front Polisario insisteix que la solució s’ha de basar en la voluntat del poble saharià
El Front Polisario creu que Sánchez ha cedit a “la pressió i el xantatge” del Marroc, com a “peatge” per a reprendre les relacions diplomàtiques. Ho ha dit el delegat del Polisario a l’estat espanyol, Abdulah Arabi, en una entrevista a Europa Press, en què diu que fa anys que el govern espanyol actua amb la intenció d’agradar al Marroc, amb una ambigüitat que, diu, no li correspon com a potència administradora d’un territori pendent de descolonització.
Que ara Espanya reconegui el pla d’autonomia marroquí evidencia, segons Arabi, la hipocresia del govern espanyol quan parla de defensar la legalitat internacional. En aquest sentit, diu que el pla d’autonomia és una opció, però no la solució, i ha defensat la necessitat de convocar un referèndum que prevegui l’autodeterminació, no pas que el Sàhara Occidental quedi sota el domini del Marroc. “La solució s’ha de basar en l’elecció del poble saharià”, ha dit.
Les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc van quedar compromeses arran de la crisi per l’acollida a l’estat espanyol del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, malalt de covid. Posteriorment, el govern espanyol va rebre amb malestar el pas de milers de migrants a Ceuta.
El pla d’autonomia veu el Sàhara Occidental com una regió marroquina amb competències limitades
El pla d’autonomia que avui ha acceptat l’estat espanyol data del 2007, quan el Marroc va presentar-lo a les Nacions Unides. Avui dia encara el defensa i suposa la negativa a la independència de la nació en el marc del procés de descolonització, ja que quedaria sota els designis de Rabat en qüestions claus, com la seguretat.
Segons el pla marroquí, el Sàhara Occidental tindria els seus propis òrgans legislatiu, executiu i judicial, però sempre sota els marcs marroquins. El Regne del Marroc cediria certes competències en matèria d’economia, infrastructures, desenvolupament social i cultura, però se’n quedaria altres que són clau, com la defensa del territori, les relacions exteriors i la religió.
