Albert Carreras és el portaveu del col·lectiu d’advocats voluntaris ‘Dret a Defensa’ que s’encarrega de la querella col·lectiva per les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil de l’1-O a la demarcació de Girona. Va ser interposada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva i aplega dos-cents denunciants. ‘Tenim indicis que hi ha ordres de la Fiscalia per a no actuar contra els agents i que, si es fa, que sigui en defensa seva ‘, denuncia. Una opinió fonamentada arran de les dilacions que arrossega la instrucció de la querella al jutjat número 2 de Girona més d’un any després d’haver estat admesa a tràmit. En aquesta entrevista a VilaWeb detalla els problemes per a aconseguir que citin a declarar els agents denunciats per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals. N’hi ha una dotzena a qui els ferits ja han identificat però encara no han estat citats a declarar com a investigats.

Carreras també analitza com ha vist el començament del judici contra el procés independentista al Suprem espanyol. ‘Si s’hagués avançat en la nostra causa, no es podria demanar per la violència de l’1-O als encausats al Suprem perquè hauria caigut el relat de l’acusació’, assegura. Destaca la coordinació de la defensa i l’altura moral i política dels encausats. Tot i això creu que el tribunal està contaminat per un prejudici mental. ‘Desitjo una sentència absolutòria, però més aviat crec que hi haurà condemnes amb una construcció adoctrinada. Voldran que sigui exemplificant’, diu.

Heu denunciat que la querella col·lectiva que aplega dues-centes denúncies contra la violència policíaca de l’1-O a la demarcació de Girona és aturada al jutjat d’instrucció número 2.
—Sí, hem presentat un recull d’anomalies. Van admetre la querella però no ha tingut continuïtat. Es va requerir la policia espanyola i la Guàrdia Civil perquè aportessin els identificadors però no els han dut. N’hi ha una dotzena que els ferits ja ha identificat adjuntant-hi fotografies o el número de TIP, però encara no han estat citats a declarar com a investigats. La jutgessa instructora diu que vol esperar fins que no es recullin totes les proves. Sol·licitem que el jutjat acabi les diligències essencials de manera urgent. Aquestes dilacions són una vulneració dels drets més fonamentals dels ferits.

És una dilació intencionada?
—Hi ha més de dos-cents perjudicats i som conscients del volum d’aquesta causa, però fa més d’un any que la querella es va admetre a tràmit. Fins i tot se sap la identitat de cinc agents que van carregar al col·legi Bruguera i a l’Ernest Lluch, però no els han citat tampoc a declarar. No solament vulneren el dret d’una tutela judicial efectiva, sinó també la Convenció Europea dels Drets Humans perquè també són investigats per tortures.

Què hi diuen els afectats?
—Els vam comentar la situació i els va deixar parats i molt preocupats. Hem aportat informes forenses que acrediten que hi va haver lesionats. Això només promou la impunitat dels agents. Han vist que no ens n’oblidem i ens ho agraeixen, però se senten oblidats pels jutjats, i més quan veuen les presses del Suprem espanyol.

Es pot deslligar una causa de l’altra?
—Si s’hagués avançat en la nostra no es podria preguntar sobre la violència de l’1-O als encausats al Suprem perquè hauria caigut el relat de l’acusació. Posaria encara més en entredit la tesi de la fiscalia en el judici contra el procés. En tot cas podrien demanar per la violència dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

Hi ha ordres per a parar la instrucció?
—Allò que és indiscutible és que la fiscalia de Girona no ha actuat d’una manera habitual. Atesa aquesta allau de denúncies, no ha demanat ni una sola diligència de prova per esbrinar què ha passat. Això no és normal. En qualsevol altre cas hi hauria actuat. Fa una tasca de defensa preventiva dels agents. És una actuació gens habitual i irregular. És clar que això beneficia una part. Entenc, per les coses que m’han arribat d’alguns altres companys que porten temes similars a la resta de Catalunya, que això és extensible a tot el territori. Per tant, pot haver-hi instruccions per part de fiscalia de no actuar i, si es fa, que sigui en defensa dels agressors.

En el vostre informe denuncieu més dilacions indegudes absolutament injustificades, com ara la transcripció de les comunicacions entre la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant l’1-O.
—Les transcripcions que van arribar al jutjat no serveixen i són absolutament inútils. Són de primera hora del matí perquè són d’abans de les càrregues i llavors els agents saltaven a canals de comunicació alternatius. A l’estiu ens ho vam escoltar tot. Són gairebé cinc mil arxius de les centraletes i és aquí on detectem que les converses es deriven a canals extraoficials. En comptes d’investigar aquests altres canals, el jutjat demana als Mossos que tornin a transcriure aquest material que nosaltres ja havíem presentat. A final d’any, després de tres mesos i mig, els Mossos entreguen les seves transcripcions i el jutjat ni ens ho comunica.

I què passa amb la càmera Go Pro que la policia espanyola va perdre al col·legi Verd i on apareix el nom d’un comandament del cos?
—Són uns vídeos que es van presentar abans de la querella col·lectiva i on se senten indicacions. La càmera Go Pro va caure a un dels agents al col·legi Verd. N’hem demanat el visionat quatre o cinc vegades i no ho han fet.

L’estudi inèdit de Núria Pujol-Moix, que va publicar VilaWeb, detallava cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l’1-O. Us pot ajudar?
—És molt complet i ens servirà. És probable que el fem servir com si fos nostre. Ens servirà per a explicar que això no és una qüestió d’actuacions individuals sense ordres de càrrega, com ja defensen algun dels agents que han començat a declarar en alguns altres jutjats. Quan es produeix aquesta pluralitat de lesionats en indrets tan diferents i amb una manera d’actuar tan similar a tot arreu no es pot defensar que siguin simples extralimitacions. Informes com aquest ajuden a fer veure que hi ha una preparació en les actuacions.

I si hi ha preparació, hi ha també algú encarregat de planificar-ho. Es poden acabar demanant responsabilitats al govern espanyol?
—Molts policies no anaven identificats de manera correcta i la individualització de les agressions serà molt complicada. Allò que hem de demanar és aquesta responsabilitat política. Algú hauria d’assumir aquestes ordres concretes que es van donar per entrar als col·legis a tota costa i carregant contra unes persones que es manifestaven de manera pacífica.

Sí, però avui dia encara no sabem qui va donar l’ordre, encara que el màxim responsable polític era el president espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy.
—Nosaltres no en tenim constància oficial. També hem de pensar que en el decurs del judici al Suprem declararan testimonis, responsables tècnics i polítics, que probablement hi hauran de respondre, sobre això. Un serà Rajoy. Hi estarem atents perquè pot tenir incidència en els múltiples procediments que hi ha arreu del territori pels fets de l’1-O.

Tornem a la sala del Suprem. Com definiu fins ara el paper de la fiscalia en el judici?
—Els quatre fiscals són experts. Saben perfectament què fan. Crec que el fet que hi hagi poques preguntes sobre la violència per a intentar acreditar el delicte de rebel·lió és una qüestió tàctica. Saben que és molt difícil d’acreditar i van apuntant delictes menors que no els que els imputen. Veurem els testimonis policíacs. Ells es basen en informes de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. De tota manera, són sorprenents les preguntes, els documents que presenten i les errades que hem vist fins ara. A més, hi hem d’afegir la resposta tan contundent i magnífica dels encausats, que demostren una altura moral i política admirables.

I les defenses? Les veieu compenetrades?
—L’estratègia de defensa em sembla molt intel·ligent perquè permet de visualitzar la part més política i els termes tècnics. Els van combinant bé. És un bon exemple de la manera com cal actuar en un judici polític com aquest. Veure’ls tan ferms i eloqüents em deixa una sensació d’alleujament davant una injustícia enorme.

Què us sembla la teatralització dins la sala i el paper del president?
—Marchena és aparentment molt curós. És perfectament conscient que és sota la mirada internacional. És molt probable que s’arribi a instàncies internacionals. Però no hem d’oblidar que aquesta mateixa sala és qui restringeix el dret de defensa.

Hi ha qui sosté que la sentència ja és escrita. Hi esteu d’acord?
—No en el sentit literal. Però sí que tenim fonaments molt jurídics que ho ens indiquen. Per exemple, la interlocutòria que confirma la presó de Llarena, que era en si mateixa una sentència. Llarena forma part del Suprem, són els seus companys. O el fet que el Suprem no fos competent i sí el TSJ. Hi ha un prejudici mental que afecta els components de la sala. Desitjo una sentència absolutòria, però més aviat crec que hi haurà condemnes amb una construcció adoctrinada. Voldran que sigui exemplificant.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb