11.01.2014 - 06:00
‘Al començament, va ser molt dur. Vaig venir del Carib, amb el meu marit, l’any 1976. Érem rastafaris i militants del moviment “Back to Africa”. Haile Selassie, el nostre Mesias, el Déu Negre, ens va convidar a venir quan va visitar Jamaica, l’any 1966. Vam arribar que no teníem res. Anavem gairebé nus. Vam començar de zero. Teníem terres, sí. El Negus ens les havia cedit, però no hi havia aigua. Cada dia havia de fer, a peu, descalça, molts quilòmetres fins el riu. Va ser terrible. No coneixíem el país. No parlavem amàric. La gent era amable, però no ens entenien. Molt dur. Duríssim… Però teníem molta fe i ens en vam sortir. D’altres, no. Amb Mengistu, va ser pitjor, ens va confiscar les terres. Uns van tornar, d’altres van morir. Si al principi érem uns dos mil, ara en quedem uns tres cents, o menys’, m’explica Sister Joan, una de les pioneres de la comunitat rastafari de Sashemene, a uns dos cents quilòmetres al sud de la capital.
És l’unic poble d’Etiòpia on pots comprar paper de fumar. Smoking vermell estandart, Made in Spain, o Rizzla blau, king size.
Sister Joan té un bonic restaurant especialitzat en cuina jamaicana. També ha muntat una organització que recull diners pels pobres de la comunitat. Es fa càrrec de tres families. Em presenta el fill, i la neta. Tots dos nascuts aquí. Ja van per la tercera generació. El bar és pura història del rastafarisme. Haile Selassie, Bob Marley, la bandera del Lleó de Judà… Hi ha fotos del predicador jamaicà Marcus Garvey, l’home que l’any 1916, va pronosticar: ‘Mireu a l’Àfrica, un rei negre serà coronat, perquè el dia de l’alliberament és a prop’. Etiòpia, aleshores, tenia prestigi entre els moviments d’alliberament dels negres americans. Mai no havia estat colonitzada. Els jamaicans, gràcies, al “Time”, van tenir noticia de la coronació de l’Emperador Haile Selassie (1930). A les fotos, era reverenciat per caps d’estat blancs i membres de la reialesa mundial. La revelació. Era ben clar. Claríssim. La profecia s’havia complert. Haile era el Mesias. Etiopia, la Terra Promesa.
Inspirant-se en el nom pre-imperial del Negus, Ras Tafari, va nèixer el rastafarisme, una cultura, una religió, una forma de viure. Molts jamaicans i militans panafricanistes van donar suport a Etiòpia en la seva resistència contra el feixisme italià, que va ocupar el país, del 36 al 41. Mé tard, Haile, agraït, els va cedir unes terres, i poc a poc, sobretot als anys 60-70, rastes jamaicans, i d’arreu del món, s’hi van anar instal·lant. Bob Marley va popularitzar el moviment a escala mundial. No obstant, per molts dels seus seguidors, es fa difícil d’entendre la ideologia rastafari. Costa associar la idea de llibertat, amb un personatge autoritari, feudal, que creia governar per la gràcia de Déu i, a la vegada, es considerava un déu.
‘Mira, em diu Sister Joan, aquest de la foto és Bob Marley quan ens va venir a visitar, l’any 78. El meu difunt marit. I jo. El nen que té als braços es Yusef, un dels primers que va nèixer a Sashemene. Vam ser molt feliços aquells dies amb ell. Ens vam anar a banyar al balneari de Wondo Genet. Aquí tens la foto. Xerràvem, bebíem, cantàvem. Va ser una gran festa. Bob ens va dir que, quan morís, volia ser enterrat aquí, però el govern de Jamaica no vol’.
Els membres de la Jamaican Rastafarian Development Community de Sashemene viuen en una mena de llimbs legal. El govern actual els ha retornat bona part de les terres, però no acaba de definir-se sobre el seu status i nacionalitat. El fill de Sister Joan ha seguit tota la conversa, assentint amb el cap, mentre es cruspia un peix fregit. ‘Jo, per exemple, em diu, he nascut aquí, la meva bandera és la del Lleó de Judà, però el meu passaport és, obligatòriament, jamaicà. I jo mai no he estat a Jamaica. Nosaltres voldríem que se’ns considerés com una més de les ètnies etíops. Volem tenir els mateixos drets que tothom. Ens ho mereixem’. Se’m queda mirant fixament, seriós, amb l’esquelet del peix a la mà, i tot de trocets de peix fregit a la barba. Baixa la mirada, sospira, arrenca els ulls del peix, se’ls fica a la boca amb delit, i apura d’un glop l’ampolla de Mirinda. Del jardí, entra una flaire excel·lent de marihuana.
