“Singapur és com una capital europea”

Jordi Noguera (38 anys) treballa de cap de cuina en un restaurant a Singapur. Va marxar el maig del 2012 després d’haver rebutjat altres ofertes a Paris i Londres. A Singapur el 45% de la població és estrangera i l’idioma que més s’utilitza és l’anglès. Treballa en un restaurant de luxe i ofereixen cuina espanyola.

Per què vas escollir Singapur?
Portava el restaurant Cal Quico de Prats quan vaig marxar a estudiar i treballar a Barcelona, allà em va sortir l’oferta de treballar a Singapur. Al mateix moment vaig tenir altres ofertes per treballar a Paris i Londres, però no tenien res a veure amb la de Singapur que tenia una bona oferta econòmica, poder conèixer una nova cultura i millorar l’anglès.

Quina és la teva feina allà?
Sóc cap de cuina i encarregat del restaurant. És un restaurant de tapes espanyoles, d’un tipus de cuina que ja coneixia i que triomfa allà. És un restaurant de luxe que costa uns 50 euros el sopar.

Com està sent l’experiència de treballar a l’estranger?
Tenint en compte que sóc l’únic que coneix la cuina espanyola al restaurant, el més complicat és ensenyar-los els plats. La majoria de treballadors al restaurant són xinesos nascuts a Singapur, no són passionals i tenen poca iniciativa. Alguns tenien coneixements però estan acostumats a fer plats amb producte molt barat i els costa entendre el concepte de treballar amb productes de qualitat. També hem tingut alguns problemes amb l’idioma, però te n’acabes sortint. Ho visc com un repte.

És difícil trobar els aliments de la dieta mediterrània?
Es pot comprar gairebé tot i moltes coses són importades d’Espanya, com el pernil salat, l’oli d’oliva, el pop…són coses que aquí -a Catalunya- poden ser barates i es troben a tot arreu, allà costa. Les verdures no són importades. I l’alcohol, és caríssim.

Quins són els plats locals?
Els plats tenen molta influència xinesa, de Tailàndia, Japó i l’Índia. A més de pa tenen el que s’anomena bao, és un panet cuit al vapor que el farceixen de cansalada, peix o guisat. I el què és més típic de Singapur és el chilicrab, és cranc amb un suquet picant.

Com ens hem d’imaginar una ciutat estat com Singapur?
És semblant a una capital europea, molt desenvolupada i amb una barreja de races important. No és una ciutat caòtica, res a veure amb Barcelona! Hi ha poc trànsit i un transport públic molt eficient. És habitual fer vida al carrer, la temperatura mitjana anual és de 32º, i anar a fer el beure després de la feina.

Ens hem d’imaginar una ciutat amb pobresa?
No hi ha masses pobres, només es dóna el permís de treball a la immigració qualificada. De fet, és la ciutat que té més milionaris per metre quadrat, es paguen  pocs impostos, hi ha moltes empreses i un port important de l’Àsia Pacífic, hi ha ambient d’executius i hi ha instal·lats tos els grans bancs.

Hi viuen altres catalans també?
Sí! L’11 de Setembre ens vam trobar a un restaurant que es diu Catalunya i ens vam sumar a la via catalana.