13.06.2012 - 14:31
El que ha passat avui al Parlament de les Illes és molt greu, sí. També és deplorable, lamentable i repugnant. Però la pregunta és: qualcú s’esperava una altra cosa? Jo no, i vosaltres, segurament, tampoc. De tothom era sabut que això passaria. Si no, com s’expliquen les xiulades i les escridassades que fins i tot han arribat a Barcelona (altrament conegudes com #BauzáEsbroncadaTour2012)? O com s’expliquen les 50.000 persones de dia 25 de març? Les retallades són una part de la persecució a Bauzá, però el rerefons és la llengua, és la repulsió davant l’intent d’aniquilació de la llengua i el territori de les Illes. I a les illenques i als illencs no ens agrada que ens diguin com hem de parlar.
Com en tota polèmica, però, hi ha d’haver un protagonista. I qui ha estat? Bauzá? Gornés? Aguiló? No. El gran protagonista, el centre de les mirades del ple d’avui, ha estat Antoni Pastor. Ell ha copat el paper protagonista de la modificació de la llei de funció pública, des dels preliminars fins a l’aprovació. Ell, i només ell, ha estat capaç de contradir al seu partit per defensar la llengua catalana. Tot molt èpic. Puc entendre i respect les felicitacions al senyor diputat (i batlle de Manacor) per la seva gran gesta, però jo em deman: calia tanta comèdia? I, ara, cal que tothom lloï la figura de Pastor com si hagués fet una cosa excepcional? El que ha fet Pastor és allò normal i coherent amb els drets de les persones que viuen a les Illes, per les quals, en teoria, vetlla i fa feina. L’actitud de Pastor, per molt lloable que pugui ser en certs moments d’eufòria, per mi s’apropa més a la covardia que a la valentia. No és valent contradir al teu partit quan hi milites, és valent abandonar-lo perquè duu a terme accions que van en contra dels teus drets. Seria valent, senyor Pastor, si posàs de manifest públicament les contradiccions del seu partit; seria valent, senyor batlle, si en lloc de passejar-se per l’Acampallengua (i donar peixet a Ramis i Font), fes que el seu partit no fes aquests disbarats i aberracions; seria valent, senyor diputat, si digués clarament a què juga.
El mateix Antoni Pastor que avui ha votat a favor del català és el que vota en contra del nostre territori i claudica amb la idea de la Mallorca-Parc Temàtic que tant adora el seu partit. El mateix diputat que ha votat favorablement (i, aquesta vegada sí, seguint les directrius del seu partit) a totes les retallades del govern Bauzá. És el mateix que combrega amb la idea de la Mallorca dretana, que promulga el seu partit (i els seus satèl·lits). Això sí, amb el seu vot a favor de l’esmena a la totalitat del PSM en defensa del català
Sí, crec que Pastor ha estat covard. I no avui, sinó que fa mesos que ho és. Tothom coneix la deriva espanyolista i rància del PP balear i, senyor diputat, vostè ho sabia més que ningú. Jo avui he pensat que sóc d’una illa governada per ignorants i per incults que han estat capaços i capaces de remoure la cohesió i la convivència lingüístiques. Per mi la notícia no és que vostè hagi desobeït el seu partit, sinó que el seu partit, en el qual no ha deixat de militar, hagi aconseguit aprovar la modificació d’una llei amb què es margina la llengua catalana. A més, i d’això sí que n’és culpable, el seu partit pretén destrossar ca nostra. I no només a través de l’aprovació d’urbanitzacions, sinó a través de les retallades en sanitat, en educació, en serveis socials… Jo no vull una Mallorca que parla en català però tanca hospitals, desnona a persones de casa seva, augmenta les ràtios a les escoles i perpetua la pobresa. Aquesta Mallorca no és la que vull.
Avui és un dia trist, però no de dol. Hi ha molta (molta) gent, i s’ha demostrat amb escreix els darrers mesos. Detindran a gent, agafaran del coll a d’altres, posaran multes, intentaran aturar les concentracions, enviaran a judici a persones que l’únic que han fet és protestar… Però les idees i les conviccions no es poden tancar i la solidaritat encara menys. Al PP els queda una legislatura eterna, tan eterna com la convicció de tota la gent que duu tota la vida defensant la seva llengua i la seva terra. La factura del ple d’avui els sortirà cara. Temps al temps.
