Notícies

Dijous  11.03.2010  20:00

Autor/s: Martí Crespo

Els esclaus de Franco

Men?ame
 

Quan es parla de les conseqüències que va tenir la dictadura del general Francisco Franco sobre els republicans, sovint vénen a la ment conceptes com presó, consells de guerra, repressió, exili, camps de concentració… Però hi ha un altre concepte que no ve tan fàcil a la ment, perquè ha passat més inadvertit. Ens referim a les desenes de milers de persones que, pel sol fet d'haver estat fidels a la República, van ser integrades com a presoners en unitats de treballs forçats. Els 'batallons de treballadors' es van posar en marxa durant la guerra mateix, per a represaliar l'enemic, i una vegada acabada el sistema es va perfeccionar: cent mil homes i vint mil dones van ser esclavitzats en els anomenats 'destacaments penitenciaris', entre 1939 i ben entrada la dècada de 1960, en tasques de construcció de carreteres, túnels, ponts, vies fèrries, canals i murs de pantans, de reconstrucció d'edificis religiosos, d'explotació de mines…

 De la coordinació i gestió d'aquesta ingent mà d'obra a preu de saldo, a la qual van recórrer moltes grans empreses, se'n va encarregar el Patronat de Redempció de Penes pel Treball, a partir del 'dogma de la redempció universal i de la gràcia mitjançant la sang de Crist'. Com s'explica en aquest document de la web de la Presó de Dones de les Corts de Barcelona, 'els avantatges d’aquest sistema eren múltiples, atès que l'objectiu de càstig i submissió del pres o de la presa es conjuminava amb l'aprofitament econòmic de la seva feina i la progressiva solució de l'anomenat problema penitenciari'. El patronat va esdevenir una immensa borsa de treball que subministrava presos qualificats a empreses i organismes de l'estat, a través d'un model que també utilitzat pels nazis a Alemanya.

És un dels aspectes més desconeguts de la repressió franquista, però això pot canviar aviat. Demà mateix, representants del Ministeri de Cultura espanyol lliuraran al Centre Documental de la Memòria Històrica a Salamanca el fons on s'aplega abundant informació sobre els camps de treball forçat durant la dictadura de Franco. Són documents desats fins ara en tres mil caixes al Tribunal de Comptes de Madrid i que s'han digitalitzat abans de donar-los a Salamanca. L'arxiu dels batallons disciplinaris, que en un futur es podrà consultar en línia al portal Pares, detalla on hi va haver camps de treball els últims mesos de la guerra i també durant la postguerra, i aporta informació de cadascun dels presoners a qui es va aplicar la política de redempció de pena per mitjà del treball.

Alguns noms d'esclaus de Franco ja apareixen a la web Esklabotza frankismoan ('esclavitud sota el franquisme'), que vol ajudar 'a difondre la realitat dels treballs forçats durant la guerra civil i el franquisme, una modalitat repressiva que va tenir una importància econòmica fonamental i que, tot i així, encara és desconeguda per gran part de la societat'. Més concretament, aquest portal mantingut per l'associació basca Memoriaren Bideak i l'Institut Gerónimo Uztariz se centra específicament en les obres que quinze mil presoners van dur a terme al Pirineu navarrès. Se n'han identificat 3.437, dels quals 1.300 apareixen en aquest catàleg. Una setantena llarga provenien dels Països Catalans.

A banda la llista de noms, la iniciativa 'Esklabotza frankismoan' també ha impulsat el llibre Esclavos del franquismo en el Pirineo (descarregable en pdf); un catàleg informatiu; l'exposició Esclavitud sota el franquisme: carreteres i fortificacions al Pirineu occidental (que al desembre va passar per l'Euskal Etxea de Barcelona), i el documental Desafectos (que es pot veure íntegrament ací).

Men?ame