26.05.2009 - 18:00
Aquest dijous 28 de maig, a les 8 del vespre, continuen els Dijous de l’Òmnium, amb una conferència sobre l’ensenyament en català a la Catalunya del Nord a càrrec del director general de La Bressola, Joan Pere Le Bihan. La Bressola rebrà la setmana que ve la Medalla d’Honor ‘Pau Claris’ de mans de L’Associació Patriòtica Catalunya 1640 en reconeixement a la seva trajectòria en la defensa dels drets i les llibertats de la Nació Catalana.La Bressola serà la tercera entitat a rebre aquest guardó, que recollirà el mateix Le Bihan. Catalunya 1640 segueix la tradició iniciada l’any 2007 de recuperar i commemorar els fets de l’episodi conegut com a Corpus de Sang esdevinguts a la ciutat de Barcelona el 7 de juny de 1640, que provocaren l’aixecament popular contra la injustícia i l’opressió i menaren Pau Claris a proclamar la República Catalana.
En l’acte de dijous a Vic, Aleix Andreu, Vicepresident de l’Associació d’Amics de La Bressola farà una introducció explicant el suport que dóna la seva entitat a la tasca que desenvolupa La Bressola, procurant divulgar-la i obtenir suports morals, materials i econòmics per a dotar La Bressola de mitjans. Tots els recursos que aconsegueix l’Associació es destinen íntegrament a la Bressola. Des de l’any 1986 la solidaritat i la feina dels Amics han esdevingut un dels pilars de la Bressola. L’any 1986 va ser el de la constitució formal com a associació. Però, abans, des de l’any 1980, en Francesc Ferrer i Gironès i més amics van fer campanyes per a canalitzar ajuts a les escoles de la Catalunya del Nord. Aquestes campanyes van permetre de sobreviure la Bressola en un moment en què l’actitud de l’Estat francès era més bel·ligerant encara.
Amb més de trenta anys de treball a l’esquena, i després d’un començament ple de dificultats, La Bressola ha arribat a un altíssim grau de reconeixement. L’estat francès es fa càrrec del sou dels mestres, després de cinc anys de funcionament d’una Bressola. Els primers cinc anys la Bressola s’ha de finançar autònomament. El conveni amb l’estat francès disparà el creixement, així entre l’any 1975 i 1995 s’hi creen tres escoles. A partir de l’any 1996, quatre escoles i un centre de secundària. El creixement dels centres i de la immersió en català és imparable, però és necessària la solidaritat dels catalans del sud.
Joan Pere Le Bihan i Rullan va néixer el 16 de febrer de 1948 a Marsella (Provença) de pare bretó i de mare mallorquina.
La seva vida familiar el va portar a viatjar molt sovint de Marsella a Mallorca on passà llargues temporades. Es bilingüe de naixement català (mallorquí) i francès.
Havent cursats estudis de filologia castellana a la Universitat d’Ais de Provença i havent exercit un temps de professor d’aquesta llengua en un liceu secundari de Marsella, la seua militància política d’esquerres el va portar a treballar d’obrer a diverses fàbriques de la zona de Marsella així com a la construcció i a les drassanes de La Ciotat i La Seyne (Provença).Aquesta militància va desembocar en particular en un gran moviment a nivell estatal que va permetre la legalització de milers de treballadors tunisians i marroquins sense papers (1973/74)
Havent patit un greu accident laboral i havent-se dissolt la seua organització va establir-se a la província francesa de Vendée on va dirigir un centre de formació i posteriorment un casal de joventut.
Havent nascut la seua filla Sara el 7 de desembre de 1977 i assabentat de la creació de la primera escola catalana de Catalunya Nord, va decidir d’anar amb la família a Perpinyà a participar a les tasques de la Bressola aleshores incipient. En 1979 es va fer càrrec de la segona escola Bressola al municipi de Nyils (Rosselló) que tenia aleshores cinc alumnes matriculats i que va augmentar ràpidament l’efectiu.
Amb motiu de la crisi que va portar a l’escissió de la Bressola (1981) va assumir a partir d’aquell any la responsabilitat de l’entitat amb diversos càrrecs (secretari general, president, director general) fins al dia d’avui.
Va fundar l’escola catalana la Bressola de Prada (1990), i, amb com a President de l’associació Onofre d’Alentorn, va instal·lar els repetidors de TV3 al Conflent i al Riberal (1992).
Durant la greu crisi que va patir la Bressola en 1991 va ser l’impulsor dels nous estatuts que en van permetre la revifalla i la posterior multiplicació de les escoles.
1984: publicació d’un disc de cançons com a cantautor.(In vitro)
1992: publicació d’un casset de cançons.(Perpinyà Graffiti)
En 1995 va negociar amb el Ministre francès d’educació, l’estatut vigent de la Bressola que permet que l’Estat en pagui els mestres si el centre té més de cinc anys.
Va negociar amb el Ministre de Cultura els articles 12 i 21 de la llei “Toubon” sobre la obligatorietat de l’ús del francès que permeten que aquesta llei no s’apliqui al català i a les altres llengües minoritàries de l’Estat.
Va negociar amb els ajuntament concernits la creació de les escoles del Soler (Rosselló-1996) de St. Esteve del Monestir (1998) del Vernet (Perpinyà-1999) de Càldegues (alta Cerdanya)
Al llarg dels anys ha anat intensificant les relacions entre la Bressola i la Generalitat de Catalunya per tal de facilitar l’obertura de nous centres docents en català al nord de l’Albera.
Ha copresidit la comissió llengües regionals de la Regió Llenguadoc-Rosselló.
Es un dels responsables del Centre de Formació de mestres catalans, occitans, bretons, bascos i alsacians de l’estat francès.
Li han atorgat el Premi Jaume I d’actuació cívica així com el Premi Emili DARDER de l’Obra Cultural Balear(2006). En nom de la Bressola ha rebut la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat (2007)
