Josefina Castellví: ‘Alguns homes volien sobreprotegir-me’

L’ajuntament de Barcelona ha triat Josefina Castellví com a pregonera de les festes de la Mercè en l’Any de la Ciència. Oceanògrafa i biòloga marina pionera al nostre país, fou la primera dona a dirigir una base a l’Antàrtida, i va obrir camí per a les científiques que van venir després. ‘No era usual que una dona fes oceanografia, i vaig trobar-me que alguns homes volien sobreprotegir-me. Però jo era d’idees fixes, i vaig continuar endavant’, diu Castellví a VilaWeb.Reconeguda avui amb nombrosos guardons i distincions científiques, Castellví (Barcelona, 1935) no ho va tenir gens fàcil quan va començar la carrera d’investigadora, malgrat les brillants aptituds que va mostrar des dels inicis. El 1960 va obtenir el Premi Extraordinari de la llicenciatura en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona i just després va entrar a treballar com a becària a l’Institut de Ciències del Mar, aleshores l’Instituto de Investigaciones Pesqueras. En aquell moment, les dones tenien prohibit de participar a les expedicions.

La diputada Carme-Laura Gil recorda al seu bloc el pas de Castellví per la universitat, en un temps en què no era habitual que una noia estudiés: ‘Als anys cinquanta eren poques les noies que estudiaven a la Universitat. Josefina Castellví anava a peu a la facultat, caminava per la Gran Via barcelonina amb pas decidit. Estudiava Biologia.’

Els primers temps a l’Institut va treballar en el mateix equip del doctor Ramon Margalef, i també va coincidir amb Dolors Blasco, actual directora del centre, amb qui va fer les primeres expedicions: ‘Aleshores no hi havia dones en el món científic i ens trobàvem amb força problemes, no tant amb els companys, sinó amb la mateixa societat, que et discriminava’, explica Blasco. ‘Recordo que sortíem del port de Barcelona a recollir mostres amb una barca llogada als pescadors. Com que no hi havia lavabo per a dones, no podíem anar-hi durant l’estona que durava la sortida.’

Antàrtida, un abans i un després

La professora Castellví fou la primera dona del món que va dirigir una base a l’Antàrtida, un territori del qual diu que ha estat ‘el millor lloc on m’ha tocat viure’, i on va passar deu anys de la seva vida, de 1984 a 1994.

Trepitjar el continent gelat va marcar-la profundament, tal com narra al llibre ‘Jo he viscut a l’Antàrtida (en espanyol, Galaxia Gutenberg, 1996). Des d’aleshores, la seva tasca com a científica i gestora es va enfocar cap aquest territori: ‘Tot i que gairebé tots els records de l’Antàrtida són bons, potser em quedo amb el companyerisme, fèiem molt bon equip. Dels dolents, ja gairebé me n’he oblidat… Bé, potser el vent i les males condicions meteorològiques, que ens impedien treballar.’

Agustí Julià, responsable del Servei d’Instrumentació de l’Institut de Ciències del Mar, va formar part de la primera expedició del país a l’Antàrtida, juntament amb Castellví, el 1986, i posteriorment n’han compartit moltes més. ‘No era fàcil per a una dona, en aquell temps, formar part d’expedicions integrades per homes. Era tossuda, amb les idees clares, i amb la seva actitud atrevida va obrir camí per a moltes altres investigadores.’

En els quaranta anys que ha estat en actiu, Castellví ha fet trenta-sis campanyes oceanogràfiques i ha publicat una setantena de treballs en revistes internacionals, principalment en el camp de la bacteriologia marina. Com a gestora del Programa Antàrtic es va responsabilitzar de la gestió i coordinació dels projectes científics internacionals duts a terme en aquest territori. La intensitat amb què s’ha dedicat a la feina no ha tingut cap cost personal, diu, ‘tornaria a començar al mateix lloc. Quedaria molt bé dir que he hagut de sacrificar la meva vida personal, però no ha estat així. Fer el que m’agrada no no ha estat mai cap sacrifici.’

Científica, i persona, excel·lent

Del seu curt pas per la direcció de l’Institut de Ciències del Mar (1994-1995), els col·legues en guarden un bon record. Miquel Alcaraz, investigador del medi marí des de fa trenta-set anys i company de Castellví en diferents expedicions, en destaca la ‘capacitat per treure el millor de cada persona. Per desgràcia nostra, va dirigir l’Institut durant pocs anys, perquè va haver de marxar per un compromís professional a Madrid.’

Josep Maria Gili, investigador de l’Institut, va ser convençut per la biòloga per introduir-se en la recerca a l’Antàrtida, i la coneix bé, per haver-hi treballat molt de prop: ‘La seva principal qualitat és la tenacitat, no es cansava mai de lluitar per les coses en què creia. Ha situat la recerca del nostre país a un nivell internacional. La Josefina escolta i sap aprendre de tothom, ha donat molt. Tant és així, que avui ningú que hagi treballat amb ella no li pot negar res.’

La ciència, i també la societat, han evolucionat molt en quaranta anys. Castellví creu que ara, homes i dones tenen les mateixes oportunitats en el món de la ciència: ‘És clar que hi ha camps on hi ha més homes que dones, com la microelectrònica, però en la majoria d’àmbits no hi ha desigualtats’.

La professora Castellví va jubilar-se fa set anys, però continua fent conferències, cursos i exposicions per difondre la recerca dels ecosistemes marins.

(Fotos: Josefina Castellví, i la base que l’estat espanyol té a l’Antàrtida i que va dirigir la científica (foto del IEC).)

Enllaços
El butlletí del IEC: Josefina Castellví, una dona dedicada al continent blanc.
Cóc Ràpid, el bloc de Carme-Laura Gil: Josefina Castellví, pregonera de les Festes de la Mercè.
Josefina Castellví és membre del jurat del Premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals.
Més notícies, a VilaWeb Tecnologia i Ciència.