22.11.2012 - 06:00
Si les enquestes l’encerten, tindrem un parlament poc normal: amb un partit molt gran, per damunt dels seixanta escons, cap d’intermedi i cinc, sis o potser set que tindran menys de vint escons. Aquesta situació no s’ha donat mai fins ara en la nostra història i pot convertir el vespre electoral en un duel espectacular fins al darrer minut i fer d’un grapat literal de vots la clau del nou parlament.
És ben sabut que el mètode d’Hondt, el sistema electoral aplicat a l’estat espanyol, afavoreix les majories. Teòricament, els dos primers partits aconsegueixen més diputats amb més facilitat, el tercer obté, si fa no fa, els que li correspondrien i a partir del quart costa molt més obtenir representació. Aquesta és la teoria, però què passa si no hi ha un segon partit clar? És estrany que passe, però si passa, i diumenge podria passar, el recompte comença a ballar d’una manera espectacular i un mateix partit pot guanyar i perdre un parell d’escons o tres com si res i en pocs minuts, molt en dependència de què facin els altres.
Especialment, val a dir-ho, a la circumscripció de Barcelona. A les altres, sobretot a Lleida, la teòrica barrera del 3% no assegura res. A Girona amb un 3% del vot, per exemple, no tens diputat, essent així que a Barcelona en tens dos, pel cap baix. Ara, la batalla es concentrarà a Barcelona, però també, en el darrer escó de cada circumscripció.
Perquè la llei d’Hondt, a més, és particularment cruel amb els partits petits a l’hora d’adjudicar el darrer escó –allò que se’n diu el quocient final. Són els quatre darrers escons, un per circumscripció, que poden fer la diferència, per poquíssims vots, entre la majoria absoluta de CiU o una majoria relativa.
Alerta, doncs, diumenge a la tècnica de recompte electoral, perquè ens pot oferir alguna sorpresa més ‘tècnica’ que no ‘política’, si és que es pot dir així…
