El passat sempre és un pròleg
El passat de Pedro Sánchez és claríssim i no es pot canviar, però també és cert que tot això que ha fet fins ara és un pròleg, el pròleg d’un llibre que encara s’ha d’escriure
«Convencem-nos, doncs, que tenim la construcció del nostre estat a tocar de la mà, i que no tindrem cap altra oportunitat de fer un país nou tan radical com aquesta»
«L'aliança entre PP i PSOE, deu ser imaginable abans que res com una operació de salvació de la seva Espanya enfront de la reivindicació catalana»
«Jo, què voleu que us digui, ho trobo tan fora de temps, això de pretendre guanyar les eleccions!»
El 19 de juny de 1986, ara fa trenta anys, moria Joan Oliver, Oriol Izquierdo reivindica la vigència de la seva obra.
«El cas, com deia, és que ja s’ho faran. No penso perdre ni un instant més en aquest serial de pati d’escola en què els nostres han convertit l’acció del parlament»
«La capsa dels trons, sí: quan la política es disfressa de tecnocràcia ja som a tocar del feixisme»
«A què em refereixo? Ara mateix, a dos episodis dels darrers dies protagonizats pel president Puigdemont»
«Quinze dies després el vídeo continua “despublicat”. Per què? Què justifica aquest gest de censura i autocensura?»
«El fet que més m'ha sorprès del cas dels papers de Panamà és que se'n facin tants escarafalls, com si tot això vingués de nou a tothom»
«No informa qui té més pressa per informar, ans al contrari. Ni tampoc informa qui més informació dóna»
«Ja fa anys que estàvem avisats que això d'Europa era una farsa, un frau, un fracàs, una presa de pèl»
«Durant anys i anys Espanya ha utilitzat el terrorisme com a cortina de fum per evitar de mirar-se al mirall i debatre tranquil•lament sobre ella mateixa»
«La cultura és una de les poques eines de què disposem per a aprendre a formar-nos un criteri propi sobre les coses. Per això, si una cosa no pot ser la cultura sense deixar de ser, és política»
«No ens en sortim. En quina llengua s’expressa la creativitat? Em fa por que en això, ara per ara, la retòrica obscena de Ciutadans, de La Vanguardia i companyia hagi acabat convertint-se en l’opinió políticament correcta. És la retòrica que converteix la llengua en problema, que du a introduir polítiques de quotes lingüístiques, que aconsegueix imposar a la pràctica la subsidiarietat del català a la llengua de debò»