Fa un any del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. Mai han estat ni pacífiques ni tranquil·les. Les emissions van començar el 1984 i aquell moment inicial va ser fantàstic. Va suposar un impuls molt important per legitimar la unitat del català, i era la demostració més evident que es podia fer una televisió de qualitat en la llengua pròpia. I també va suposar un impuls per a una futura Ràdio Televisió Valenciana. Però el 1989 va arribar la RTVV tapant el senyal de TV3. Els socialistes van obrir el conflicte, mentint.

Temps després vam poder tornar a veure TV3 per altres canals, però no es va recuperar mai més aquell impuls inicial, que havia suposat entre el 10 i el 12% d'audiència. De l'esforç inicial que es va fer per adaptar les antenes al parc domèstic, al final se'n va beneficiar RTVV, i no es va fer un segon esforç per tornar a veure TV3. L'audiència a partir d'aleshores no va superar el 2-3%. Va ser una destralada forta dels socialistes, que van aconseguir que durant tot el seu mandat TV3 quedés com una televisió marginal al País Valencià.

Amb l'arribada del Partit Popular la situació es va agreujar: es va demostrar que el director de Canal 9 a l'època de Zaplana, Jesús Sánchez Carrascosa, enviava equips de producció, de manera clandestina, que emetien senyals d'interferència en les emissions de TV3. Aquí va començar una segona guerra. De fet, el període del PP ha estat una tensió contínua. Perquè quan va arribar Camps va reactivar tot l'anticatalanisme latent en favor de les seves maniobres electorals i també empresarials. A la Generalitat valenciana se li van concedir quatre canals multiplex. La RTVV només n'utilitza dos i els altres dos, un el va cedir a la TDT del diari Las Províncias i l'altre a la TDT de la COPE (i a sobre aquestes empreses privades ni tan sols li van pagar la concessió). I per a les emissions de TV3 la Generaltiat demanava un cinquè canal que no li havien concedit.

En el context actual no veig que hi hagi possibilitats de veure d'una manera normal TV3 al País Valencià. I més amb la Llei de l'audiovisual que el Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana. És un retrocés antidemocràtic que posa la primera pedra perquè els mitjans públics perdin independència i qualitat informativa. Han tocat la joia de la corona. Perquè la Llei de l'audiovisual catalana era una llei progressista que feia difícil de manipular els mitjans públics. Ara, amb la nova llei, els mitjans públics passaran a estar sota el domini polític de CiU i PP. Han reduït els mecanismes de control, amb l'excusa de la crisi. Aquesta nova llei és un retrocés en l'autonomia dels mitjans públics. I espero que periodistes i professionals de la comunicació estiguin a l'alçada i no permetin aquest retorcés antidemocràtic.

Iniciem una època dura, de manipulació política dels mitjans públics. Avui mateix, en l'informatiu de TV1, han parlat de disturbis entre estudiants i policia a València, i no han ensenyat ni una sola imatge de totes les que corren per internet, de la brutalitat de l'actuació policial contra joves de dotze a setze anys. Els mateixos periodistes s'autocensuren i es preparen pels que acaben d'arribar.

I en aquest context, el conflicte de TV3 al País Valencià queda completament ofegat. És clar que és una agressió que hagin tallat les emissions, però se'n viuen tantes d'agressions actualment… I al damunt aquesta política de la dreta per tenir sota controls els mitjans públics, que poden rebaixar substancialment la qualitat informativa de TV3. Si a sobre no és una televisió on primi un criteri de qualitat, de rellevància professional, potser no és suficient només la llengua per plantar batalla.

(declaracions telefòniques recollides per la redacció)