D'aquest procés de deu anys de Comissió de la Dignitat, en fem una valoració positiva, perquè en un principi vam aconseguir que s'aprovés una llei que recollia tots els objectius que ens plantejàvem: la restitució de tota la documentació de la Generalitat, però també, tot i que va costar més, la documentació dels particulars, entitats i partits. A més, reconeixia que la Generalitat de Catalunya, com a govern dels catalans, és qui ha de cuidar-se de rebre aquesta documentació i fer-ne el retorn.

Després, no podem estar tan satisfets de tot el procés que ha seguit el compliment d'aquesta llei. Perquè ha estat molt lent i amb períodes absolutament morts per l'actitud no col·laboradora del govern de l'estat en aquest procés bilateral amb la Generalitat. Ara ens trobem que han passat més de sis anys de l'aprovació de la llei i encara no s'ha completat el retorn de la documentació. Ja ha arribat bona part de la documentació de la Generalitat i dues terceres parts de la dels particulars i les entitats. Això és un èxit per sí mateix, però pensem que el procés s'ha de completar el més aviat millor.

Respecte el govern espanyol, sortim d'una situació d'insensibilitat democràtica i menyspreu. Després d'esforços molt grans per tenir apunt el procés de digitalització i començar una nova tramesa important de documents, es va decidir paralitzar el procés des de presidència l'últim mes de mandat. Ara ens hem adreçat al nou ministre de Cultura per dir-li que té sobre la taula una llei a mig complir i que cal resoldre definitivament tota aquesta qüestió.

A més, la Comissió de la Dignitat va voler deixar clar des d'un principi que tota aquesta reivindicació dels 'Papers de Salamanca' no era només una reclamació material i documental d'uns documents, sinó també un procés de restitució de les víctimes de la repressió franquista. Per això, vam entendre que entre les víctimes hi ha els que van ser sotmesos a consells de guerra i, especialment, el cas del president Companys i vam decidir fer accions i campanyes de reconeixement i dignificació. Massa sovint, aquest actes eren supletoris per manca d'actes institucionals amb caràcter també popular.


Josep Cruanyes és advocat, historiador i president de la Comissió de la Dignitat.