28.04.2004 - 22:00
Dimarts 4 de maig, a les 20 h., al vestíbul del Museu s’inaugurarà una mostra que exhibirà dues escultures de marbre: el retrat d’Agrippina i l’Oscillum, segons informa el Museu de Badalona. Dues peces arqueològiques d’interès i qualitat artística excepcionals, que van ser trobades a la ciutat romana de Baetulo, i que mai havien estat exposades a Badalona. Durant la presentació s’explicarà la història d’aquestes peces i el seu pas per diferents museus. Aquesta mostra estarà oberta al públic, a l’horari habitual del Museu, fins el diumenge 6 de juny.
Aquestes dues extraordinàries peces de marbre que s’exposen per primera vegada a Badalona, varen ser trobades a les excavacions realitzades a la ciutat romana de Baetulo. L’oscillum va ser descobert per Joaquim Font i Cussó en les excavacions que l’Agrupació Excursionista de Badalona va realitzar els anys 1934-36 al Clos de la Torre. Després de la Guerra Civil, en clausurar-se l’Agrupació, els seus béns varen ser confiscats i portats “por orden de la autoridad al Museo Arqueológico Provincial de Barcelona”, l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya, lloc on es troba encara avui. El retrat del cap d’Agrippina es va descobrir a Badalona als anys 1920, sense que se sàpiga el lloc concret de la troballa, i com que no hi havia museu a la ciutat, es va traslladar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, on es conserva actualment.
AGRIPPINA: Escultura de marbre que representa el cap d’una dona que s’ha identificat amb Vipsania Agrippina, coneguda també amb el nom d’Agrippina la Gran, néta de l’emperador August. Aquestes retrats de la família imperial se solien col·locar a les places o als edificis públics i eren un poderós instrument de propaganda política.
OSCILLUM: L’oscillum era un element decoratiu, moltes vegades de marbre i amb relleus figurats. Es penjava dels arbres o dels intercolumnis en els pòrtics dels jardins romans, de manera que amb el vent oscil·lava i es podia veure l’ornamentació per les dues bandes. En una hi ha representats dos dofins amb les cues enroscades al voltant d’un rem de timó vertical solcant el mar. L’altra cara presenta el relleu d’una màscara teatral tràgica de perfil.
L’escultura pública no servia tan sols com un element decoratiu, sinó que era també un poderós instrument de propaganda, tant de l’ordre religiós, com del polític o social. Per aquest motiu, era corrent que a les places o als edificis on es desenvolupava la vida pública, hi hagués estàtues de divinitats o imatges de l’emperador i de membres de la família imperial, com és el cas d’aquesta escultura d’Agripina.
L’escultura en l’àmbit privat, en canvi, representava generalment figures i imatges que es relacionaven quasi sempre amb el culte domèstic. Era molt habitual la presència a les cases, d’estàtues votives de divinitats que es veneraven a la llar i de plaques amb relleus al·legòrics, com aquest oscillum, on es representaven sempre escenes mitològiques o de la vida quotidiana.
