20.12.2003 - 06:00
Avui fa exactament dos segles que a Nova Orleans es va plegar la bandera tricolor francesa i es va hissar la dels Estats Units d’Amèrica. El 20 de desembre de 1803, en una cerimònia al Palau del Cabildo de la futura capital del jazz, s’escenificava l’acord a què havien arribat el 30 d’abril del mateix any Napoleó Bonaparte i el president nord-americà Thomas Jefferson: la cessió de la Louisiana francesa, un immens territori al cor dels EUA que seguia el curs del riu Mississipí des de la frontera canadenca fins a Nova Orleans, a uns EUA acabats d’independitzar de la Gran Bretanya (1776). Amb aquesta venda (“vente”) o compra (“purchase”), segons el punt de vista, la naixent república duplicava el territori sense disparar ni un tret, amb la inclusió de 2,1 milions de quilòmetres quadrats (quatre vegades França) per 15 milions de dòlars de l’època. L’acord signat per Napoleó i Jefferson no sols és important en la història nord-americana en termes territorials, també va representar el primer pas cap a la conquesta de l’oest i el pròleg de l’expansió dels EUA com a potència mundial.
Durant tot l’any, i a desgrat de les tensions diplomàtiques franco-americanes per causa de la guerra de l’Irac, la comissió organitzadora del bicentenari ha preparat mig miler d’actes commemoratius, que es tanquen avui amb la recreació de la cerimònia de cessió de fa dos-cents anys, sense la presència de George W. Bush ni de Jacques Chirac. Malgrat el pas del temps, el llegat francès s’hi manté viu a través de la música i la gastronomia “cajuns“, i amb la presència d’un quart de milió de francòfons, supervivents dels colons francesos expulsats el 1755 per la Gran Bretanya de la regió canadenca de l’Acàdia.
Enllaços
Secció de Nosaltres.Com: Història.
