04.06.2015 - 06:00
Els treballadors en vaga de Movistar es reuneixen finalment avui al Col·legi d’Advocats de Barcelona amb representants de Telefònica, i més empreses subcontractades, per mirar de resoldre el seu conflicte. Els treballadors fa més de cinquanta dies que fan vaga, per reclamar dos dies de festa, quaranta hores de jornada setmanal i un sou digne. Ahir es van reunir a l’Ateneu Tres Voltes Rebel de Nou Barris, per preparar l’estratègia d’avui. VilaWeb va aprofitar un recés de la reunió per entrevistar Aitzol Ruiz, un dels portaveus del comitè de vaga. Barceloní, pare de dos fills, fa dos mesos que no cobra i viu de la caixa de resistència, la família i els amics. Home de poques paraules, porta el bon humor a la cara. És afiliat al sindicat Cobas, que es va escindir de CCOO per desavinences amb els sindicats grans.
—Qui us hi trobareu, a la taula de negociació?
—Ens hi trobarem Jerónimo Vilchez de Telefònica, un representant d’Ademi, que és la patronal de les empreses que Telefònica subcontracta, i també representants de dues d’aquestes empreses.
—Expliqueu, si us plau, com funciona l’empresa Telefònica i les subcontractades.
—Telefònica es divideix en deu empreses. Són empreses molt grans. I aquestes deu, alhora, subcontracten unes altres empreses. I aquestes, unes altres…. A la província de Barcelona, Telefònica acaba subdividint-se en 624 empreses. El sector és tan descontrolat que la patronal no sap quants treballadors som en total.
—Quines diferències de salari hi ha entre gent com vós, que teniu contracte fix, i autònoms que poden fer la mateixa feina?
—Jo tinc un salari base i l’autònom, no. Ell cobra per la feina que fa. Tants serveis, tants diners. I com que els abaixen cada vegada més els barem, ara no arriben a 500 euros nets cada mes. Els fixos, a Barcelona, poden arribar a 1.200 nets el mes. Hi ha casos d’empreses subcontractades, en què el 70% o el 80% dels treballadors són autònoms.
—CCOO i UGT defensen aquests autònoms empobrits?
—Els sindicats grans no defensen els autònoms. Diuen que els autònoms són empresaris…. Per això som aquí, també. Això ha estat un handicap en aquesta lluita. Si haguéssim tingut un sindicat gran al costat hauria estat molt fàcil. CCOO i UGT tenien la seva vaga, amb la qual van arribar a un acord, la van aturar i ara negocien. Però a nosaltres no ens permetien de ser-hi, com a comitè de vaga. No ens reconeixien.
—I vós, per què sí que defenseu els autònoms?
—Mira, jo no vull ser autònom. Aquesta és la meva frase final. I si no lluito, acabaré essent autònom. A tot arreu passa: cada vegada menys fixos i més autònoms. I ser un autònom vol dir ser un mercenari, no tenir drets, ni comitè d’empresa, i perdre drets laborals per acabar cobrant 500 euros amb jornades de més de deu hores. Serem la primera generació que viurà pitjor que els seus pares. I val més no pensar què deixarem als nostres fills. Per això lluito, jo.
—Treballadors que cobren 500 euros el mes. Kim Faura, director general de Telefònica Catalunya, quant cobra?
—Diria que és públic i que ho va dir l’altre dia: 12.000 euros el mes.
—Heu rebut el suport de partits d’esquerres: Barcelona en Comú, CUP, ERC, Badalona en Comú, Badia en Comú, i més.
—No hem demanat solidaritat als partits polítics, sinó compromís. I ells han signat el ‘Compromís de les escales‘, que diu que els ajuntaments i les administracions no podran contractar cap empresa, com Movistar, que no compleixi les 40 hores, el sou digne i els dos dies de festa. Els partits ara manen en aquests ajuntaments.
—Hi confieu?
—El polític que no compleixi quedarà retratat, perquè es va fer en una conferència de premsa. De moment és clar que ens han donat suport. I nosaltres ens deixem estimar per tots i no ens casem amb ningú.
—Com valoreu la signatura d’abans-d’ahir amb el congrés de mòbils?
—Vam viure una escenificació. Això ja s’havia aprovat. El peix havia estat venut de feia temps.
—Us enfronteu a una empresa, Telefònica, que deu ser dels anunciants més grans dels mitjans de comunicació. Milions d’euros en publicitat.
—Cert. Per això ha costat cinquanta dies de trencar la barrera mediàtica. Es va aconseguir gràcies al tancament a la botiga de Movistar del Portal de l’Àngel.
—Hi ha gent que diu: ens vam precipitar marxant de la botiga ocupada. Perdem força. Com ho veieu?
—Crec que hi ha moltes valoracions a fer. Això no ho sap ningú. Hi havia moltes variables. Ens podíem trobar desallotjats i sense acord? Potser. Es podria haver aconseguit més? Potser.
—Per què és important la reunió d’avui ?
—Perquè ens deixen entrar a la taula de negociació. La primera vegada ens van prendre el pèl i esperem que aquesta vegada no sigui així. Esperem arribar a uns mínims per poder desconvocar la vaga.
—Sou optimista?
—Sí. Si no, no seria aquí.
