Quins són els debats pendents de la Catalunya independent?

El procés que pot convertir Catalunya en un estat independent centra el debat polític i mediàtic, però la construcció d’un nou país implica pensar també en l’endemà de la independència. El sistema democràtic, el model econòmic o com abordar la qüestió de la llengua i la cultura són els debats més rellevants que cal tenir per a dibuixar un nou estat i dotar-lo de contingut, segons diferents pensadors del país amb qui hem parlat.

Sistema democràtic 

Com serà la democràcia d’un estat català independent és un dels debats que més interès suscita. Els pensadors amb qui hem parlat creuen que hi ha un marge de millora important respecte de l’estructura democràtica de l’estat espanyol. Per l’escriptora Patrícia Gabancho, és clau ‘la definició del marc institucional, l’equilibri de poders i que hi hagi una transparència total, que ha d’incloure un seguiment i un control per part dels ciutadans del diner públic’. En el mateix sentit, la professora de dret de la UAB Anna Gabriel considera que cal un debat ‘al voltant d’un sistema democràtic real, directe i que estructuri una arquitectura política i social fonamentada en el poder popular’.

En relació amb la llei electoral, l’enginyer i escriptor Xavier Roig es demana si ‘adoptarem cap dels sistemes existents al món modern o si continuarem amb l’actual’, i remarca que la nova llei electoral que fa el Parlament de Catalunya ‘és un nyap’.

Model econòmic i finançament

L’organització de l’economia s’ha de basar en ‘una societat d’innovació, de recerca, de formació i de productivitat amb una base industrial’, segons Patrícia Gabancho, que creu que el debat rau a ‘saber com arribar-hi des d’on som ara’. Anna Gabriel encara va una mica més lluny i diu que ‘cal caminar cap una alternativa al sistema capitalista’ per definir el model econòmic. Opina que és l’única manera de ‘considerar-nos una societat mínimament digna’.

El biòleg Ramon Folch creu és necessari un sistema financer adequat i que cal parar atenció a l’administració pública i als procediments que s’hi apliquen, amb un sistema fiscal del segle XXI. ‘No podem aplicar l’antiquadíssim model espanyol, com malauradament s’ha fet en l’etapa autonòmica’, avisa.

Llengua i cultura

La llengua i la cultura són ‘l’espina dorsal de les comunitats’, diu Gabancho, i, per tant, ‘la societat de la Catalunya independent s’hi ordenaria al voltant’. L’escriptora dóna molta importància a aquest debat i creu que ‘la regulació, la potenciació i l’equilibri amb les altres llengües i cultures s’ha de ponderar molt bé perquè el català assumeixi el lloc que li pertoca com a senyal d’identitat i element de cohesió social’. En aquest sentit, el periodista Enric Vila apunta que cal fer èmfasi ‘en el relat que situa Catalunya a la història europea’ i que, així, ‘el país tingui la història que es mereix, amb Barcelona i Catalunya al centre’.

El conreu de la cultura catalana també és clau pel biòleg i escriptor Martí Domínguez. ‘Una Catalunya independent no tindria sentit tan sols per una qüestió d’economia’, diu, i creu que la raó de fons per a crear un nou estat ‘hauria de ser la necessitat de reforçar i potenciar els valors d’una cultura menystinguda i arraconada pel govern espanyol’. Domínguez també opina que s’hauria d’integrar plenament la investigació científica en la potenciació de la cultura, per fer de Catalunya un dels països més punters d’Europa en recerca bàsica.

Països Catalans

Martí Domínguez afegeix que la qüestió de la llengua i la cultura no s’hauria d’acabar dins les fronteres administratives del nou estat, sinó que hauria d’arribar més lluny. ‘La pressió anihiladora espanyola sobre el País Valencià i les Illes serà encara més dura i intensa si Catalunya aconsegueix la independència; per tant, tindrà l’obligació moral de defensar i potenciar la pervivència de la seua cultura en aquests territoris.’

Anna Gabriel també apunta que un nou estat comporta ‘la construcció política de la nació completa’, per això creu que ‘la veritable ruptura amb el sistema vigent implica necessàriament la definició política dels Països Catalans’.

La defensa

Tant Enric Vila com Xavier Roig diuen que s’hauria d’abordar la qüestió de les forces armades d’un nou estat català. Roig creu que un dels debats és si s’haurà de crear un exèrcit català propi o si la defensa militar del territori vindrà de fora. Si s’acabés decidint la segona opció, Vila explica que Catalunya hauria de contribuir d’alguna manera amb aquestes forces, per exemple cedint territori on es poguessin ubicar bases militars, aportant capital humà o capital tecnològic, etc.

Siguin com siguin les forces armades, Vila creu que ‘no disposar d’un exèrcit pot ser un inconvenient per a mostrar-nos al món’. En aquest sentit, opina que ‘la política catalana de vegades ha estat ingènua’. ‘Ara estem protegits per Europa en la lluita pel control del territori, però és només de moment’, diu.

Corrupció

L’escriptora i periodista Mercè Ibarz creu que la corrupció hauria de ser uns dels debats principals. Diu que ‘el futur no és gaire engrescador si no s’ataca prèviament la corrupció’ i que, si no es fa, ‘serà impossible afrontar dignament els debats de les destrosses a corregir sobre l’atur, la sanitat, l’habitatge, l’ensenyament, la universitat, la investigació o el finançament’. Ibarz veu imprescindible que les els partits polítics facin públics a la tardor els programes respectius per a una Catalunya independent.

Més debats

Ramon Folch pensa que l’organització territorial és un tema important a tractar. Creu que cal una organització territorial ‘a escala actual, amb no gaire més d’un centenar d’ens locals operatius, en comptes dels 940 actuals’.

Xavier Roig opina que cal fixar-se en el sistema judicial i definir com construir-ne un que sigui independent de la resta de poders. 

Ramon Folch conclou que els debats pendents de la Catalunya independent no van enlloc si no es construeixen sobre ‘una nova moral col·lectiva, basada en els mèrits i la rectitud’.