14.04.2014 - 18:43
La Plataforma per la Llengua celebra vint anys. Aquests anys d’activisme, accions de denúncia i campanyes de sensibilització, els ha recollits el jove historiador Francesc Marco en el llibre ‘Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català’. L’autor repassa la trajectòria de l’entitat i l’evolució del procés de normalització lingüística, incloent-hi el paper de les institucions públiques, els partits polítics i la societat civil. Per ell, el principal orgull de ‘l’ONG de català’ són els resultats obtinguts, com ara que algunes empreses comencessin a fer servir el català, que s’hagi creat una xarxa d’entitats de nouvinguts o que s’hagi modernitzat el discurs del catalanisme’.
El llibre de Marco (Tarragona, 1989) exposa l’evolució de l’activisme per la llengua catalana, des de l’acció de la Crida a la Solidaritat fins avui, ‘a les portes del referèndum per la independència’. L’obra va més enllà de la Plataforma per la Llengua i parla també del paper de les institucions catalanes, els partits polítics i la societat civil en la normalització lingüística.
Quant a la història de l’entitat, Marco destaca l’origen de la Plataforma, nascuda de les cendres de la Crida a la Solidaritat. ‘La dissolució d’aquella entitat, que havia marcat una generació, va deixar un buit en l’espai de la defensa de la llengua’, explica. I això va fer que un grup de joves del barri de Gràcia de Barcelona comencessin a organitzar-se ‘per continuar aquella tasca’.
Els primers passos de la Plataforma per la Llengua eren ‘accions de reivindicació al carrer’, orientades específicament a aconseguir l’etiquetatge en català de les grans marques. És especialment recordada pels membres de l’entitat l’acció sorpresa al Palau de la Música el 1994 durant un acte de la multinacional Coca-Cola, on es va desplegar una pancarta demanant l’etiquetatge en català mentre uns altres activistes llançaven fulls volants des del segon pis.
L’entitat té 6.700 socis, i en vint anys d’història el nombre d’accions públiques i campanyes divulgatives que acumula és extens. ‘Quan la Plataforma per la Llengua era un grup de joves de Gràcia no tenia capacitat d’influència, però ara representa un lobby a favor del català’, segons l’autor del llibre.
Sobre la implicació del món polític en la normalització lingüística, Marco destaca que la relació amb les institucions públiques ha estat necessària ‘en tot el procés’, i que hi ha hagut una ‘dualitat’ d’acció entre les institucions i la societat civil que ha afavorit ‘molts passos, sovint no coordinats’ per la normalització del català.
Nous horitzons
Pensant en una Catalunya independent, l’autor es pregunta quina és la política lingüística que caldria seguir en aquest nou estat: ‘Això ho han de decidir els ciutadans de Catalunya’, avança. Però afegeix: ‘La Plataforma per la Llengua pot donar idees i propostes, després de vint anys treballant-hi, en la línia que en el futur estat el català ha de ser la llengua comuna i de cohesió social que permeti la igualtat d’oportunitats.’ Una la línia que sembla coincidir amb la via de l’oficialitat única del català.
D’una altra banda, Francesc Marco diu que durant els vint anys d’existència de la Plataforma s’ha anat consolidant la voluntat de dissoldre’s, quan sigui el moment: ‘Això voldria dir que la llengua catalana ja té un reconeixement i una normalitat com la resta de llengües comparables.’ Malgrat tot, l’autor preveu que, ‘després de la independència del Principat’, encara hi haurà molta feina a fer, ‘no tan sols a Catalunya sinó també a la resta dels Països Catalans’.
