Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  17.01.2014  11:02

Autor/s: Rocío Román

El gas metà: risc per la salut humana i el medi ambient

Rocío Román escriu sobre el gas metà, el segon component responsable del canvi climàtic, per darrere del diòxid de carboni

Men?ame
 

La inhalació perllongada de gas metà pot provocar asfíxia en reduir el contingut d’oxigen en l’aire, donant lloc a la pèrdua de coneixement i fins i tot la mort.

Els ciutadans corrents no estem exposats normalment a les emissions de gas metà fins al punt que la seva inhalació ens perjudiqui. No obstant això, les fuites d’aquest gas a les mines de carbó són les causants de nombroses morts que encara avui no hem estat capaços de controlar totalment.

Així mateix, el metà es tracta d’una substància extremadament inflamable i en contacte amb l’aire resulta explosiu, arribant a produir incendis si hi ha focus d’escalfament.

On s’emet?

A les mines de carbó la presència de gas metà té un doble risc, d’una banda, que s’absorbeixi per inhalació i, d’altra banda, que la barreja de metà i aire pot ser explosiva sota certes condicions, posant en risc als miners. No obstant això, el gas metà no només apareix vinculat a l’extracció de combustibles fòssils com el carbó, sinó que també apareix en altes concentracions en els abocadors, pantans i en els processos de digestió i defecació d’animals.

L’anàlisi de les emissions de metà per sectors mostra que aquestes es concentren essencialment en els sectors de l’agricultura, la ramaderia, la mineria, el gas i electricitat i els serveis comunitaris i socials (abocadors).

Està regulat a la UE?

El control de les emissions de metà forma part de l’estratègia europea de lluita contra els efectes del canvi climàtic, ja que és el segon component responsable de l’escalfament global, després del diòxid de carboni. Per aquest motiu, la reducció d’emissions de metà s’inclou entre els compromisos adoptats dins de l’Estratègia Europea 20 que consisteix a reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle un 20% respecte als nivells de 1990.

Així mateix, el metà és un dels gasos precursors de l’ozó troposfèric i, per tant, el control de les emissions de metà contribueix a la seva pal·liació.

En quina situació es troba Espanya?

Espanya és responsable aproximadament del 9% de les emissions de CH4 a la UE, situant-se darrere del Regne Unit, França i Alemanya amb percentatges al voltant del 12%. Si tenim en compte les emissions mundials de CH4, Espanya representa el 0,6% de les mateixes, situant-se en el catorzè lloc.

Una anàlisi detallada de les emissions generades per Espanya en el seu comerç amb la resta del món mostra que Espanya ha de seguir millorant els seus esforços per controlar les emissions de metà a la UE, ja que segueix sent un dels principals països emissors. No obstant això, en analitzar les relacions comercials d’Espanya amb la resta de països no comunitaris s’observa que les emissions de metà generades pels productes procedents de països com Rússia, la Xina, Brasil i Estats Units són més altes que les generades pels productes espanyols que van a aquests països.

Aquesta dada demostra que Espanya segueix una política d’ajust en el control d’emissions de metà seguint la normativa europea. Però els països de la resta del món no sotmesos a cap acord internacional estan molt allunyats dels objectius proposats pels països signants del protocol de Kyoto.

Com millorar el control d’emissions?

Avui dia es plantegen diferents alternatives per a la reducció d’emissions de metà, les quals comporten la recuperació i l’ús del metà com a combustible per generar electricitat, bé per usar-se in situ o bé per ser venut a altres ubicacions.

Aquestes accions són oportunitats clau per reduir les emissions d’operacions de control de residus animals, mines de carbó, abocadors i sistemes de gas natural i petroli. No obstant això, les tecnologies específiques i els mètodes de mitigació varien segons la font d’emissió a causa de les seves diferents característiques i processos d’emissió.

El metà és el segon responsable de l’escalfament global. Per tant, el control de les seves emissions suposa un benefici per a tota la societat en incidir directament en el canvi climàtic que, com sabem, suposa un risc manifest no només per al medi ambient, sinó per a la nostra salut i la dels nostres fills i filles.

Men?ame