09.10.2013 - 06:00
Mentre el nombre de morts de la tragèdia continua augmentant i ja s’acosta a tres-cents, el president de la Comissió Europea, José Durão Barroso, visita l’illa amb el propòsit de demostrar la solidaritat de la UE amb el drama que s’hi ha viscut aquesta setmana. Hi arriba en un clima de tensió, car la batllessa, Giusi Nicolini, continua reprovant la indiferència tant de l’estat italià com, sobretot, de la Unió Europea. No és una polèmica que vingui de nou: Nicolini ja va escriure el mes de febrer passat una carta a la Unió Europea amb el títol ‘Com ha de ser de gran el cementiri de la meva illa?‘. La resposta va ser el silenci. I ara, quan encara hi ha desenes de cadàvers sota l’aigua, la tragèdia ha tornat a posar la Unió al punt de mira.
Els fets i les xifres ho diuen tot: el centre d’acollida de Lampedusa, una illa de 20 quilòmetres quadrats (més petita que Formentera) i 6.000 habitants, té una capacitat per a 700 persones; en aquests moments hi ha 1.350 immigrats allotjats.
Precisament ahir, els vint-i-vuit estats membres es van reunir per a tractar la qüestió, però de moment no n’ha transcendit cap mesura concreta. ‘La Comissió, dins les seves competències i recursos, continua plenament compromesa a treballar en més mesures i accions concretes que puguin prendre’s a l’àmbit europeu i nacional per abordar el compromís dels refugiats i les dificultats dels estats membres afectats, fins i tot a través de l’acció conjunta amb tercers països’, es va limitar a dir l’executiu comunitari abans de la trobada.
‘Per venir a donar el condol i prou ja ho poden fer per correu electrònic’
Barroso analitzarà aquesta qüestió amb les autoritats italianes i també aprofitarà la seva visita a l’illa mediterrània per ‘rendir tribut a tantes víctimes que han perdut tràgicament la vida intentant arribar a les costes europees’.
La batllessa, en declaracions a la Cadena SER, era especialment dura amb vista a la visita: ‘Jo dic a Barroso i a qui l’acompanyi del govern italià que si vénen a donar el condol també ho poden fer per correu electrònic; si vénen aquí ha de ser de per a explicar-me quines coses canvien, quines coses volen canviar del destí d’aquestes persones que moren així i del destí de Lampedusa; perquè aquí coincideixen dues coses: per a Lampedusa és molt diferent ser illa de frontera o ser porta d’Europa.’
L’endemà de la tragèdia, la comissària europea d’Interior, Cecilia Malmström, va dir: ‘Hem de duplicar els esforços per lluitar contra els traficants que exploten la desesperació humana.’ I el comissari europeu de Política Regional, Johannes Hahn, va assenyalar que a Europa tothom s’havia de fer responsable d’aquests fets. Però a Itàlia demanen mesures concretes i una política efectiva per a evitar nous desastres com aquest. De fet, aquesta setmana la Comissió ha refusat les crítiques que han arribat des d’Itàlia i ha volgut deixar clar que són els estats membres els responsables de controlar les fronteres, i que Brussel·les només hi pot donar suport si hi ha una petició formal d’un govern. Aquestes declaracions han encès encara més el debat.
Itàlia reacciona amb crítiques a la polèmica llei de seguretat, que considera delicte l’ajuda als nàufrags immigrants
Els polítics italians hi han reaccionat amb declaracions diverses, però totes repetint les paraules ‘vergonya’ i ‘desastre’. D’una banda, els dirigents de la xenòfoba Lliga Nord van atribuir la tragèdia a unes lleis europees massa toves contra la immigració. Fins i tot, el ministre d’Interior italià i vice-president del govern va dir que calia protegir millor les fronteres i que això era feina sobretot de la Unió Europea. Per una altra banda, el president de la República, Giorgio Napolitano, va fer una crida a la ‘reflexió sobre aquesta vergonya’ i el president del senat, Pietro Grasso, va demanar de suavitzar la polèmica llei de seguretat que, com que considera delicte la immigració, pot penalitzar també aquells que ajuden els nàufrags. I va recordar que, segons alguns supervivents, tres pesquers havien presenciat el naufragi sense actuar. No va ser fins que no va passar el quart pesquer que els nàufrags no van rebre ajuda.
Aquesta llei, anomenada Bossi-Fini, els noms dels polítics que la van promoure, ha tornat al centre del debat a Itàlia. La batllessa Nicolini ha dit que és una llei racista i que trobava a faltar una reacció ciutadana més contundent contra la Lliga Nord, partit que va forçar-ne l’aprovació.
