16.07.2013 - 06:00
El Parlament de Catalunya va acollir ahir l’acte de commemoració del trentè aniversari de l’aprovació de la llei de normalització lingüística (PDF), la llei que va fer oficial l’ús de la llengua catalana després de la dictadura. Va ser l’abril del 1983, amb el suport de totes les formacions polítiques, quan el parlament va aprovar una norma que havia de ser decisiva per a la recuperació de l’ús oficial de la llengua en l’administració, en l’educació i en els mitjans de comunicació. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van presidir l’acte d’ahir, en què també va intervenir una desena de ciutadans, ‘testimonis’ de l’impacte que ha tingut l’aplicació de la llei i que van explicar la pròpia experiència.
Durant l’acte, es van remarcar sobretot dos aspectes de l’aprovació de la llei del 1983: el consens polític i social que va obtenir i la importància de la norma perquè va originar un fort augment del percentatge de ciutadans que comprenen –sobretot– i parlen la llengua pròpia de Catalunya.
Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, va repassar la trajectòria de la llei, les vicissituds, l’impacte i els beneficis per a l’ús del català.
Durant l’acte es van projectar dos audiovisuals amb imatges de l’època, que van ajudar a situar el moment històric en què es va fer la votació d’aquesta norma. A més, una desena ciutadans de generacions i orígens diversos que van viure de manera singular el procés de normalització lingüística van testimoniar aquesta vivència.
Una llengua decisiva
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va felicitar aquests deu participants: ‘Sou la veu d’un poble que ha resultat vencedor, un poble que fa trenta anys que va decidir que emancipació democràtica i normalització del català era el mateix.’ Per Mascarell, la llei ha fet del català una llengua decisiva, de prestigi i ben situada entre les altres llengües importants del món.
Segons Mascarell, hi ha molta feina per fer, ‘però el català ha deixat de ser el problema’. El problema, va dir, és l’estat i la política que exerceix. I va recordar que el català era una llengua mil·lenària amb gran projecció.
La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va afegir-hi un apunt personal: la seva família era una de les moltes en què la generació precedent parlava un català amb molts castellanismes i la posterior va ser la primera d’estudiar, parlar i escriure el català normatiu.
Per ella, la llei de normalització lingüística és una de les més importants que ha aprovat el parlament des que es recuperà, als anys vuitanta. ‘Avui ja no es tracta de salvar els mots –va dir, recordant Espriu–, sinó de compartir-los.’
D’ençà de l’aprovació d’aquesta llei, l’evolució de la comprensió del català entre la població catalana adulta ha passat del 53,1% (l’any 1983) al 83,2% (el 2012). La normalització de l’ús de la llengua en l’àmbit oficial, en l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació públics ha estat determinant en aquesta notable evolució.
La llei de normalització lingüística va ser aprovada per 105 vots a favor i 1 abstenció el dia 18 d’abril de 1983. Ara fa quinze anys, el 1998, es va aprovar la llei de política lingüística actual (PDF).
