14.06.2013 - 09:42
El jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit distingir el catalanista britànic Max Wheeler (Middlesex, Anglaterra, 1946) en la 23a edició d’aquest guardó. El jurat, reunit aquest dimecres 12 de juny a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL) a Barcelona, ha definit a Wheeler com a “filòleg en el sentit més tradicional del terme i lingüista teòric en el sentit més modern de l’expressió”. També en diu que “té l’estranya habilitat i la virtut de conjuminar el coneixement detallat de les dades i de la història de la llengua catalana, propi dels millors filòlegs, i alhora el coneixement profund dels models teòrics més innovadors i més adequats per a la descripció lingüística, propi dels lingüistes
En la seva deliberació, el jurat ha considerat que la candidatura de Max W. Wheeler resulta “especialment rellevant a hores d’ara”, coincidint amb la seva recent jubilació, “que no ha fet sinó incrementar la seva dedicació” al català.
N’és exemple la recent publicació de l’obra ‘Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català.Volum d’homenatge a Max W. Wheeler’ (Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2011), en què 29 investigadors de diferents universitats de l’àrea lingüística catalana i de l’estranger presenten investigacions sobre els àmbits lingüístics en què més ha treballat el catalanòfil anglès.
El premi, dotat amb 8.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt d’una obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana.
Max Wheeler, nascut a Middlesex (Anglaterra) el 1946 és catedràtic emèrit en lingüística a la Universitat de Sussex. Wheeler es va formar com a romanista a la Universitat d’Oxford, on va llegir el 1975 la tesi doctoral, centrada en la fonologia generativa del català. Posteriorment va ser professor a la Universitat de Liverpool fins al 1989 i a partir d’aquest any a la Universitat de Sussex. President de la Societat Anglocatalana des del 1993 al 1996, és també membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1997.
Va fer la tesi doctoral sobre la fonologia del català, llegida a la Universitat d’Oxford l’any 1975 i publicada quatre anys després (Phonology of Catalan, Oxford: Blackell, 1979), la qual no sols té el mèrit de ser un estudi destacat sobre el sistema fonològic del català sinó també el fet de ser la primera obra realitzada en català des d’un marc teòric tan prestigiós en el moment, i encara en l’actualitat, com és el de la lingüística generativa.
També és autor d ‘The Phonology of Catalan’ (Oxford: Oxford University Press, 2005), que revisa la fonologia del català en el marc de la Teoria de l’Optimitat; i del volum ‘Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics’ (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007), que recull un conjunt d’articles publicats prèviament que tracten la morfologia del català i de cadascun dels seus grans dialectes.
El lliurament tindrà lloc a Andorra el proper mes de novembre en el marc de la cerimònia anual de lliurament dels premis Ramon Llull.
