Mites i llegendes en la cura del nen amb asma

  • Joan i Anna estan molt preocupats. La pediatra del seu fill Jaume, de 8 anys, els ha comunicat que té asma. Un munt de dubtes s’acumulen als seus caps. Decideixen anar a la seva consulta amb un guió preparat per intentar aclarir-les

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Dra Isabel Moneo Hernández

24.05.2013 - 09:33

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quart lliurament del monogràfic “360º sobre Asma que es publica a Inspira amb motiu de la celebració aquest mes del “Dia Mundial de l’Asma” (7 de maig). Aquesta sèrie ha comptat amb la col·laboració del Grup de Vies Respiratòries de l’AEPap. En aquest article, la pediatra Dra. Isabel Moneo fa un repàs dels punts més controvertits sobre l’asma perquè pares i mares accedeixin a la informació correcta i veraç.

Què és l’asma?

És una malaltia crònica del pulmó per una inflamació de les vies respiratòries inferiors. Aquestes vies normalment permeten el pas de l’aire però en estar inflamades aquest es fa amb dificultat produint tos, xiulets o dificultat en respirar.

És molt freqüent l’asma?

Sí. Un de cada 10 nens té asma. Es dóna més en nens que en nenes, encara que entre els adults és més freqüent en les dones. La quantitat de persones que pateixen la malaltia varia d’uns països a uns altres i al nostre país és més freqüent en les zones de la costa que a les de l’interior.

És hereditària?

La malaltia té relació amb diversos gens i que l’asma es desenvolupi o no depèn de la interacció, encara no completament entesa, entre aquests gens i el medi ambient. Es donen casos a la mateixa família perquè s’hereta la predisposició a patir-la. Si els dos pares són asmàtics el risc encara és més gran. Algunes vegades l’ambient pot induir asma i un clar exemple és el tabaquisme, sobretot en l’embaràs.

És contagiosa?

L’asma no és una malaltia infecciosa pel que no s’encomana. No obstant això, les infeccions víriques com els refredats i la grip, que sí es contagien, són una de les causes més freqüent dels símptomes d’asma.

Es cura?

En aquest moment no tenim cura per l’asma, però sí tenim tractaments que permeten el seu control i que el nen asmàtic pugui tenir una vida normal com si no tingués asma. És una malaltia de curs variable que pot tenir períodes sense símptomes, que no necessiten tractament, i altres en què els símptomes siguin intensos i freqüents.

És conseqüència de “refredats mal curats”?

No, tot i que és una idea força estesa és errònia. Si bé és veritat que molts nens amb asma han tingut molts refredats durant els primers anys de vida, abans d’evidenciar l’asma, això només indica que aquests nens tenen unes vies respiratòries més sensibles.

Què té a veure l’al·lèrgia amb l’asma?

L’al·lèrgia és una resposta desproporcionada de l’organisme davant d’una substància, anomenada al·lergen, que per a d’altres persones és inofensiva. Els bronquis dels asmàtics són molt sensibles i responen molt als al·lèrgens i també a coses com el tabac o la contaminació que són irritants per a tots.

Tot i que l’al·lèrgia juga un important paper per afavorir l’asma, no totes les persones amb asma tenen al·lèrgia, ni totes les que tenen al·lèrgia pateixen asma. S’ha d’investigar l’al·lèrgia en tot nen asmàtic, ja que això ens pot ajudar a controlar la malaltia.

Quins tipus de medicaments tenim per tractar l’asma?

Els símptomes de l’asma apareixen quan s’estrenyen els bronquis. Per millorar aquest estrenyiment hi ha medicaments anomenats alleugeridors, perquè “alleugen” les molèsties en dilatar els bronquis. Quan s’usen, el seu efecte es nota molt aviat, generalment entre els 3 i els 5 minuts, tot i que a les poques hores desapareix. No tenen acció preventiva, només alleugen els símptomes perquè “obren el bronqui” transitòriament, però no actuen sobre la inflamació i, per tant, no controlen l’asma.

Per disminuir la inflamació i fer que els bronquis estiguin menys sensibles, cal prendre de forma contínua medicaments controladors de la inflamació bronquial (antiinflamatoris). Aquests medicaments s’han d’utilitzar durant períodes prolongats de temps, són segurs i fàcils d’utilitzar. Només funcionen mentre es prenen, s’administren tots els dies, es prenen segons la gravetat de la malaltia i es van modificant segons el control dels símptomes que s’aconsegueix.

El nen i la seva família han de conèixer com actua cada medicament que prengui el nen i com ha de prendre-ho. Assegurar-se que porta amb ell els “alleugeridors” i que pren regularment els “controladors”. Pactar amb el seu metge un pla escrit per saber quan utilitzar cada fàrmac i quan demanar ajuda mèdica.

Els tractaments produeixen dependència o perden el seu efecte amb el temps? Produeixen efectes secundaris a llarg termini?

No, els medicaments per a l’asma són segurs i eficaços. S’han d’usar en les dosis que es necessitin per aconseguir el control dels símptomes.

En la major part dels nens el control de la malaltia s’aconsegueix amb tractaments a dosis baixes o mitjanes que no afecten, o ho fan de forma mínima, el creixement.

Els efectes secundaris de la medicació no suposen un problema comparat amb els beneficis que aporten.

Les medicines alternatives (homeopatia, medicina natural, acupuntura…) tenen algun resultat en el tractament de l’asma?

No hi ha en l’actualitat estudis científics rigorosos que hagin demostrat un efecte beneficiós d’aquestes teràpies per a l’asma.

Tenir una crisi d’asma és qüestió de mala sort?

No. La major part de les crisis són evitables si s’estableix un control adequat.

És fonamental conèixer els desencadenants de cada nen per evitar-los en el possible, per això fem les proves d’al·lèrgia. La família ha de conèixer quines mesures hi ha per evitar-los, és important discutir amb els sanitaris quines mesures pràctiques són útils i més senzilles d’aplicar.

El nen asmàtic ha d’evitar l’esport?

No. La pràctica esportiva té molts efectes beneficiosos per a la salut i els asmàtics poden i han de practicar esport. Molts esportistes d’alt nivell són asmàtics. Només hem d’evitar l’esport quan l’asma no està ben controlada (quan tingui molts símptomes).

En cas d’asma induïda per l’exercici: fer preescalfament, compte amb canvis bruscs de temperatura: gimnàs-carrer-gimnàs, fer l’activitat de forma gradual i si necessita utilitzar medicació abans d’iniciar l’esforç.

Joan i Anna estan més tranquils. Han aclarit algunes coses i sobretot han comprès que els pares i els mateixos nens poden fer moltíssimes coses per controlar l’asma. L’evolució de la malaltia depèn molt de les cures que ells mateixos posin en marxa, Tenen molt a fer!

 Per saber més:

     ◊ Dra. Isabel Moneo Hernández és pediatra al CS Fuentes Norte de Zaragoza i membre del Grupo de Vías Respiratorias de la AEPap.

Recomanem