La música d’arrel la cuinen grans xefs

  • El nivell dels músics amb formació tradicional creix gràcies a la normalització de l'estudi d'instruments com la gralla o l'acordió diatònic

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Clara Aguilar i Laura Casanova
21.05.2013 - 11:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No tots els experts estan d’acord en afirmar que la música tradicional està en auge. Potser aquesta escena musical no és la més mediàtica, però el fet és que existeix un magma cada vegada més considerable de gent que hi està interessada. Així doncs, no ens ha de sorprendre ja que, per exemple, el taller amb més èxit del Centre Artesanal Tradicionàrius (C.A.T.) sigui el d’acordió diatònic, un instrument que va caure en desús a tombants del segle XX, però que va ser recuperat durant la dècada dels 70 de la mà, entre d’altres, d’Artur Blasco, membre destacat dins la música tradicional. L’acordionista Pau Vinyoles de Riu valora el progrés exponencial d’aquest instrument.

Si fa uns anys era difícil trobar un curs de gralla o flabiol, avui l’oferta d’aquests instruments s’ha estès pel país i es mou més enllà de centres especialitzats com el Tradicionàrius. El director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa, David Ibáñez, recalca la importància de la tasca tant de l’ensenyament de base com dels nivells superiors. Les escoles de música s’han anat incorporant a la música popular i tradicional, i cada vegada és més comú que ofereixin aquest tipus d’instruments, així com també se n’ha de destacar la major presència a les escoles de primària d’arreu del territori.

El paper de l’ESMUC

“La música tradicional ha avançat moltíssim en aquests últims 30 anys i el nivell que hi ha dels seus músics, avui dia, és molt alt”. Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius, destaca així la bona formació dels músics de la terra. Marcel Casellas, músic i pedagog, ho corrobora i considera que la creació de l’Aula de Música Tradicional i Popular a principis dels 90 “va canviar molt el panorama, ja que va esdevenir el model per altres escoles i el punt de trobada per la gent que s’hi dedicava”.

L’ESMUC va ser l’encarregada d’elevar els instruments tradicionals a categoria d’estudis superiors, un gran salt fins llavors impensable. En aquest sentit, Ibáñez afirma que “el fet que a l’ESMUC hi hagi un departament cada vegada més potent de música tradicional és una normalització necessària”.

Tot plegat fa que, actualment, la música d’arrel estigui en plena forma, quant al nivell dels seus músics. Ara cal que la contractació i el públic també ho estiguin. 

El restaurant i els seus cuiners són de gran qualitat, però encara hi falten molts clients que fomentin que aquest negoci surti dels circuits minoritaris.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any