Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.05.2013  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Àngel Colom avisa de nacionalitzacions d'immigrats en massa per a condicionar la consulta

Entrevista al president de la Fundació Nous Catalans, que parla de l'estratègia del govern espanyol amb la immigració per a aturar el procés d'independència

Men?ame
 

El cas del CNI contra Noureddine Ziani demostra la importància que té la immigració en el procés sobiranista, explica Àngel Colom, secretari d'immigració de CDC i president de la Fundació Nous Catalans. 'És un avís, amb què l'estat espanyol vol fer por als immigrats', diu Colom en aquesta entrevista. Parla també dels dubtes que hi ha entre els nous immigrats envers el procés i preveu que l'estat espanyol voldrà accelerar la concessió de la ciutadania espanyola a milers d'immigrants per a mobilitzar-los contra la independència.

El cas de Noureddine Ziani us causa una sensació d'indefensió?
—Sí, aquesta sensació d'indefensió, en Noureddine, la té. Tant ell com la seva família. I també la tenim la gent que treballem en l'encaix de les migracions que han vingut aquesta última dècada a Catalunya. Hem d'agafar el cas d'en Noureddine com un avís de l'aparell de l'estat espanyol al milió i mig d'immigrats que viuen a Catalunya, molts dels quals ja tenen la ciutadania espanyola. Amb aquest avís els vol fer por, i han triat un dels dirigents de la primera de les comunitats d'immigrats, la marroquina, amb uns 270.000 ciutadans. Que aquest cas serveixi d'escarment a tot Catalunya. Això va de veres.

Per què els molesta, Noureddine Ziani?
—S'han adonat que ell i la UCCIC han activat un projecte d'islam català, que té una estructura a Catalunya i que no vol saber res de les estructures de l'islam espanyol. Vertebra una certa estructura d'un islam propi a Catalunya que té relacions amb l'islam a Europa, amb més països, i amb el Marroc, bilateralment, sense passar per Madrid. L'altra raó és que intenten fer por a la comunitat marroquina i, de retruc, a totes les altres. Perquè tots seran electors en les pròximes conteses electorals.

L'estat espanyol sap que la immigració pot ser decisiva.
—I tant. Mireu, no oblido mai que en els moments previs a l'últim referèndum del Quebec l'estat federal del Canadà va jugar molt brut contra el procés sobiranista. I una de les claus de la derrota per poc més de mig punt va ser el joc brut amb la immigració. Va legalitzar de cop molts immigrats, els va donar moltes prebendes i se sap que una bona part d'aquesta immigració va votar no.

Creieu que Espanya mirarà de fer una cosa semblant?
—Crec que miren de fer alguna cosa així. El cas del Noureddine respon a aquesta lògica. Per una banda, espanten i, per una altra, tenim constància que acceleren la concessió de nacionalitats perquè deuen pensar que eventualment podran mobilitzar aquesta població. Possiblement seran entre 600.000 electors i 700.000, comptant els que tenen la ciutadania espanyola ara, els que la tenen sol·licitada i els que la tindran.

Teniu constància que acceleren el procés de nacionalització d'immigrats?
—Tenim la sorpresa de la informació que arriba des del Ministeri de Justícia i les declaracions de Gallardón, que va dir que entre final de l'any passat i tot el 2013 accelerarien la concessió de la ciutadania espanyola perquè han informatitzat el sistema i poden anar més de pressa. Potser sóc mal pensat, però que de cop i volta, quan comença el procés sobiranista a Catalunya, surti Gallardón dient això, si més no és casual. Diu que durant el 2013 a Espanya es concediran 450.000 nacionalitats més, de les quals comptem que unes 200.000 seran a Catalunya. No em sap greu que accelerin aquest procés per a gent que hi té dret. Però que això passi ara em fa malpensar. De segur que provaran de mobilitzar la immigració pel no. Per això el catalanisme ha de treballar, i sortosament ja fa temps que s'hi dedica, per informar la immigració recent sobre el procés.

Això fa Noureddine Ziani, oi?
—Sí, en l'àmbit marroquí. Això fem a la Fundació en tots els àmbits. Hem planificat un procés que en diem 'Mil actes i reunions per a l'estat propi'. Ja hem començat, i ho accelerarem al juny i fins el juny del 2014. Per a tots els catalans immigrats, siguin marroquins, subsaharians, llatinoamericans, asiàtics o d'origen europeu no nascuts a Catalunya. No oblidem que hi ha una gran comunitat d'europeus, que sovint tenen menys informació que no els immigrats del Marroc, de l'Àfrica, o de l'Amèrica Llatina, perquè estan més dispersos.

Quina mena d'actes són?
—No parlem de fer mítings, no són actes de partit. Són actes que farà no solament gent de CiU, sinó també gent d'ERC i de més formacions que treballen pel dret de decidir. Hem de treballar junts amb entitats com Òmnium i l'ANC, per fer aquests actes. Poden ser des d'un acte en un centre cívic fins a anar casa per casa, i això ja ho hem anat fent. Per exemple, petites reunions al barri de la Salut de Badalona amb gent d'origen llatinoamericà. I fem les reunions a cases particulars, al menjador de casa, xerrant, prenent un 'mate' i resolent els dubtes que tenen sobre el procés cap a l'estat propi.

Què us han dit sobre el procés en aquestes trobades?
—Ens expressen els dubtes que té la ciutadania en general, i alguns més, els relatius a l'estrangeria. I la pregunta que ens fan sempre és: 'Nosaltres, els immigrats, quin paper tindrem en la Catalunya que tingui estat? Ens hi voldreu o n'haurem de marxar?'

I què els responeu?
—Els diem que Catalunya els convida a ser fundadors del nou estat. Poques vegades en la vida d'una persona, hagi nascut on hagi nascut, passa que tingui l'oportunitat de ser fundador d'un estat nou. Doncs els diem que ho poden ser. Podem aportar un model de convivència, un model de país mitjà que ha trobat la manera que hi convisqui gent de moltes religions i cultures i llengües diferents en un mateix projecte comú d'estat. Totes les pors desapareixen, si els diem que no solament no els farà fora ningú, sinó que també podran ser fundadors de l'estat i podran tenir la ciutadania catalana.

I els qui ja han començat el procés d'obtenció de la ciutadania espanyola?
—Els diem que s'admetrà com a mínim una doble nacionalitat per a qui la vulgui tenir.

Penseu que no tenim prou en compte la immigració en el procés?
—Espero i desitjo que Catalunya s'adoni a temps que la participació de la immigració és un factor clau, perquè si hi ha consulta hi haurà centenars de milers d'immigrats que podran votar. Parlem d'un cos electoral d'origen immigrant recent entre 500.000 i 700.000, entre els quals n'hi ha que tenen la ciutadania o la residència permanent, i que aquests eventualment també podrien ser electors. Si no fem res per informar-los, Espanya els podria mobilitzar, i poden ser determinants en un sentit negatiu del resultat. En canvi, han de ser determinants per a la victòria del sí, i per això els fem aquesta invitació perquè siguin fundadors del nou estat.

Men?ame