Després de cinc segles, a l’Olleria ja no es fabrica vidre

  • Una tragèdia silenciada

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El primer vidirier de què es té notícia a l’Olleria és Joan Gassó, documentat en un pleit el 1584 entre l’Olleria i Xàtiva (‘L’Olleria. Vila Reial’ Col·lectiu l’Olla 1989. Germà Ramírez Aledon). Si busquem la distribució del cognom Gassó, trobem que la majoria de qui el tenen són a Catalunya i a les comarques de València. A més he trobat informació referent a una família noble d’origen espanyol ‘Gassó’ que va viure a Itàlia.
 
A partir d’ací, puc realitzar una petita hipòtesi sobre l’origen del vidre a l’Olleria:
Tot  degué començar quan un avantpassat del nostre Joan Gassó va viure a Itàlia, on va aprendre l’ofici de vidrier, probablement a Venècia. La seua formació i la d’altres vidriers la va dur a Catalunya on es coneix la indústria del vidre des de l’any 1324.
Posteriorment algun dels seus descendents va arribar a València, com qui va a ‘fer les Amèriques’, per  poder trobar noves oportunitats, i es va enamorar d’una noia de la nostra vila. L’amor, doncs, va portar l’ofici d’un vidrier a la nostra vila.
 
El que sí que és irrefutable és que des del passat mes de març s’ha apagat el forn de vidre de la Mediterránea. L’Olleria ha deixat de ser productora de vidre, amb tota la pèrdua econòmica, cultural i social que aquest fet comporta. I lamentablement no ha estat portada de diaris, ni trending topic a Twitter, ni ha tingut una especial transcendència en els mitjans locals o comarcals.
 
És la tragèdia d’una llarga agonia que va començar a principis d’aquest segle XXI amb el tancament de Vidrios de Levante, l’empresa més antiga en aquells moments de l’Olleria (possiblement és a la zona d’origen del primer forn de Vidre).
Vidrios de Levante va aconseguir tindre més de 420 treballadors i exportava el 90% de la seua producció a més de 40 països, amb 5 forns de vidre a les instal·lacions (i a la qual vaig dedicar deu anys de la meua vida professional), una pedrera de directius i empresaris, molts d’ells del vidre.
 
Després han vingut els tancaments de Viart, Vidrio Ecológico (antic FabrilGlass) i finalment la Mediterránea. En aquests moments sols queda una fàbrica a tota la Vall d’Albaida en funcionament, Vidrios San Miguel a Aielo de Malferit,  amb uns 250 treballadors i una facturació el 2011 propera als 15 milions d’euros. Aquestes són totes les xifres del sector de fabricació de vidre a la  nostra comarca, xifres que són ja dramàtiques.
 
El declivi d’aquest sector és la conjunció de moltes circumstàncies negatives que han perjudicat les possibilitats de negoci i de millora de competitivitat:
 
– La manca d’estratègies de cooperació.
– La manca d’aparició de nous empresaris.
– La inexistència d’un Institut Tecnològic.
– La manca del desenvolupament com a atracció turística.
– La falta d’una bona estratègia de comercialització.
– I altres esdeveniments han portat aquesta situació crítica.
 
Vull fer una crida a tota la societat de l’Olleria perquè ens posem en marxa i defensem la supervivència del vidre a la nostra població, posant-nos com a máxima prioritat que es torne a fabricar vidre a l’Olleria, i començar a crear un nou entorn que afavorisca les iniciatives empresarials i institucionals al voltant de la cultura del vidre.
 
Crec que és possible, ‘Sí que es pot’ crear  un entorn per reprendre l’activitat del vidre i assegurar-ne la supervivència. Tot això passa per millorar la competitivitat de l’única fàbrica en funcionament a la Vall d’Albaida.
 
La supervivència del vidre de l’Olleria és possible i pot ser una bona alternativa a la sortida de la crisi en el nostre poble. 500 anys d’història ens ho demanen.

 
PD:
Al setembre del 2011 vaig proposar a l’Ajuntament de l’Olleria de promoure la constitució d’una Associació d’Amics del Vidre. Lamentablement la meua proposta segueix en estudi.
 
 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any