Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  08.03.2013  11:39

Comparar Catalunya amb el nazisme i quedar-se tan tranquil

Ibarra compara Mas amb Hitler, però abans Iglesias i Bono havien comparat el procés català amb l'Alemanya nazi

Men?ame
 

Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d'Extremadura, ha obert un nou conflicte institucional equiparant el president de la Generalitat, Artur Mas, amb Hitler i Mussolini. Va dir que Mas volia fer un cop d'estat 'des de dins del sistema'. No és pas l'únic membre del PSOE que ha fet comparacions de Catalunya amb el nazisme. Aquests últims mesos hem vist exemples en l'ex-president del congrés espanyol José Bono i l'ex-president del govern de l'Aragó, Marcelino Iglesias, entre més.

Ibarra va subratllar que els espanyols no estan acostumats a atacs des de dins, com van fer Hitler i Mussolini, i ara Mas diu al parlament: 'Doni'm poders per convocar un referèndum per marxar d'Espanya.' A parer seu, això és atacar la constitució, és colpisme. 'Quan Tejero ho va fer era colpisme i quan ho fa algú com el parlament, també', va dir.

I en aquest cas, segons Ibarra, els espanyols no saben com reaccionar, perquè són avesats a atacs a la constitució amb les armes, però no des de dins: 'Els alemanys sí, perquè Hitler va atacar el sistema des de dins del sistema; i els italians també, perquè Mussolini va atacar el sistema des de dins del sistema. Però nosaltres no sabem com reaccionar.'

Iglesias i l'hipernacionalisme alemany

En un acte de campanya de les eleccions del 25 de novembre del PSC, en què hi havia Pere Navarro i Àngel Ros, Iglesias va defensar la proposta federal comparant el sobiranisme d'Artur Mas amb 'l'hipernacionalisme alemany i francès que van ser la causa de dues guerres mundials i de cent milions de morts a Europa'. La comparació va causar molta tensió dins el PSC i alguns dirigents i candidats del partit es van declarar preocupats per la deriva dialèctica de la campanya.

Bono i el perill en l'Alemanya nazi

En plena campanya hi va haver més declaracions fora de to, de banalització del nazisme en relació amb la proposta d'estat propi per a Catalunya. L'ex-president del congrés espanyol José Bono va comparar l'independentisme de Catalunya amb el nazisme. En un acte a Sitges, va dir: 'Es pot ser català i espanyol, del Madrid o del Barça, catòlic, homosexual o heterosexual. La majoria de catalans se senten espanyols, i això no ha de ser cap problema. Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, la catàstrofe que tots lamentem s'acostava.'

La immersió i la persecució dels jueus

Un mes més tard, i en plena ofensiva del govern espanyol contra l'escola en català, l'ex-batlle socialista de la Corunya i ex-ambaixador espanyol al Vaticà, Francisco Vázquez, va comparar la immersió lingüística de Catalunya amb la persecució dels jueus durant el nazisme. 'No hi ha cap diferència entre un jueu amb estrella groga perseguit pels nazis i un nen català castigat perquè parla en castellà al pati de l'escola', va declarar al programa 'Foro Aberto' de la televisió gallega. 'No hi ha cap diferència, és una opressió', va reblar.

Aquest és el vídeo d'aquella entrevista. Les declaracions polèmiques comencen al minut 23.14:

El 'Sieg Hieil' de Pedro J.

El 3 d'octubre de l'any passat el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, va enllaçar a Twitter una notícia sobre la crida a omplir d'estelades el Camp Nou, en ocasió del partit Barça-Madrid, precedida de la salutació nazi 'Sieg Heil'. Abans havia dit: 'Si els culers secunden la consigna i omplen d'estelades el Camp Nou semblarà l'estadi dels Jocs Olímpics de Berlín del 36.'

La 'nació absoluta' de Margallo

El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va parlar poc després, l'11 d'octubre, de 'nacionalismes totalitaris' al congrés espanyol i els va comparar amb 'el nazisme i el marxisme'. Segons ell, es tractava de tres ideologies que posaven 'l'individu al servei d'una idea abstracta: la de classe en el marxisme, la de raça en el nazisme i la de nació absoluta en el nacionalisme'.

Les 'aportacions' de Peces-Barba i Leguina

Hi ha hagut altres declaracions que no han arribat a fer comparacions d'aquest estil, però sí que han suggerit la intervenció militar de Catalunya. Un cas cèlebre és el de Gregorio Peces-Barba, un dels ponents de la constitució espanyola del 1978 i ex-president del congrés espanyol, que justificar el bombardament de Barcelona del 1934: 'Per què el general Batet va bombardar la ciutat? Doncs perquè la Generalitat havia proclamat la república catalana dins una confederació ibèrica que s'havien inventat.'

I l'endemà mateix de l'aprovació de la declaració de sobirania, en unes declaraions a 13 TV, l'ex-president de la Comunitat de Madrid, el socialista Joaquín Leguina, va dir: 'S'ha de lliurar la batalla. I s'hauria d'haver lliurat ahir, abans que no es votés això. I quan es vota, alguna cosa cal fer. I s'ha de fer com en aquell film que es deia 'Raíces profundas', en què Alan Ladd li diu al dolent: 'No continuï per aquest camí'. Després l'ha de matar, però com a mínim l'avisa que no ha de continuar per aquest camí'. I després encara afegeix: 'La república va haver d'enviar el general Batet per parar els peus al Companys aquest. Aquí jo crec que amb una parella de la guàrdia civil n'hi haurà prou'.

Men?ame