Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  10.01.2013  23:00

Autor/s: Miquel Àngel Múrcia

Música en via morta

Men?ame
 

Amb consens a les Corts Valencianes, i amparant-se  en la Llei Valenciana de la Música com a norma, es creà l’Institut Valencià de la Música l’any 1999. Un Institut Valencià de la Música (IVM) que malgrat les seues limitacions de gestió i de perspectives, ha desenvolupat una tasca interessant al sector cultural-musical del País Valencià.

Però el desastrós decret 7/2012 del 19 d’octubre del govern 'popular' d’Alberto Fabra ha fet efectiu que des del dia 1 de gener de 2013 l’Institut Valencià de la Música passe a convertir-se en la Unitat de Música del hoolding 'CulturArts Generalitat'. Aquest fet significa la implosió silenciada de l’estructura cultural valenciana i dels seus professionals; així com la minorització de la cultura valenciana al grau de reducte folklòric.  

Fet i fet, el que alguns anomenen el 'fet diferencial musical valencià' mai no ha estat entre les prioritats dels dirigents (que no dels treballadors) de l’extinguit IVM, que sense altura de mires va conduir la llei valenciana de la música a una activitat molt residual, partidista, moltes vegades al servei de la Federació de Societats Musicals Valencianes i des d’una perspectiva purament folklorista de la cultura valenciana. A més a més, el problema s’agreuja quan la Música tampoc no ha format part de l’agenda dels successius consellers valencians de Cultura, que nadant en la ignonímia, la irresponsabilitat i la poca capacitació per al càrrec, han malbaratat un capital humà, cultural i de recursos culturals inigualable.  

No obstant, i malgrat totes les crítiques possibles a la posició 'neo-jocfloralista' que ha desenvolupat l’IVM, és cert que sobre ell descansen alguns mèrits de defensa cultural que ara, amb la seua extinció, queden desemparats i extingits. La integració a CulturArts suposa la pèrdua d’autonomia, una retallada dràstica pressupostària, el perill del 40 % de la plantilla de treballadors que fan possible la tasca de l’IVM, així com de la Jove Orquestra de la Generalitat, el treball d’edició discogràfic i suport musical, o festivals Internacionals com ara l’ENSEMS.

Fet i fet, el treball de l’IVM i la seua possible correcció queden ara en via morta. El Holding CulturArts aglutinarà tot l’entramat cultural valencià, reduint-lo a la mínima expressió, sense autonomia ni finançament, sense marge de maniobra. Això sí, dirigit sota la batuta del Conseller de Cultura de torn, en aquest cas la consellera Català, la mateixa que ha mentit als Centres Autoritzats de Música en tres ocasions sobre l’abonament econòmic de 2011. I encara esperen... CulturArts és una barreja inconnexa de matèries, de despropòsits,  imposada sense diàleg i apartant del Consell Assesor les associacions culturals del País.

Comptat i debatut, una mostra més de la desfeta que està aplicant al nostre territori el Partit Popular. Sols tenen una visió dels valencians com a poble residual, sense possibilitats ni aspiracions, sense capacitat de treball. Els populars sols volen la música com a arma electoral,  davall el silenci sospitós i servil de músics i agrupacions, de l’entramat bandístic que ells controlen. Així, amb la liquidació de l’Institut Valencià de la Música, es liquida la mínima professionalització que existia de la cultura pública valenciana i tornem a períodes d’endogàmia i de desballestament cultural. Descanse en pau, l'Institut Valencià de la Música.