13.11.2012 - 10:14
Realment és tan gran la distància entre aquests dos focus d’oci? Hi ha més semblances o diferències? Per la majoria de gent Eivissa és sinònim de luxe, preus desorbitats i música house mentre que Barcelona és una ciutat que es relaciona amb diversitat d’ambients i públic.
Segons Agustí Ceni, director del Grupo 014 de Barcelona, “la festa a Barcelona és més heterogènia, hi pots trobar molt tipus d’oferta i, en canvi, a Eivissa tot és més homogeni , el tipus de música, la gent…”. Particularment, l’illa més gran de les Pitiüses és sobretot “una gran marca comercial”, recalca. I afegeix que tot i que té altres encants, la majoria de gent que l’omple cada estiu té ganes de sortir de festa.
Entre els mesos de maig i setembre milers de persones d’arreu del món arriben a Eivissa per disfrutar de la nit i la platja. L’estiu de 2012, fins i tot, una companyia de transport marítim de passatgers va crear una línia exclusiva València/Barcelona fins a Eivissa. S’oferien actuacions de dj com Wally López i grups com La Oreja de Van Gogh i SFDK durant el viatge. Ara bé, si Eivissa té tan de renom en el món de les discoteques és gràcies als dj residents. David Guetta, Tiësto o Carl Cox cada estiu tornen a l’illa per delectar nit darrere nit els seus seguidors amb sessions a Pachá, Space o Privilege, entre d’altres.
Barcelona és un altre món. Segons Pedro Gómez, controlador d’accessos de la sala Razzmatazz, ”és una ciutat clau. Pensar en Espanya és pensar en Barcelona, no només pel turisme sinó per les sales de festa i concerts…” Alhora, la seva diversitat provoca que no es vegi només com un destí de festa, sinó també cultural. És el que Ceni anomena “una ciutat oberta”. L’oferta de la ciutat comtal no es redueix només a la temporada estival, fet que provoca que tot es visqui d’una manera menys concentrada, explica.
Tant Agustí Ceni com Pedro Gómez afirmen que Barcelona té una gran varietat de locals i estils de música. Es pot trobar des de rock a indie, música comercial, drum’n’bass o reagge, entre molts altres. És un concepte de festa diferent del d’Eivissa. A l’illa es valora el dj r esident a la discoteca mentre que a Barcelona la gent tria un lloc o un altre segons l’estil de música que hi sona. Són dos protagonistes diferents: el dj famós i la festa de torn, i la música.
Això provoca, alhora, que el públic de Barcelona i Eivissa sigui diferent. L’illa sol captar un públic més elitista degut als preus de les discoteques. Per exemple, les sessions de David Guetta a Pachá o el trio Swedish House Mafia poden arribar a costar 70 euros sense consumició. Totes sempre acaben plenes de gent i han arribat a deixar 1.000 persones sense poder entrar perquè l’aforament estava ple. Ceni ho té clar: “hi ha una gran oferta per qui pot i es vol gastar grans quantitats de diners, dintre i fora de les discoteques. Hi ha zones vip, “champagne”, iots i famosos per tot arreu”. Gran part d’aquest públic, a més, és estranger.
El fet que a Barcelona hi hagi tanta diversitat musical també provoca que el públic sigui més variat. D’aquesta manera, hi ha una sectarització del mercat nocturn, on cadascú busca l’ambient més idoni per a disfrutar de la nit. A més, la capital catalana té un públic més del país que no vol pagar preus d’escàndol per passar-s’ho bé. Una entrada a una discoteca de Barcelona sol costar entre 15 i 20 euros amb consumició. Tot i que una part d’aquest públic el formen els turistes, aquests es concentren sobretot a l’estiu. És per això que, tal com explica Pedro Gómez, “tenim promotors especialitzats en buscar gent, per exemple, a les platges, Sagrada Família, El Born….”. En definitiva, es tracta de dues ciutats mediterrànies molt diferents. El malbaratament, les entrades a preus desorbitats, els Dj famosos i l’elitisme d’Eivissa vers l’estalvi, les llistes gratuïtes, els estils diversos i la multiculturalitat de Barcelona.
Enllaços
Array
