Continua el calvari dels catalans a l’estranger per poder votar

  • Les juntes electorals de Barcelona, Girona i Tarragona endarrereixen ara la tramesa de les paperetes a molts dels votants

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
09.11.2012 - 15:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Només 16.271 dels 156.617 catalans residents a l’exterior i censats al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) van poder superar el primer escull en el procés feixuc per poder votar en les eleccions al parlament del 25 de novembre. Però per aquest 10% de votants encara no s’ha acabat el calvari: ara les juntes electorals de Barcelona, Tarragona i Girona els han dit que se’ls endarrereix la tramesa de la documentació electoral.

Es tracta dels sobres, paperetes i altres documents que s’han d’enviar a aquests electors i que no es van començar a enviar fins abans d’ahir. El retard, segons les juntes, és que hi va haver impugnacions de candidatures en les circumscripcions de Barcelona, Tarragona i Girona. En el cas de Lleida, com que no hi va haver cap impugnació, la documentació no es va començar a enviar fins al 2 de novembre.

Segons els terminis de la llei electoral espanyola, que regula les eleccions al Principat, es preveia que la documentació per votar s’enviés entre el 27 d’octubre i el 5 de novembre; en els casos d’impugnacions, el termini és ampliable fins al 13 de novembre. Manquen tan sols quatre dies perquè s’acabi aquest termini de tramesa i hi ha llocs, com a Washington DC, per exemple, que ningú no ha rebut cap papereta, segons que ha pogut saber VilaWeb.

De les 16.271 sol·licituds de vot acceptades de residents catalans a l’estranger, la majoria són de l’estat francès (3.353); d’Alemanya (1.569), Suïssa (1.331), els Estats Units (1.172), Argentina (1.110) i el Regne Unit (1.100). També hi ha hagut 1.921 sol·licituds d’Andorra.

Més difícil

Des del 2011, votar en unes eleccions que tinguin lloc a l’estat espanyol és més difícil essent resident en un altre estat és més difícil. El congrés espanyol va aprovar una reforma de la llei electoral que imposava el tràmit de l’anomenat ‘vot pregat’ (‘voto rogado’, en castellà), que implica que els electors s’hagin d’inscriure per poder ‘pregar’ el seu vot i que els enviïn després les butlletes.

Aquesta imposició implica la multiplicació dels tràmits per poder votar, doncs, i la manca d’informació institucional per explicar d’una manera clara als electors com poder votar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any