Llogar, l’alternativa dels joves

  • El matrimoni i la hipoteca deixen de ser els principals motius d’emancipació. Ara, s’imposa un model de transició previ

VilaWeb
Ariadna Vaz, Margalida Vidal
16.10.2012 - 12:23

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Durant el primer trimestre de 2012, un 26’6% de joves entre 16 i 29 anys s’han emancipat a Catalunya. Essent una de les taxes més baixes d’Europa, aquesta xifra demostra les dificultats que comporta marxar de casa. Començar una nova vida en una nova casa, sense l’ajut econòmic dels pares, no és fàcil.

Abans, l’emancipació s’associava a la vida en parella: el matrimoni anava seguit de la compra d’un habitatge. Segons el sociòleg especialitzat en joventut Pau Serracant, tot i que aquesta encara és la pauta principal, cada cop hi ha més joves que tendeixen a marxar de casa sols o amb amics. “Es tracta d’una mena d’emancipacions intermèdies, un model de transició provisional que es dóna actualment”, explica. Aquest fet, juntament amb el context de crisi econòmica, fa del lloguer una alternativa vàlida per als joves que es volen emancipar.

Efecte de la crisi

Una de les conseqüències de la crisi, provocada en bona mesura per l’esclat de la bombolla immobiliària, ha estat la baixada dels preus dels habitatges. Paradoxalment, les taxes d’emancipació també han baixat. En ple auge del mercat immobiliari, els índexs d’independització van arribar al 33% al 2007, segons una enquesta publicada per l’Observatori Català de la Joventut. Tot i així, Serracant afirma que aquest és un dels col·lectius que més ha absorbit la crisi: l’atur, la manca d’ingressos i l’escassetat de contractes fixos impedeixen en molts casos l’emancipació.  

El lloguer és l’opció més freqüent entre els joves que marxen per primera vegada de casa dels pares valent-se per ells mateixos. La crisi és un dels factors que més pes té en aquesta decisió: els bancs cada cop són més restrictius en la concessió de crèdits, l’atur fa que molts joves no comptin amb ingressos i els treballs fixos són difícils de trobar. Però tot això conforma només un dels elements que intervenen en el canvi de tendència.

Un canvi cultural

El sociòleg Jordi Guiu, professor de la Universitat Pompeu Fabra, insisteix en un canvi de mentalitat previ a la crisi, que l’ha accentuat. A més, afegeix que el futur incert que espera als joves és un altre dels factors que intervenen en la nova tendència. Segons dades d’una enquesta que la Universitat Pompeu Fabra fa als alumnes que acaben els seus estudis, en els últims anys ha anat augmentant el nombre de joves que estan disposats a marxar fora de l’estat espanyol per treballar a l’estranger. A l’inici de la crisi, al 2007, la xifra va arribar fins al 35’1%, la majoria dels quals homes. La compra d’un immoble lliga el propietari, ja sigui amb una hipoteca o amb el manteniment de l’habitatge. El fet de viure de lloguer, en canvi, permet una major llibertat a l’hora de marxar.

Tots aquests factors contribueixen a modificar la cultura de la propietat que s’havia instal·lat a l’estat espanyol els últims 30 anys. Els joves són el motor que impulsen un canvi que els economistes consideren necessari. L’opció de viure de lloguer agafa força en una societat que mira cada cop més a l’exterior. 

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any