02.10.2012 - 11:29
L’estratègia de desplegar la unitat popular, de reforçar aliances amb altres sectors rupturistes, de definir una estratègia de treball efectiva i a nivell de Països Catalans, són reptes que van més enllà d’un comicis autonòmics. Si anar a les eleccions ens ha de permetre reforçar i assolir aquest repte, segurament les eleccions ens ajudaran, però no pel fet de treure o no diputats, sinó perquè si posem a aquest servei uns diputats treballarem en una direcció.
Hi veig alguns perills. Primer: Tot i que es parla de forma persistent de l’auge de l’independentisme, nosaltres hem d’aconseguir situar aquí enmig que el subjecte polític continuen essent els Països Catalans. En un moment en què tothom ha acceptat, de manera gairebé absoluta, l’esquarterament del territori, per mi és una dificultat afegida situar-nos en aquest debat i que es visualitzi que ens plantegem anar a uns comicis però que no renunciem a la nació completa. Hem d’aconseguir que no pugui semblar que la CUP segella de forma definitiva l’abandonament de la reivindicació del conjunt del país.
Segon: Nosaltres justament hem nascut perquè hi havia una esquerra que ens va deixar orfes de referents, i hem escollit una forma de fer política que s’allunya molt del partit clàssic o de l’aposta que comença a caminar a partir de la transició. I hi ha el perill que determinats sectors refractaris a l’organització clàssica de partits ens vegin com un més. Si no ho fem molt bé, si no aconseguir establir unes bases molt sòlides d’àmplia participació i una concepció de democràcia de base, molt més enllà del que significa la democràcia participativa a nivell d’institucions, decebrem molta gent que veu en la CUP un espai polític diferent.
Un tercer perill: que no siguem capaços d’il·lusionar tota aquesta gent que surt al carrer i que protesta contra unes retallades que ens fan creure que són inevitables. Hem de ser capaços d’utilitzar la institució per donar veu a tota aquesta gent, sense fer el que han fet altres partits, que han utilitzat les mobilitzacions ciutadanes en benefici partidista i han acabat desmantellant moviments socials que existien.
Aquests, que per mi són reptes en majúscules i que se n’ha de saber molt per fer-ho bé, són elements que ens han de fer mirar la cita electoral amb molta cautela, amb molt de respecte i sobretot amb molta humilitat i generositat.
Si ens presentem, l’endemà de les eleccions, independentment del resultat, hem de continuar fent la mateixa feina. És un repte important. Tant si hi anem com si no, tant si traiem representació com si no, hem de continuar amb el full de ruta que teníem al cap, de consolidar-nos, d’anar-nos configurant un espai polític, més enllà d’unes sigles o un partit clàssic, que és en constant relació amb la gent que hi ha al carrer. La unitat popular no és la CUP, la unitat popular no són mil militants de la CUP, la unitat popular s’ha de construir, la CUP és un embrió que promou la unitat popular, però queda molta feina per fer i molta més gent, que lluita i que és fora.
Al consell polític hi havia molta coincidència a entendre que aquest era un bon moment, sobretot, per portar un plantejament rupturista al parlament. Un plantejament que si no, no existiria, tot i que sí que és al carrer. Però si amb aquests dies que queden la CUP no és capaç d’establir unes bases programàtiques i estratègiques i presentar unes llistes que estiguin al servei d’aquestes estratègies, jo sóc partidària de no anar-hi. Si la CUP presenta un programa que ha de ser defensat per persones que per mi no representen el gruix i sensibilitat d’aquesta unitat popular, jo preferiria no anar-hi, perquè malbarataríem una oportunitat. Si amb aquest temps som capaços de dibuixar unes línies programàtiques que recullin que el subjecte polític és el país sencer, deixant clar que el programa és rupturista i antisistema de dalt a baix, i amb plantejaments de democràcia de base que no cedeixen ni un mil·límetre, i si a més tenim una gent disposada a anar a les llistes que sigui representativa del gruix de sensibilitats que van més enllà de les sigles de la CUP, jo estaré contenta d’anar-hi. Si no es garanteix, gent com els de la meva assemblea i altres direm que no.
Anna Gabriel és ex-regidora de la CUP de Sallent.
