Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  18.09.2012  12:14

Autor/s: Francesc Mompó

A dos de val; a dos homenots

Crònica de l'acte de presentació del CD 'A dos de val'

Men?ame
 

A mitjan matí ja estàvem capficats en què tot eixira com corresponia a l’esdeveniment. Res no podia anar fora de llera. Muntatge d’estructura musical, afinament de piano, prova de micros i veus, llums, espais, guions... tot era poc per a homenatjar dos dels més grans homenots que ha donat el País Valencià els darrers anys: Joan Fuster i Ovidi Montllor.

La veritat és que amb manegadors com Paco Muñoz, Josep Albinyana i Ricard Prats poques coses podien quedar fora de control. Si a d’això afegim la llista de meravelloses veus que actuaren per a la presentació del disc A dos de val el resultat no podia ser-ne un altre que el que va ser: Una joia que difícilment es podrà repetir. La llista dels grups musicals, dels cantautors i de rapsodes va ser immillorable: Pau Alabajos, Salvador Bolufer, Dani Miquel, El Diluvi, Rafael Estrada, Enric Murillo, Hugo Mas, Juli Mira, Paco Muñoz, Albert Ortega, Andreu Valor, Albert Bertomeu, Ovidi Twins, Carme Juan i ja em disculparan si m’he deixat algú. L’acte el conduírem i el presentàrem Amàlia Garrigós i jo mateix. Açò últim, per a no distorsionar massa, arribàrem a un acord: l’excel·lent periodista i locutora Amàlia Garrigós ho faria uns puntets per davall del que li és normal i jo m’hi esforçaria al màxim. No, és broma, Amàlia estigué com sempre: un de les millors locutores d’aquest beneït país, i jo vaig fer el que vaig poder per no desentonar-hi.

La nit estigué plena de màgia. Entre tots aconseguírem reviure aquell Ovidi que ens acompanyà en el mateix lloc dèneu anys abans per a recitar els versos del gran Fuster que acabava de faltar. El vídeo de l’esdeveniment va ser projectat a l’escenari, així com un parell d’àudios del moment.

Un públic emocionat i lliurat amb cor i ànima aplaudia amb gana les diverses actuacions que anaven passant al llarg de la vesprada nit. Com no podia ser d’altra manera, Paco Muñoz ens comboià al final perquè eixírem tots a l’escenari a cantar el Serra Mariola, presentadors i tot –i és que Paco és molt atrevit-. Però la cosa s’encomanà al públic, qui dret i fent el moviment de les ones de la mar, s’enganxaren al cant.

Una joia que a tots ens quedarà en la memòria i que desitge que a Joan Fuster i a Ovidi Montllor els haja arribar el ressò de l’estima que els tenim. Els grans hòmens no desapareixen mai. I tant l’alcoià com el suecà són dos HOMENOTS ben parits del País Valencià.