08.09.2012 - 06:00
Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), ha matisat a VilaWeb les polèmiques declacions que va fer durant el mes d’agost, sobre la possibilitat que els escriptors catalans que escriuen en espanyol haurien de poder rebre el Premi Nacional de Cultura. Diu Duarte: ‘El debat que s’ha plantejat no arranca d’un fet lingüístic sinó de la voluntat de renovar els premis nacionals. Volem canviar el model: de cara a l’any que ve només hi haurà sis premis (ara n’hi ha setze i creiem que tants premis perden força) i els volem desgremialitzar, que només siguin Premis Nacionals de Cultura, i no pas el Premi Nacional de Literatura, de Cinema, d’Arts Plàstiques…’
‘Creiem que és convenient sotmetre aquest tema a debat públic, que requereix reflexió i debat. Certament els premis nacionals tenen una història i una trajectòria i en relació a la literatura sempre s’han donat a autors que escriuen en català. Però també és cert que en altres premis nacionals la llengua no ha estat cap obstacle per guardonar els creadors. Sense anar més lluny, enguany el Premi Nacional de Cinema s’atorga a un autor, Isaki Lacuesta, que fa la seva filmografia en castellà, i en aquest mateix sentit ha passat en l’àmbit del pensament, del periodisme i d’altres.’
‘I en el sí d’aquesta voluntat de renovació i reducció del nombre de premis nacionals, que implantarem l’any que ve, ens vam plantejar si havia de quedar exclòs algú o bé tots hi haurien d’entrar. Quedi clar que no hem proposat un Premi Nacional de Literatura castellana ni alternar la literatura catalana i la castellana. I no hi ha dubte que el català és la llengua nacional. I no qüestionem que la literatura catalana és la que s’escriu en català. Ara, un senyor que viu a Catalunya i en els seus llibres parla de Catalunya, no pot optar al Premi Nacional si ho fa en una llengua que no sigui el català? Que no podríem premiar en Pierre Vilar o en Paco Candel? En l’àmbit de la creació no volem excloure ningú.’
Notícia relacionada:
