06.06.2012 - 06:00
El 6 de juny de 2012 passarà al calendari d’efemèrides de la història d’internet gràcies al llançament oficial de la versió 6 del protocol d’internet o IP, una sèrie de nombres (adreces IP) assignats a cada aparell connectat a la xarxa perquè es puguin reconèixer i comunicar-se entre si. Amb l’augment exponencial d’usuaris i de la internet comercial, hom calcula que ja s’han exhaurit els 4.000 milions d’adreces IP disponibles en la versió vigent del protocol, que és la 4. Per a donar cabuda als milions d’ordinadors, pissarretes, telèfons, televisors i més sistemes que cada dia que passa es connecten i es connectaran a internet, calia actualitzar i ampliar el protocol: amb l’IPv6 el nombre d’adreces s’expandeix fins a 340 sextilions (340 i 36 zeros més).
El protocol que hem fet servir fins ara, IPv4, es va forjar gairebé com un experiment els anys 1970, quan no es podia ni preveure que internet arribés fins on ha arribat. El fet és que el 3 de febrer de 2011 es va considerar oficialment exhaurit el nombre d’adreces IP disponibles per a identificar els aparells connectats a la xarxa, i la Internet Engineering Task Force (IETF) va començar a treballar en una nova versió del protocol de comunicació d’internet per superar aquesta limitació.
La primera prova de foc de la nova IPv6 es va fer el 8 de juny de 2011, quan la Internet Society va organitzar un Dia Mundial de la IPv6 perquè grans empreses d’internet fessin anar el nou protocol durant vint-i-quatre hores. Un any després, la mateixa organització va decidir que avui se’n fes el llançament oficial, i centenars de grans companyies d’internet, operadores, proveïdors d’accés i fabricants de tot el món han adoptat conjuntament i definitiva el nou protocol. L’IPv6, diuen, fa que la comunicació entre aparells de la xarxa sigui més eficaç, segura, estable i flexible.
Ara, el llançament oficial d’avui no significa pas la desaparició de la versió anterior del protocol, sinó el principi d’una coexistència en la qual la v4 s’anirà desplaçant gradualment, a mesura que els dispositius de client, equips de xarxa, aplicacions, continguts i serveis es vagin adaptant a la nova.
