Joaquim Oristrell: ‘Un somni és una obra d’art’

  • El cineasta acaba de rodar 'Volare', una pel·lícula en què els somnis són els protagonistes

VilaWeb

Lorena Agua, Judit Barea, Elisenda Barreda

24.05.2012 - 12:07

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els somnis i la gran pantalla han tingut sempre una relació estreta. La darrera obra de Joaquim Oristrell és una comèdia amb elements de suspens, que segons explica ‘s’acaba convertint en el joc del Cluedo‘. Oristrell es va inspirar en els Tallers de somnis que imparteix el psicòleg i expert en somnis Jordi Borràs (peça) en els qual ensenya als participants a analitzar el seu inconscient i a treballar-hi. És per això que la trama de la pel·lícula comença amb les reunions periòdiques d’un grup de persones en  què posen en comú els seus somnis.

Les persones, segons Oristrell, fan pel·lícules cada nit. ‘Fabriquem històries, decorats, personatges… mai no tenim tant talent ni som tan artistes com quan somiem’, explica. La idea de posar ‘Volare’ com a títol no ha estat casual. Es basa en una cançó que porta el mateix nom. Oristrell va pensar que s’adequava perfectament ja que ‘volar és un desig que tenim tots’ i ‘en el somni és on realment pots fer-ho’.  El film s’estrenarà a finals del 2012 a la televisió, tot i que si té bona acollida entre el públic no es descarta passar-la també als cinemes.

Joaquim Oristrell, antic vicepresident de l’Acadèmia de Cinema, és el director de pel·lícules com  ‘Sin vergüenza’, ‘Dieta mediterránea’, ‘Va a ser que nadie es perfecto’ i de la sèrie Majoria Absoluta. No és el primer cop que porta els somnis a la gran pantalla, ja que al 2004 va dirigir ‘Inconscientes‘, un film ambientat l’any 1913, l’època de l’inici de la psicoanàlisi. Tracta sobre una jove, filla d’un neurocirurgià, que decideix posar-se en mans del famós psicoanalista d’aquell moment, Sigmund Freud. Segons Oristrell, Inconscientes ‘és una comèdia d’època, però al mateix temps moderna, on l’amor i el humor es confonen’.

El cinema oníric no passa de moda

L’escena més famosa de la història del cinema oníric és segurament la d’ ‘Un chien andalou‘ (Un gos andalús), que barreja les formigues del somni de Salvador Dalí amb la secció d’un ull del somni de Luís Buñuel. Dalí, un dels màxims exponents del surrealisme, també va dissenyar la coneguda seqüència d’un somni de la pel·lícula ‘Recuérdame, d’Alfred Hitchcock. A semblança d’ ‘Un chien andalou’, els ulls en són el símbol  estrella.

En els últims anys hem pogut veure un munt de pel·lícules que, d’alguna manera o altra, tenen relació amb el món dels somnis. La nord-americana Origen, estrenada l’any 2010, n’és un exemple. En aquesta, un espia expert en apropiar-se dels secrets del subconscient dels altres mentre dormen, té un conflicte en intentar canviar l’estil de vida que porta. ‘Walking life!‘ és una pel·lícula animada per a públic adult on els colors són molts característics. Té com a fil conductor el somni lúcid, tot i que també tracta la filosofia, l’existencialisme o la posthumanitat.

Enllaços
Array
Array

Recomanem