El Lluçanès aposta per mancomunar serveis front a la fusió

Quan es va donar a conèixer l’anomenat Informe Roca l’any 2000 es va engegar una campanya política des de l’oposició, llavors de CiU bàsicament, en contra de les propostes que aconsellaven la fusió de serveis entre municipis petits i que es va plantejar com a possible unificació de nuclis municipals.

Al Lluçanès se’n proposaven algunes, d’aquestes agrupacions. De fet, la batalla sobre aquest tema va acabar de frenar la possible aplicació de les conclusions del treball i va deixar-lo sense efecte, ni per als municipis, ni per a les comarques ni, finalment, tampoc per a les vegueries.
Amb l’arribada de la crisi, sembla que algú ha calculat que si hi ha menys municipis es reduiran les despeses fixes per a serveis i això farà millorar la situació de la caixa estatal. Ramon Queralt en un article publicat en aquest mitjà fa uns mesos, reflexionava sobre el tema i remarcava que “d’entrada pot semblar una mesura efectivista, però en realitat, l’impacte econòmic és irrisori. Pensem que la mitjana de despesa corrent d’aquests municipis és de 300.000 euros a l’any. Tot plegat, pel nombre de municipis afectats estaríem parlant d’un estalvi brut de 100 milions que, pel cap baix, quedaria reduït a una quarta part perquè òbviament, els serveis (recollida de residus, abastament, festa major, etc.) s’haurien de continuar prestant i allò de “on hi mengen 3, en mengen 4”, per al món de la contractació no opera a aquest nivell. Igualment els residus es generaran, l’aigua es consumirà i les orquestres hauran de tocar”.
Aquesta idea sembla que és la visió majoritària dels nostres representants municipals. Ramon Casals, alcalde de Perafita, de CiU, planteja que el problema econòmic que es diu voler resoldre no el creen les necessitats dels pobles petits sinó “les grans inversions que s’han fet en obres innecessàries o les barbaritats de bancs i caixes”.
Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà en una llista independent adscrita a ERC, qüestiona el concepte de petits municipis, des de la perspectiva que aquests són petits en habitants però cobreixen grans extensions de territori. Boixadé planteja la via de la “mancomunació de serveis com ja es fa al Lluçanès amb el Consorci, sense perdre la gestió directa del territori”.
Lluís Vila, alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci comarcal, creu que hi ha molta rumorologia sobre aquests temes i que es “fa més cas dels comentaris mediàtics que d’estudis reals i solvents”, i afirma que “la supressió estalviaria poquíssim i causaria més problemes que solucions”