23.04.2012 - 16:49
L’ex-primer ministre islandès Geir Haarde ha estat absolt de tres dels quatre càrrecs de què se l’acusava sobre la seva responsabilitat en el col·lapse del sistema bancari d’Islàndia l’octubre del 2008, que va deixar el país al límit de la fallida. Haarde ha estat condemnat només per haver violat la llei sobre la responsabilitat per no haver convocat reunions del consell de ministres per analitzar la situació.
La decisió de l’alt tribunal islandès implica que l’ex-primerministre no haurà d’anar a la presó i que l’estat haurà d’assumir les despeses del judici.
L’acusació
L’acusació, representada pel parlament, considerava que Haarde va tenir una conducta greu quan les institucions financeres i la tresoreria estatal d’Islàndia es trobaven en perill. Un perill que ell havia d’haver tingut en compte. Haarde ha estat jutjat pel Landsdómur, un tribunal especial per a processos que afecten membres del govern, instituït el 1905 i que fins ara no havia actuat mai.
Aquest ha estat el primer dirigent mundial incriminat per la crisi financera mundial. Des del primer moment Haarde ha negat que hagués violat la llei de responsabilitat dels ministres per no haver fet cas dels avisos d’una crisi imminent dels principals bancs islandesos, i demana que es tanqui el cas, que ell considera una farsa i un procés polític.
Haarde és l’únic polític processat fins ara, però hi ha veus que demanen que també sigui processat David Oddsson, primer ministre conservador entre el 1991 i 2004 i principal impulsor de la política neoliberal que va abocar Islàndia a la bancarrota.
Arran de la fallida dels bancs islandesos i de les protestes populars consegüents, l’1 de febrer de 2009 va dimitir el govern en ple. En les eleccions posteriors els electors van optar pel Partit Socialdemòcrata de Jóhanna Sigurðardóttir, partidari de no cedir a la pressió del Fons Monetari Internacional i de la Gran Bretanya i dels Països Baixos, que exigeixen compensacions al petit país pels deutes contrets per la indemnització del banc Icesave. A més, el nou govern promou la reforma de la constitució, a través d’una assemblea popular que ja l’ha elaborat.
