02.04.2012 - 10:55
1 de febrer de 2012. Tallem el carrer. Aquesta és la primera mobilització acordada a l’assemblea de l’AMPA una setmana abans.
28 de març de 2012. Fa nou setmanes que tallem el carrer. En aquest temps, moltes idees, moltes accions i molt poca receptivitat per part de l’Administració.
El mes de gener vam ser conscients del que ens cauria a sobre. A banda de totes les restriccions econòmiques i progressiva reducció de plantilla que pateix la nostra escola des de fa anys, ens confirmen que la Delegació d’Ensenyament de la Generalitat ha decidit obsequiar-nos amb un “bolet”, és a dir un nou grup de P3 que es quedarà a viure amb nosaltres durant 9 anys, fins que aquests nens i nenes arribin a sisè.
D’entrada es pot dir que al·lucinem, però l’administració ens deixa clar que no es tracta de cap amanita amb efectes passatgers. És un senyor bolet, un bolet en tota regla, un bolet que haurà d’ocupar una aula que ara té un altre ús, sigui la d’anglès o la biblioteca.
D’efectes col·laterals en té una pila i aviat comencem a fer una llista plena de greuges: manca d’espais adequats, sobreocupació del menjador, problemes d’adaptació de lavabos, dificultats per excursions (no fan autocars per 75!), encariment de la socialització de llibres, dèficit de mestres (no tindrem increment proporcional d’especialistes ni reforços), etc., etc.
Busquem els culpables. Per què ens han triat a nosaltres? La resposta també sembla fruit d’alguna menja estrambòtica. Ara resulta que a l’Administració no li surten els comptes. Fa molts anys que haurien hagut de construir el nou edifici de l’Escola La Trama, que ja està en una situació de saturació absoluta, però com que la Generalitat no ha fet els deures i fins finals de gener no es va adjudicar una obra que ha de durar almenys dos anys i mig, Generalitat i Ajuntament han hagut de posar un pedaç a correcuita. Els culpables doncs tenen nom i cognoms: són els consellers i conselleres i els responsables polítics locals que en aquests anys no han fet una bona planificació educativa a Sabadell.
En aquests dos mesos l’escola es mobilitza, AMPA i claustre es posen mans a la feina i el consell escolar aprova diferents accions, escrits i reunions. Però un cop més l’administració ens decep, perquè no volen escoltar les nostres demandes ni les solucions que proposem, malgrat considerem que buscar solucions és precisament la seva feina. La Generalitat actua com si estigués en un altre bàndol. Com si famílies, mestres, infants, fóssim els seus enemics, uns cridaners que molesten. A la reunió amb el delegat d’Ensenyament del Vallès, en Lluís Baulenas, hem de sentir de tot: ens diu insolidaris, ens acusa d’utilitzar els nostres fills per fer protestes, es tanca absolutament al diàleg. Mentre, l’Ajuntament s’ho mira des de la barrera.
Fem cartells, enganxines, targetes d’amonestació (grogues, ara ja potser ens caldrà fer-ne de vermelles), dibuixos de llaunes de sardines plenes de nens, tallers de pancartes. Fem escrits als mitjans, articles d’opinió, ens activem a les xarxes socials, anem a TV3. Fem una manifestació a l’Ajuntament, assemblees, excursions… i, sobretot, parlem, dialoguem, reflexionem, evolucionem i proposem una opció que ens sembla justa i realista: demanem a la Delegació d’Ensenyament que ens permeti ofertar només dos línies i, un cop acabada la preinscripció, en cas que a la nostra zona educativa calgui una altra línia, ens comprometem a assumir-la. Però les orelles del Sr. Baulenas fan festa. No vol escoltar els arguments, no vol saber que ens preocupa que sortint d’entrada amb 3 línies potser recollirem alumnes d’altres zones, però no solucionarem el problema generat per la reducció d’oferta de La Trama. L’ajuntament s’ho continua mirant des de la barrera, tot i haver-nos expressat conformitat amb la nostra proposta.
I així, entre una cosa i altra, ja hem arribat al final del període de preinscripció. Cada cop hi ha menys possibilitats d’evitar la imposició del bolet, però no ens resignem. Continuarem lluitant perquè els nostres fills i filles puguin tenir la millor escolaritat possible i continuarem defensant l’escola catalana de qualitat com un servei públic essencial per construir la societat del futur.
