25.03.2012 - 06:00
El 16è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya serà recordat com aquell que va incorporar l’estat propi per a Catalunya a la ponència política del partit i el del gir sobiranista més clar dels seus trenta-vuit anys d’història. A més, el congrés de Reus també serà el del relleu generacional amb Oriol Pujol a la secretaria general, acompanyat de Francesc Homs, Lluís Coromines i Josep Rull com a homes forts del partit. Artur Mas és des d’avui el president de la formació i Jordi Pujol, el president fundador.
El nou secretari general de Convergència, Oriol Pujol, afirma que vol liderar el partit per fer avançar Catalunya cap a l’estat propi i que desitja fer realitat ‘el desplegament de Catalunya com a nació amb estat propi’ perquè, segons afirma, ‘la transició nacional és irreversible’. El portaveu del govern, Francesc Homs, afegeix que ‘molt aviat hi haurà un portaveu que podrà parlar en nom del govern d’un estat propi’. Homs, que és el nou vice-secretari general d’estratègia del partit, ha dit avui en una entrevista a RAC1 que l’objectiu de l’estat propi és independent del pacte fiscal i un no està condicionat per l’altre. ‘L’horitzó de CDC és la plena sobirania’, ha afirmat. A més, el nou secretari d’organització, Josep Rull, va ser ahir interrumput amb crits d’independència pel plenari del congrés quan va afirmar que ‘o agafem la llibertat o no sobreviurem com a projecte col·lectiu’.
Poc abans d’aquests discursos, Convergència havia incorporat a la seva ponència política l’objectiu de l’estat propi per Catalunya després d’un intens debat amb moltes esmenes per demanar-ho. La ponència sobre la ‘transició nacional’, coordinada per Francesc Homs, inclou ara aquest objectiu: ‘Promoure el debat en el si de la societat per construir l’estat propi que garanteixi la pervivència com a nació i la viabilitat com a societat’.
Les intervencions dels delegats al debat de la ponència, però també les intervencions dels principals dirigents al ple del congrés, incorporaven apel·lacions més o menys explícites a favor de la independència de Catalunya. Fins i tot, Artur Mas i Jordi Pujol en els seus discursos van indicar que aquest és l’únic camí per assegurar la viabilitat de Catalunya com a nació.
D’aquesta evolució del discurs de CDC en parlem en aquest article amb persones rellevants de CDC i del seu entorn: Josep Rull, secretari d’organització; l’eurodiputat Ramon Tremosa; el president de la JNC, Gerard Figueras, i el director de la Fundació Catdem, Agustí Colomines. Tots quatre coincideixen a situar a l’horitzó l’estat propi.
El pacte fiscal
Amb tot, però, CDC continua posant en el primer tram del camí cap a l’estat propi el pacte fiscal amb Espanya. Una gran majoria dels delegats del congrés no creuen que sigui possible tancar cap acord en aquest àmbit amb el govern espanyol i, per això, ahir es van marcar les ‘línies vermelles’ de la negociació.
Segons es va acordar a la ponència, CDC pretén un model bilateral. És a dir, un sisitema singular per a Catalunya, negociat directament amb l’estat, i diferenciat de la resta d’autonomies de règim comú. A diferència del concert econòmic basc i navarrès, el model de CDC estima la solidaritat de Catalunya amb les autonomies més pobres, però limitada ‘a una franja que no comprometi ni la cohesió social ni la competitivitat del país’. Un altre element que ha de diferenciar el pacte fiscal és que l’Agència Tributària de Catalunya s’ocupi de recaptar tots els impostos generats a Catalunya i, per tant, tenir ‘la clau de la caixa’.
