22.02.2012 - 12:10
He començat diverses voltes aquesta reflexió, i no me n’ha agradat cap. Tinc massa idees al cap i no vull fer un text massa llarg. Per tant, vos pose tota una sèrie d’idees sobre el que està passant:
· Els fets que estem vivint a València aquesta setmana són fruit de la impunitat feixista que hi ha des de fa anys. Es pensen que València és seua i la resta som els enemics (com be va apuntar el cap de policia). Aquesta impunitat no és sols responsabilitat del feixista, sinó també de qui ha deixat actuar, de qui deixa fer i no es posiciona en contra quan actuen. El feixisme no és un insult que llancem per costum: és una realitat ben evident a València, com estem vivint.
· Tot el que està passant a València té responsables i culpables. La primera culpable és la Delegada de Govern, Sánchez de León, però també la Generalitat Valenciana, de què Alberto Fabra és el primer responsable. Les actuacions policials a València vénen perquè s’han donat instruccions que no es poden permetre els talls de carrer, les protestes, etc. Hi ha d’haver responsabilitats polítiques de manera immediata. La policia és el recurs del govern valencià (i de l’espanyol) per acabar amb les protestes contra les seues reformes neoliberals. I no s’ha d’oblidar que, segurament, alguns dels estudiants menors d’edat a qui han pegat tenen pares que han votat al partit que ordena la repressió. Els vots dels qui l’han votat s’estan traduint en retallades socials, laborals i en cops de porra al carrer.
· La repressió és símptoma dels nervis que hi ha al govern valencià per tot el que està encara per vindre. Volen intimidar els adolescents, volen instaurar la cultura de la por per a prevenir les protestes de tota la societat. Però han aconseguit el contrari: d’una banda, que cada volta se sume més gent i que, a més, d’altra banda s’haja demostrat que tenim arguments de sobra per a seguir al carrer. No hi ha res de violència ni res dolent per manifestar-nos contra les retallades i les polítiques neoliberals dels governs valencià i espanyol. Com es va veure ahir dimarts, el dia que més manifestants hi havia al carrer (i quan menys policia hi havia) , no hi va haver cap incident. Qui són els radicals, doncs? Les protestes en tot moment eren pacífiques: tallar el trànsit no és violència. I ahir, de nou, es va demostrar qui és el pacífic i qui és el violent.
· Des de sectors de la societat es blasma contra els mitjans de comunicació. No hem de caure en l’error de posar-los tots al mateix sac. Cal saber quins informen i quins busquen criminalitzar. Quins segueixen la doctrina d’un partit determinat i quins busquen mostrar la realitat. Si ens posem a criticar els mitjans de comunicació, estem aconseguint el que vol la dreta, que no ens informem del que passa, que no siguem crítics, que no reflexionem.
· El que estan fent amb els adolescents és un pas previ al que hauria de passar, que és la mobilització social en massa. Per a quan una vaga general? De motius n’hi ha de sobra. No és un problema en educació.
· No oblidem que les protestes vénen per la mala gestió de la Generalitat. No paguen els diners a les escoles però si que accepten fer la Fórmula 1. Per exemple: què ha costat tot aquest desplegament policíac d’aquests dies? No hauria sigut millor posar els diners als instituts, escoles i universitats per pagar la calefacció?
· Per últim, m’agradaria apuntar la força que té l’Assemblea d’Estudiants de l’Institut Lluis Vives. Els he coneguts de prop i he pogut parlar amb ells des de fa setmanes. Tenen clar quins són els problemes en l’educació, i sobretot, quin és el camí a seguir per a lluitar contra les retallades. Són el símbol de la lluita estudiantil contra les retallades als instituts, a les escoles i a les universitats. Aquest símbol del Lluis Vives s’ha de traduir amb una mobilització total de la societat valenciana, hem de fer florir la Primavera Valenciana. Avui tenim un bon exemple per demostrar que totes i tots estem en contra de les retallades socials, laborals, de la repressió policial i demanem la dimissió de Sanchez de León.
