19.02.2012 - 06:00
La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un acte reivindicatiu que simbolitza la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista de casa nostra, tanca avui la quaranta-tresena edició al Monestir de Montserrat. Enguany, coincidint amb el vuitantè aniversari de les Normes de Castelló, el Centre Excursionista de Castelló ha estat l’encarregat d’organitzar els actes.
Des del 29 de gener, quan es va encendre la flama a Prada de Conflent, on és enterrat Pompeu Fabra, el símbol de la unitat lingüística ha viatjat fins a Castelló, on la van rebre el batlle de la ciutat, Alfons Bataller (PP), i el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent. Posteriorment ha recorregut uns quants cims i municipis del País Valencià.
La flama arriba avui a la basílica de Montserrat, on ha estat rebuda pel pare abat, Josep M. Soler. I a la sala d’actes han intervingut Vicent Pitarch, el pare Josep Miquel Bausset, el president del CE de Castelló, Guillem Palomo, i el director de VilaWeb, Vicent Partal. També s’hi ha fet una interpretació musical Pep Martí (cant d’estil) i el Cor Veus Atrevides.
Pompeu Fabra, abans de morir a Prada el dia de Nadal de 1948, va encomanar moralment a la Unió Excursionista de Catalunya la missió de mantenir viva la flama de la llengua, a l’ordenació i a l’enaltiment de la qual havia dedicat la vida. L’excursionisme del país, doncs, va instituir la festa de la flama de la llengua catalana, l’any 1968, en homenatge a Fabra, lingüista i excursionista. En les normes ‘fabrianes’ es van basar, més tard, les Normes Ortogràfiques de Castelló, signades l’any 1932 a la ciutat i adaptades a les particularitats del parlar occidental.
