01.02.2012 - 11:20
La Jornada sobre el Patrimoni de la Memòria Històrica, celebrada dissabte al Palau d’Anglesola, va presentar la xifra de morts que va patir el Pla d’Urgell durant la guerra del 1936-39: 637. Aquesta xifra suposa la pèrdua d’un 26 per mil (2,6%) de la població de la comarca, proporcionalment, una de les més altes de Catalunya. El totalsuma els morts per la repressió a la rereguarda republicana, la repressió franquista, els bombardejos a la població civil, accions de guerra o accidents a causa del material bèl·lic, entre altres.
Segons ha explicat Jordi Soldevila, president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, entitat organitzadora de l’acte, la jornada va comptar amb una setantena d’assistents, una xifra que supera les expectatives d’assistència. Soldevila ha dit que la trobada ha servit per conèixer els diferents projectes d’estudi que hi ha sobre el tema, sobretot a la comarca, i posar-los en comú. També mostra l’interès que hi ha al Pla d’Urgell en la memòria històrica i en especial en aquest període.
Estudiosos locals
En les diferents ponències, els participants de la comarca van situar al mapa de la memòria històrica el Pla d’Urgell amb els seus treballs. Noèlia Sans i Odile Carabantes van explicar el seu projecte de recollida d’experiències de vida a Bellvís; Sebastià Garralón a Palau d’Anglesola i Laia Soldevila va exposar els resultats del projecte La Memòria del Pla 1931-1955 que dur a terme el mateix Mascançà des de 2009 i que continuarà aquest 2012.
Catalunya
La jornada va comptar amb experts sobre la matèria en l’àmbit català, que són, de fet, els que va obrir les ponències. L’historiador Josep Calvet va exposar els importants treballs del Memorial Democràtic arreu de Catalunya i el seu suport als diferents projectes engegats per diferents entitats i ajuntaments.
Per la seva part el professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Jordi Oliva, va destacar la necessitat encara actual de seguir estudiant el cost humà de la Guerra Civil, una recerca seguida de prop per familiars de les víctimes que busquen les seues restes per donar-los sepultura. Oliva va ser qui va donar la xifra de 637 morts al Pla d’Urgell unes “dades provisionals 75 anys després de l’inici de la Guerra Civil.”
També hi va intervenir la professora d’Història de la Universitat de Barcelona, Queralt Solé, que va exposar els resultats de la recerca de les fosses comunes a Catalunya que amb els treballs dels darrers anys s’ha pogut establir un primer mapa de fosses, exhumar-ne algunes i dignificar-ne altres.
La jornada va cloure amb un debat entre els participants, els quals tots van ressaltar els efectes de les retallades en els projectes d’estudi. L’acte inaugural va anar a càrrec de Montse Messeguer, alcaldessa del Palau, Francesc Fabregat, president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, a més de Jordi Soldevila.
La Granadella
La Jornada s’ha fet en col·laboració amb el Centre d’Estudis de les Garrigues. I tindrà una segona part el dissabte, dia 4, a la Granadella. La programació inclourà la part genèrica de Catalunya i l’específica de les Garrigues.
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.
