Notícies

Diumenge  05.02.2012  10:12

Autor/s: Jaume Macià, Pol Masdeu i Anna Pazos

“En l’escola del futur, els protagonistes han de ser els alumnes”

El testimoni d'un professor d'un institut públic que va decidir portar les seves filles a una escola lliure

 

Els pares són els responsables de triar a quina escola aniran els seus fills. Hem entrevistat a un professor de secundària del Camp de Tarragona per saber-ne els motius. Cal avisar, però, que és una entrevista anònima ja que, segons ens explica, “la opció que hem escollit amb la meva parella en aquests moments no té una cobertura legal. Per nosaltres, és prioritari dur a terme aquesta elecció i no volem exposar-la a res que la posi en perill”.

 

- Com va decidir que el millor camí per als seus filles era el de l’escola lliure?

- Quan van néixer les nostres filles vam escollir estar amb elles durant els tres primers anys de la seva vida i això va implicar fer reduccions de jornada per fer compatibles els nostres horaris. Quan la nostra filla gran havia de començar l'escolarització, als tres anys, vam saber que a qui al Baix Camp existia un grup de famílies que feien una proposta diferent a la reglada.

 

- I quan va decidir portar-les a una escola lliure?

- Ens vam incorporar a aquell projecte ja que llegint el llibre de la Rebeca Wild, "Educar para ser", ens vam adonar quem allò o una proposta semblant, era el que volíem per a les nostres filles. Durant el juny d’aquell mateix any vaig anar a un curs que feien el Mauricio i la Rebeca Wild a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser un regal i ens va aportar claredat a la vegada que coherència amb el que sentíem.

 

- Què els feia pensar que seria el més correcte?

- Les nostres filles són com dues llavors que porten tot el seu potencial a dins i el que necessiten és un ambient adequat a les seves necessitats en cada moment de la seva vida per desenvolupar-lo. Entenem l’aprenentatge, i la vida, com un procés continu de presa de decisions, assumint les seves conseqüències. L’errada no és negativa sinó una oportunitat per aprendre. Les persones han de descobrir per si mateixes les seves veritats i només aprenen a respectar quan s’han sentit respectades.

 

- Quina és la seva opinió respecte els sistemes imposats pel Departament d'Educació?

- L’educació que es fa a les escoles i instituts tenen una mirada de partida diferents que les condiciona, veuen els nens com a buits i cal omplir-los de coneixements, sensibilitat, capacitats...

 

- Quins problemes hi veu?

En primer lloc, l'escola convencional necessita individus lleials i obedients. Aquests són els que aconsegueixen tenir major èxit en el sistema reglat. Un altre problema es que els conflictes no són permesos, amb aquesta decisió penso que es perd la oportunitat per créixer.

A més, focalitza la seva atenció en el producte final, adult, i oblida el nen i no escolta els seus processos vitals. Paral·lelament, se centra massa en els conceptes o coneixements i les actituds i els valors s’aprenen a base de repetir les coses.

Per acabar, els mestres i professors dins el sistema convencional han de programar molt, plantejar moltes estratègies... per aconseguir resultats. Hi ha el professor Carlos González, autor del llibre "23 maestros de corazón", que diu que les coses sempre són senzilles, i si esdevenen complicades és perquè la nostra mirada no és l’adequada.

 

- Quin seria l’objectiu de l’educació?

- La gran missió de l’escola és acompanyar a les persones en el seu procés maduratiu, preparar els ambients adequats a cada edat, permetre als alumnes que prenguin decisions durant el procés. No és important el camí del professor o mestre sinó que cada persona sigui la protagonista i vagi construint el seu propi camí. 

 

- Què proposa?

- Com a professional que sóc de l’educació crec que al sistema educatiu li cal aprofitar i recuperar l’interès o curiositat per tot o per moltes coses que tenen els/les nens/es o joves. S’ha de permetre que hi hagi el màxim d’espais on l’alumne pugui decidir i ser creatiu en funció d’aquest interès que l’ajuda a conèixer-se millor. S’ha de possibilitar el despertar de l’esperit científic o la investigació contínua, permeten que en funció de les seves experiències vagi construint les seves veritats o punts de vista (sabent que són fruit dels seu moment de maduració i de les seves vivències) i no donant les coses com a certes i inamovibles. S’ha de fer sentir a les persones que s’està amb elles, s’hi confia i se les recolza incondicionalment. En l’escola del futur, els protagonistes han de ser els alumnes. 

 

- Quines qualitats necessitaran les persones en el futur?

La capacitat de prendre decisions, de judici i d’assumir responsabilitats és el més important per aprendre. A la vegada, ser capaç de treballar en equip, ser creatius i estar obert a nous aprenentatges serà fonamental. Finalment, les persones s'han de sentir bé amb elles mateixes i han d'estar connectades amb les seves emocions i sentiments. 

 

- Les seves filles estan amb més nens a les aules?

- En la proposta on estem ara, les nostres filles estan amb altres nens de la seva edat però també amb nens més grans i nens més petits. No hi ha aules.

 

- Quin percentatge creu que hi ha de nens que estudien a casa o en escoles lliures?

- Molt petit, encara que cada vegada hi ha més famílies que s’ho plantegen. A Catalunya hi ha un moviment que en els darrers anys va creixent de famílies que no escolaritzen els seus fills i eduquen a casa i de projectes petits alternatius a l’escola.