19.12.2011 - 06:00
Els principals dirigents europeus han mostrat el seu condol per la mort, ahir, de l’estadista i dramaturg txec Václav Havel, primer president de la República Txeca. Durao Barroso, Merkel, Sarkozy i Cameron van destacar el compromís de Havel pels drets humans i la democràcia. També ho va fer el president dels EUA, Barack Obama, i entitats com l’ONG Human Rights Watch.
Després de molt de temps malalt, Havel es va morir ahir als 75 anys. Va ser l’últim president de Txecoslovàquia i va encapçalar la Revolució de Vellut el 1989, procés pacífic que va posar fi al totalitarisme de Txecoslovàquia. Un cop retirat de la política, va abanderar la lluita pels drets humans.
Opositor al règim comunista txecoslovac, va convertir-se en el garant d’una transició pacífica cap a la democràcia i va aconseguir que el país destaqués en política internacional. Les seves obres de teatre, símbol de la dissidència, van ser prohibides durant dues dècades i ell va ser empresonat diverses vegades després de llançar la Carta 77, un manifest que demanava al govern comunista que s’adherís als estàndards dels drets humans. Només sis mesos després de completar la seva sentència de presó, va mobilitzar centenars de milers de manifestants als carrers de Praga en una revolta pacífica el novembre del 1989, la qual va acabar amb el govern soviètic. Un dels eslògans de la Revolució de Vellut clamava: ‘La veritat i l’amor superaran les metides i l’odi’.
Va governar la República Txeca post-comunista durant una dècada, des que el 1993 el país es va independitzar d’Eslovàquia; un procés que ell mateix va supervisar.
Fou un dramaturg reconegut a nivell internacional. La seva única obra de teatre escrita després de la Revolució de Vellut, ‘Partida’, es va estrenar el 2008.
Mostres de condol
‘Va ser el símbol i el rostre de la nostra república, i és una de les figures més prominents de la política del começament d’aquest país. La seva mort és una gran pèrdua’, va declarar ahir el primer ministre txec, Petr Necas.
La cancellera Angela Merkel va destacar el seu ‘compromís amb la llibertat i la democràcia i també la seva gran humanitat’, mentre que l’ex-president de Polònia, Lech Walesa, va dir que Havel hauria d’haver rebut el Nobel de la Pau.
‘L’home ha mort, però el llegat dels seus poemes, obres de teatre i, sobretot, les seves idees i exemple personal es mantindrà viu durant moltes generacions’, va dir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso. D’una manera similar es pronuncià el primer ministre britànic, David Cameron: ‘Europa té amb Havel un deute profund. La seva veu ha estat silenciada però el seu exemple i la causa a què va dedicar la vida encara perduren’.
El president francès, Nicolas Sarkozy, va recordar que Havel havia dedicat tota la seva vida ‘a la lluita contra el totalitarisme i per la defensa dels valors que van inspirar la seva actuació: la tolerància, la promoció dels drets humans i la lluita contra l’opressió’. Per la seva banda, el president nord-americà Barack Obama, va dir que ‘ra un amic d’Amèrica, per a tots els qui lluiten per la llibertat i la dignitat’ i que les paraules de Havel ressonarien durant segles.
També ha mostrat el seu condol l’ONG Human Rights Watch, a través del seu director, Kenneth Roth, que ha dit que Havel ‘ha inspirat el seu poble i a milions de persones a tota l’Europa de l’Est, per lluitar per la democràcia i els drets humans fonamentals’.
Enllaços
Array
